Aconseguir un bon 2021 requereix un esforç conjunt

L’any 2021 encara s’ha d’escriure i el resultat dependrà del que fem en dos àmbits. En primer lloc, i fonamentalment, pel nombre de vacunes que s’inoculen cada dia. En segon lloc, per l’adaptació de la política econòmica a l’evolució de la crisi.

Vacunar de pressa els col·lectius més vulnerables és la clau per reduir la taxa de mortalitat i la pressió hospitalària i poder impulsar la recuperació econòmica. 

A Espanya, el 90% de les morts i gairebé dues terceres parts de les hospitalitzacions són dels grups vulnerables, que en general s’identifiquen amb els majors de 65 anys, els que pateixen patologies que els fan més sensibles al virus i els professionals sanitaris que treballen en primera línia. Representen poc més del 20% de la població, uns 10 milions de persones. Quan es vacunin, l’activitat hospitalària recuperarà nivells més normals. 

Com abans es redueixi la pressió sobre els hospitals, abans se suavitzaran els confinaments i les mesures de distanciament físic. Així millorarà l’economia, salvarem més empreses, més teixit productiu, la bretxa de desigualtat es podrà reduir, el sector públic s’haurà d’endeutar menys i podrem tornar abans al camí de la consolidació fiscal.

És fonamental aconseguir-ho aviat, fer tot el possible per accelerar el ritme de vacunació, multiplicar almenys per tres o per quatre la disponibilitat de vacunes i la capacitat d’administrar-les per protegir els grups més vulnerables abans de juny. No és un objectiu desmesurat. 

El cost que suposa a la Unió Europea ajudar a reforçar la capacitat de producció de vacunes i el cost per a cada país de contractar professionals massivament i millorar la cadena logística és ridícul comparat amb el benefici econòmic i humà. No hi ha partida dels Pressupostos de les administracions públiques que aguanti la comparació.    

El segon factor té a veure amb la política econòmica. La crisi sanitària està sent prou curta perquè les mesures de política econòmica puguin tenir èxit, però alhora és prou llarga per contemplar alguns canvis. 

En primer lloc, els crèdits ICO han jugat un paper essencial per resoldre els problemes de liquiditat. No obstant, per reforçar la viabilitat de moltes empreses i impulsar la inversió, sembla que és necessari buscar fórmules que reforcin el seu capital, no tant l’endeutament. Hem de canviar les mesures de suport a la liquiditat per les mesures de suport a la solvència. En segon lloc, segons ho permeti la situació sanitària i es retirin les restriccions, l’impuls de la inversió pública serà fonamental per si mateix i per impulsar la confiança del sector privat. Per això és tan important avançar els projectes que finançarà el Pla de recuperació europeu. És bo que s’hagin inclòs en els Pressupostos, però ens hi hem d’afanyar i assegurar-nos que s’executin correctament. 

Finalment, la regulació del sector bancari s’ha d’adaptar a les condicions d’aquesta crisi, no a la passada. És important treure pressió i incerteses normatives perquè la banca pugui contribuir millor a l’impuls de la inversió empresarial i de la transformació digital i verda que exigeix el món actual. 

Per tot això, per afrontar una situació excepcional com aquesta, les empreses estem totalment disposades a unir esforços amb els governs. El temps corre.