¿És viable treballar quatre dies a la setmana?

Aquesta informació es va publicar el dia 04/02/2021. El contingut fa referència a aquesta data.

La jornada de quatre dies ha sigut un altre dels escenaris en els quals han aflorat, de manera molt tímida, les diferents visions que nien en el Govern de coalició. «Podria afavorir sens dubte la creació d’ocupació», va opinar el vicepresident segon i líder d’Unides Podem, Pablo Iglesias. «No em sembla que Espanya sigui un país que amb els nivells de productivitat i competitivitat que té hagi de prioritzar aquest assumpte. No crec que tinguem marge per a això», va replicar el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá, al respecte.

¿Ser més productius o contractar més gent? ¿La productivitat és suficient per ser competitius? Aquestes són dues de les eternes dicotomies en què pivota el debat del treball i com s’organitza. La productivitat es mesura dividint el PIB generat en un país pel nombre de treballadors en actiu. És a dir, si la producció continua igual i es contracta més gent, baixa la productivitat. I si augmenta la producció i no es contracta ningú, puja. La millora de la tecnologia o l’optimització dels processos també permet produir més, amb les mateixes mans; entre d’altres.

Espanya l’ha perseguit el mantra que la seva economia és de les menys productives de tot Europa i que això dificulta les empreses contractar més gent. «És cert que som més improductius que països com Alemanya, però també treballem moltíssimes més hores que ells», assenyala el professor de dret del Treball de la Universitat de València Adrián Todolí. Les dades així ho avalen. 

Segons Eurostat, Espanya registra una productivitat del 98,7% respecte a la mitjana europea (on 100% és la mitjana); mentre Alemanya fa el mateix amb un 103,2%. És a dir, entre un país i l’altre hi ha una bretxa de 4,5 punts. No obstant, cada treballador treballa a Alemanya 1.386 hores a l’any; davant les 1.686 hores que fa un treballador espanyol: el 21,6% més de jornada; segons l’OCDE. «No és proporcional, tenim marge per treballar menys», insisteix Todolí.

«És un peix que es mossega la cua. Perquè com més hores fa un treballador, menys productiu es torna al final de la seva jornada. I com menys productiva sigui una empresa, menys marge tindrà per contractar i més hores acumularà la plantilla», afegeix Todolí. Com i a quins sectors hi ha marge per reduir la jornada és un altre debat. 

No tots els sectors ho tenen igual de fàcil

«Les empreses que treballen directament en l’atenció al públic ho tenen més complicat», reconeix el professor dels estudis de dret laboral de la UOC Antonio Fernández. I Espanya, amb un pes elevat de la restauració, l’hostaleria i el turisme, ocupa un percentatge elevat dels seus treballadors en sectors d’aquest tipus. 

Notícies relacionades

El Govern inicia el tràmit perquè unes 150 empreses provin la setmana laboral de 4 dies

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

La mida de les empreses és una altra variable decisiva que condiciona el marge existent per augmentar o reduir les jornades, segons coincideixen Todolí i Fernández. I el fet que a Espanya el pes de les microempreses (de menys de cinc treballadors) tingui un pes tan estès no juga a favor d’una reducció generalitzada de les jornades de treball.  

No obstant, «qualsevol empresa podria fer-ho, però això implica fer una bona anàlisi i saber en tot moment què es guanya i què es perd», assenyala l’investigador de la UOC. ¿Té sentit que tota una empresa estigui operativa un divendres a la tarda o només un grup de guàrdia? ¿Tenen sentit reunions de tres hores? ¿Té sentit treballar totes les setmanes les mateixes hores si la càrrega de treball o la demanda va canviant? «Abans del virus la gran majoria d’empreses no s’imaginava que pogués teletreballar. I ara n’hi ha algunes, no totes, que han vist que els beneficia. La pandèmia està accelerant coses i la jornada de quatre dies pot ser una d’aquestes», conclou Fernández.