Mesos decisius

La incertesa actual és gairebé palpable. Ha passat un any des que vam començar a sentir a parlar de la Covid-19 i continua sent difícil realitzar pronòstics precisos, fins i tot a una setmana vista. Per això, institucions de gran prestigi com l’FMI, el BCE i l’OCDE han de revisar les seves previsions repetidament, davant un entorn cada vegada més exigent i canviant. 

Les perspectives, doncs, semblen poc encoratjadores. Sabem que la recuperació no serà ràpida. I que aquesta inestabilitat, de durada i intensitat encara incertes, conviurà amb un futur que sí que s’està forjant a gran velocitat. Sabem, també, que aquesta no és una crisi qualsevol. És una crisi transformadora, que actua com a catalitzador de diferents forces de canvi que ja estaven en marxa. I que, a més, desencadenarà noves tendències perdurables, com la sostenibilitat de qualsevol procés de producció; la digitalització de tots els àmbits de l’economia (teletreball, comerç electrònic...); i la necessitat de reforçar l’atenció a sectors com els de la investigació biomèdica i la salut global.

Aquesta foto fixa pot resultar, si més no, desconcertant. Però res és irremeiable, i també la incertesa es pot gestionar. Per això el meu convenciment que superarem les dificultats del present. Està al nostre abast, a l’abast de tots, revertir la situació per conquerir un futur millor. 

Hem de tenir tota la confiança en això. I ser conscients que aquests mesos seran decisius per aconseguir-ho, a diferents nivells. La gestió dels fons del Pla Europeu de Recuperació és un bon exemple d’això. Aquesta gestió serà determinant perquè Espanya afronti amb les millors garanties el món que vindrà després de la pandèmia. Per això, la concreció d’aquests ajuts requerirà consensos polítics amplis i altura de mires. 

Durant aquests mesos decisius, també cal estar molt atents a l’impacte social derivat de la pandèmia. Perquè és evident que la crisi enfonsarà determinades bretxes socials ja existents. Combatre aquestes desigualtats requerirà de visió i projectes a llarg termini, però no podem demorar una resposta contundent i de país davant un repte d’aquest nivell.

En aquest context de creixent complexitat, la missió de l’empresa i dels empresaris, directius i emprenedors adquirirà una importància singular. Estem en una conjuntura determinant perquè les companyies redoblin els seus esforços i facin més palès el seu compromís amb la societat i amb la sostenibilitat del planeta. 

En paraules de la filòsofa Adela Cortina, «l’empresa del futur serà social o no serà». Aquesta és, sens dubte, una de les forces de canvi que ha accelerat la pandèmia, situant la inversió sostenible i socialment responsable com el nou paradigma corporatiu del segle XXI. Cada vegada més, el benefici empresarial serà indissociable de la utilitat social. I tota aquella organització que visqui d’esquena a la societat en què opera i que no faci seus els problemes i inquietuds dels ciutadans estarà, està ja, condemnada al fracàs.

En aquesta mateixa línia, la transformació accelerada en què estem immersos resulta idònia per establir les bases d’un nou lideratge transformador. Els gestors, en tots els àmbits i sectors, han d’aprendre a viure en la incertesa, a afrontar els problemes amb determinació i a saber aplicar mesures transformadores a temps.

El repte que tenim al davant pot semblar aclaparador, però superar-lo està a les nostres mans. Mans que, com va deixar escrit Sèneca, «han d’estar disposades a ajudar. La societat s’assembla a una volta, que es desplomaria si unes pedres no en subjectessin d’altres, i només se sosté pel recolzament mutu».