Un any per a l’esperança

Fa tot just un any, l’arribada de la pandèmia ens va fer afrontar la recessió més intensa i anòmala de les últimes dècades, precisament quan encara ens estàvem recuperant de les cicatrius econòmiques, financeres i socials de la crisi anterior. Alhora, es començaven a manifestar tendències de canvi estructural que marcaran el comportament de les nostres economies en les pròximes dècades, com la digitalització i la transició energètica. 

Gràcies a una resposta ràpida, adequada i coordinada de política econòmica es va aconseguir protegir les rendes dels agents, suavitzar els efectes negatius sobre el mercat de treball i evitar que els problemes de liquiditat de les empreses es convertissin en un problema de solvència, cosa que va permetre la recuperació de l’activitat i dels mercats financers a l’estiu. 

És cert que la segona i tercera onades de la pandèmia han tornat a frenar la recuperació, però l’efectivitat de les vacunes, el suport de la política monetària i fiscal, i l’acumulació d’estalvi per part de les famílies fan pensar que, a partir del segon trimestre d’aquest any, podrem veure una acceleració de l’activitat que ens permeti arribar a ritmes de funcionament de la nostra economia pròxims al 95% i a creixements mitjans de l’activitat del 6%. Especial influència en aquesta recuperació tindrà el fet que el nostre país té una elevada dependència de sectors especialment castigats per la pandèmia, com el turisme i l’hostaleria, que podrien veure la llum al final del túnel aquest any, una vegada ens anem acostant a la immunitat de grup. 

Som, no obstant, molt conscients que el futur no està escrit i que els desafiaments a què s’enfronta la política econòmica en els pròxims dos anys són molt importants. Entre aquests reptes, m’agradaria destacar el suport a les empreses afavorint els processos de recapitalització, la mobilització i assignació eficient dels fons europeus i la reducció de les asimetries en els efectes de la recessió per sectors, regions o generacions. 

En definitiva, hem de ser capaços d’aprofitar aquesta finestra d’oportunitat per avançar en les reformes econòmiques tantes vegades posposades (laboral, educació, pensions, etc.). Igual que el nostre continent sembla estar disposat a aprofitar aquesta crisi per avançar en el procés de construcció europea i adaptar el model de creixement a les grans tendències globals, nosaltres hauríem d’utilitzar els fons procedents d’Europa, i les condicions financeres extremadament favorables propiciades pel BCE, per adaptar els nostres avantatges competitius a les exigències del segle XXI. Tenim una finestra d’oportunitat que no hem de deixar escapar.

En aquest context, el sistema financer espanyol, gràcies als esforços realitzats pel sector en els últims anys, així com pel recolzament de les autoritats monetàries, compta en aquesta ocasió amb una posició molt confortable en termes de liquiditat i solvència, que està permetent donar suport a les famílies i empreses espanyoles. 

Això s’ha posat de manifest el 2020, quan el crèdit bancari al sector privat ha tornat a créixer per primera vegada des de la crisi financera del 2008, gràcies a programes com el d’avals de l’ICO, que ha mobilitzat 115.000 milions d’euros en préstecs (l’equivalent al 9% del PIB espanyol), cosa que suposa haver concedit prop d’un milió d’operacions, el 98% a pimes i autònoms. 

L’any 2021, és el nostre objectiu continuar recolzant empreses i famílies, i continuar contribuint, per tant, a la recuperació econòmica del nostre país.