Llums i ombres a l’horitzó

Més de dos milions de morts. Cent milions de contagis. Les xifres que acumula la letal Covid-19 dibuixen, encara avui, un escenari esgarrifós. Al drama que representen les pèrdues humanes se suma un cataclisme econòmic que tenalla els països, les empreses i les famílies.

L’esperada vacuna és la llum al final del túnel que alimenta avui les expectatives de recuperació, però la magnitud de la pandèmia, l’elevada despesa per alleujar els seus pitjors efectes, la frenada en l’activitat, la retracció del consum, el nombre creixent d’empreses en fallida o a punt de fer-ne, la dificultat dels autònoms per tirar endavant i el possible final aquest any dels ertos auguren estralls que no permetran, a curt termini, llançar les campanes al vol.

«Aquest any s’iniciarà la recuperació, sens dubte. Però encara estarà marcat de ple pel risc sanitari. La vacunació i l’inici de l’execució del Fons de Recuperació europeu són els llums, però l’ombra del virus serà allargada, en particular durant el primer semestre», assegura Emilio Ontiveros, president d’Analistes Financers Internacionals.

El president de l’Institut d’Estudis Econòmics, Íñigo Fernández de Mesa, que creu que «serà un any amb molta incertesa», considera que «ser capaços d’immunitzar la població al més aviat possible» és essencial perquè «hi hagi un efecte rebot de l’economia».

Els experts coincideixen a assenyalar que el 2021 serà un any de creixement, però insisteixen que una cosa és créixer i una altra, diferent, és que l’economia recuperi el vigor de les xifres pre-Covid. «Tornar al nivell de recuperació del 2019 ens costarà entre tres i cinc anys, o pot ser que fins i tot més, depenent de com ho fem», adverteix José María O’Kean, catedràtic d’Economia de la Universitat Pablo Olavide. I «serà a més una recuperació asimètrica perquè no tots els sectors es recuperaran per igual», assenyala Rafael Doménech, responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research.

Tot indica, no obstant, que el repunt de l’economia, una vegada s’aconsegueixi la immunitat de grup, pot ser aquesta vegada més ràpid que després de la crisi del 2008 perquè es tracta de dos col·lapses molt diferents. Aquella va ser una profunda crisi sistèmica, que va tenir el seu epicentre en el sistema financer, i aquesta és una recessió que ha sobrevingut per una aturada abrupta de l’activitat per fer front a la pandèmia.

«Una vegada que les restriccions s’aixequin, el lògic és que l’economia tendeixi a repuntar sempre que no hàgim destruït part del teixit productiu. Aquesta crisi és una crisi d’empreses», afirma Fernández de Mesa. «El problema que estem tenint i que vam tenir en la crisi anterior és la pèrdua de teixit productiu», apunta en aquest mateix sentit O’Kean, que, en al·lusió al sector de la construcció, recorda que el 2008 es va fer malbé un dels grans pilars de l’economia. «I ara perdrem una part molt important del teixit productiu d’un altre sector, que també sostenia, que és el turisme», afegeix.

Oxigen per a les empreses

Moltes de les mesures articulades pel Govern, com l’impuls als crèdits ICO o l’ampliació dels ertos i els ajuts als autònoms, han anat dirigides a insuflar oxigen a les empreses, asfixiades per la falta d’ingressos com a conseqüència del bloqueig de l’activitat. Els avals de l’ICO han servit ja durant aquesta crisi per finançar gairebé 600.000 empreses, la majoria pimes i autònoms, per valor de 115 milions d’euros a través de gairebé un milió de préstecs garantits.

De fet, el profund abast de la recessió a Espanya respon, en bona mesura, al fet que una part substancial de la seva economia depèn de les pimes, que representen més del 99% del total i creen el 74% de l’ocupació del país. «A curt termini cal contenir la reestructuració de deute amb moratòries, períodes de carència i refinançaments», aconsella Doménech.

Un altre dels mecanismes activats per protegir les empreses i els seus treballadors són els expedients de regulació temporal d’ocupació, que el Govern, previ acord amb els agents socials, ha prorrogat fins al pròxim 31 de maig. A l’altura del passat mes d’abril, en la fase més crítica, gairebé 3,5 milions de treballadors van ser inclosos en ertos per evitar una destrucció massiva de l’ocupació.

Fernández de Mesa, tot i que reconeix que aquestes mesures impulsades per l’Executiu han sigut positives, troba a faltar ajuts directes, «com es fa a França o a Alemanya», als negocis més afectats. «Quan una empresa està tancada tot l’any per motius sanitaris i ha de fer front als seus costos fixos i a l’augment de l’endeutament, es pot tornar insolvent sent solvent abans de la crisi», adverteix.

El turisme i l’hostaleria, molt afectats

El pes específic que té en l’economia espanyola el sector serveis –i en particular, el turisme i l’hostaleria– explica, en gran manera, per què Espanya està sent un dels països més castigats. El confinament domiciliari, les restriccions a la mobilitat i les mesures de distanciament social han posat en perill un sector, el turístic, que a Espanya mou més de 175.000 milions d’euros l’any, genera 2,8 milions de llocs de treball i representa el 14,6% del PIB, segons dades del Consell Mundial de Viatges i Turisme.

El 2019 van visitar Espanya gairebé 84 milions de turistes, que van gastar més de 92.000 milions d’euros. En els primers onze mesos del 2020 el nostre país va registrar només 18 milions de visitants. «Tenim una gran infraestructura turística d’hotels i restaurants, però és possible que aquestes xifres de turistes ja no es tornin a repetir mai», lamenta O’Kean.

L’hostaleria, que representa el 6,2% del PIB i sosté gairebé dos milions de famílies a Espanya, és probablement el sector més perjudicat. El 2020 es van tancar 85.000 negocis i es van perdre 67.000 milions d’euros, segons la Confederació Empresarial d’Hostaleria.

Mentre el Govern recorda que en aquesta crisi s’han destinat ja més de 62.000 milions en recolzament del turisme, l’hostaleria i el comerç, les patronals de l’anomenat canal HORECA (hotels, restaurants i cafeteries) continuen reclamant un pla urgent d’ajuts més ambiciós.

És el sector més afectat, però tots han sentit, en una mesura o una altra, els efectes de la crisi. Així ho mostra l’índex de producció industrial que, en la comparativa interanual, va registrar un clar retrocés en els mesos més durs del confinament. A l’abril va arribar a caure el 34,1% i el maig, el 27,8%.

Les dades de l’última enquesta de població activa (EPA) revelen que la pandèmia ha destruït més de 600.000 llocs de treball, situant-se la taxa d’atur al tancament del 2020 en el 16,1%. El nombre de llars amb tots els seus membres a l’atur va tornar a créixer i ronda els 1,2 milions.

El ‘mannà’ dels fons europeus

En aquest context de tanta dificultat, els 140.000 milions del Fons de Recuperació europeu que en els pròxims anys li corresponen a Espanya s’esperen ja amb candeletes en la convicció que suposaran un revulsiu per a l’economia.

Dels 550.484 milions d’euros de despesa pública que el Govern contempla en els Pressupostos Generals del 2021 (un 20% més que l’any passat), 26.634 milions procedeixen de la injecció europea.

«El fons de recuperació encarna, per primera vegada en la història de la integració europea, una resposta fiscal comuna a una crisi, que té a més una orientació transformadora de l’economia espanyola; no la podem deixar escapar», assegura Emilio Ontiveros.

Europa pretén que els seus ajuts serveixin d’impuls a la digitalització i a la transició energètica, dos camps en els quals Espanya no va a la cua. «Des del punt de vista digital, tenim una de les cobertures 5G més grans del món i una de les millors infraestructures. I des del punt de vista ecològic, tenim unes companyies i una tecnologia de primera línia», apunta Fernández de Mesa.

Si a alguna cosa ha contribuït aquesta crisi, en la qual ha proliferat el teletreball i la interacció no presencial, és a accelerar el procés de digitalització. Les pimes són ara més conscients que mai que el comerç online i la innovació digital no són ja una opció, sinó una necessitat a la qual han d’adaptar-se amb pressa.

En el costat positiu, els experts vaticinen estímuls fiscals i monetaris. El BCE mantindrà els tipus d’interès molt baixos durant anys i continuarà l’actual política de compra de deute públic, que tan important ha sigut per evitar una crisi encara més aguda.

Els preus, per la seva banda, són encara una incògnita. No es preveu que es desboquin, però hi ha factors que pressionen a la baixa, com la caiguda del consum, i d’altres que indueixen a l’alça, com el descens de la producció. En tot cas, la reactivació del consum sembla clau per a la recuperació.

La paradoxa xinesa

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Al mapa geopolític, crida l’atenció que sigui la Xina el país que surti més ràpid d’aquesta crisi, ja que va ser a la ciutat de Wuhan on va començar a colpejar amb força el coronavirus. Analistes Financers Internacionals considera que el país asiàtic «ha demostrat capacitat per mantenir a ratlla el virus i tornar la normalitat a l’activitat. Les seves polítiques d’estímul van ser importants quantitativament i oportunes». Emilio Ontiveros, president d’AFI, creu que «la Xina pot arribar a créixer el 9% anual; Els EUA, a l’entorn del 7%, i la UE pot quedar-se en un 4,5%».

L’eficàcia que mostra Pequín en la recuperació de la seva economia abona la tesi que sosté el Centre d’Investigació Econòmica i de Negocis de Londres, que augura que la Xina desbancarà els Estats Units com l’economia més gran del món el 2028, cinc anys abans del que aquesta consultora britànica preveia abans de la crisi del 2020.