GameStop, quan el ramat acaba a l’escorxador

El combat de David contra Goliat sempre té una gran repercussió emocional. I la bel·ligerància de Reddit contra els inversors de curt ha acaparat els titulars durant aquest últim mes, però ha passat més desapercebuda l’entrada del fons RC Ventures en el capital de de GameStop, que va reconèixer a la SEC –la CNMV de la Wall Street– la compra d’un 12% del capital i la incorporació de tres nous consellers. Aquell moment precedeix l’escalfament del valor. De fet, la primera gran pujada (10%) es va produir amb aquesta notícia el 12 de gener.

Un fons actiu

«Em fa l’efecte que el que ha passat en el cas de GameStop és que hi va entrar un fons actiu (així s’anomenen ara els inversors institucionals que volen decidir) i a partir d’allà es va generar una estratègia per contrarestar les posicions curtes» –diu–, que en realitat eren bastant elevades, tenint en compte que els fonamentals de GameStop no són gaire sòlids. «El que van fer va ser comprar accions i prendre posicions en opcions, escalfar el valor, vaja; mentre que a les xarxes socials es transmetia el missatge d’una ‘operació popular’ contra els de curts, explica. Aquest moviment es va iniciar el 13 de gener. El nou accionista ja s’hi havia incorporat.

Escalfar un valor a través d’un xat d’internet és gairebé tan vell com la xarxa mateixa. Però al principi de la cadena sol trobar-se un inversor institucional. «Uns professionals de llarg han anat a buscar els fons de curt», remarca. Aquests solen invertir a crèdit i es veuen condicionats per les garanties que els exigeixen els bancs. Si l’acció se’n va cap amunt no tenen més remei que tancar la poció per minimitzar les pèrdues. Després hi ha els ‘traders’ que utilitzen les màquines d’alta freqüència (els robots), que entren en acció quan els volums d’intermediació augmenten i s’afegeixen a les tendències, cosa que incideix a l’alça de la cotització. «Fa més d’un mes no es miraven GameStop», puntualitza Benguerel. «Ara sí». En resum: «Hi ha hagut una mà forta que es va posar a atiar el valor; hi van entrar tots els altres, incloent-hi els petits, i durarà el que duri, però de moment ha trencat el mercat».

Aquest tipus de fenomen sol provocar un miratge entre els inversors minoristes, una il·lusió que no triga gaire a esvanir-se. «Algun petit pensarà que està controlant el mercat. Però al final es ‘menjarà’ el valor. Ha sigut un moviment molt bo que ha involucrat el ramat. Aquests sols no han trencat el mercat. I si mires el volum del dia 13, que és quan va començar tot, n’hi ha molt, però després n’hi ha hagut menys. Algú es va preparar per al que arribaria després».

Autoalimentació

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Els moviments especulatius tendeixen a autoalimentar-se, considera aquest gestor. Sembla reproduir-se amb Tubacex a Espanya, que dilluns va registrar un ral·li inesperat o amb la plata. «Però a Espanya, si et poses a lluitar contra els inversors institucionals, ho tens cru», comenta, perquè el mercat és petit i és relativament fàcil de controlar.

«Arribarà un moment en què es calmaran les aigües i algú haurà guanyat molts diners, incloent-hi algun minoritari, i d’altres hauran perdut molt, sobretot els detallistes. Algun dels petits es quedarà enganxat a dalt. Però és una guerra dels de llarg contra els de curt, i sembla que van guanyant els de llarg. Que ningú es pensi que els detallistes han derrotat els institucionals», remarca Benguerel.