La posició del Suprem amb l’IRPH exposa l’Estat a reclamacions dels consumidors

Diferents despatxos d’advocats que defensen clients bancaris amb hipoteques IRPH esperen a aquest aclariment per actuar contra el Suprem. «En funció del recorregut que tinguin les qüestions prejudicials davant el TJUE i l’evolució de la nostra queixa davant la Comissió Europea, estudiarem la possibilitat de demandar el Suprem per responsabilitat patrimonial. És intolerable que hagi continuat inadmetent els recursos de cassació sobre l’IRPH, en comptes de suspendre cautelarment els procediments fins a conèixer la resposta del TJUE», afirma Patricia Suárez, presidenta d’Asufin.

L’associació recorda al Suprem que «les inadmissions massives de procediments de l’IRPH, en comptes de la suspensió cautelar, «suposa un mal irreparable per als consumidors afectats, ja que aquestes són irreversibles», perquè una vegada jutjada la qüestió no es pot revisar segons el principi de ‘cosa jutjada’.

Demanda a Brussel·les

Asufin ja ha actuat a Brussel·les per la mateixa qüestió contra el Regne d’Espanya i el Suprem per «la reiterada i sistemàtica vulneració de la directiva europea 93/13/CEE, que protegeix els consumidors davant les clàusules abusives als contractes». L’escrit compta amb el recolzament de 68 juristes i economistes experts en dret dels consumidors i 16 organitzacions de Croàcia, Espanya, Eslovènia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Polònia, Romania i Ucraïna.

Demana que es condemni Espanya a regular el principi de transparència, el seu contingut i abast en la contractació, en especial amb consumidors, d’acord amb les exigències de la directiva europea. Demana, a més, suprimir de manera definitiva l’índex de referència IRPH, tant de caixes com d’entitats, i que aquests préstecs quedin sense interès .

Igualment, el despatx Arriaga y Asociados, especialitzat en dret bancari, es manté a l’espera de l’aclariment del TJUE per actuar contra el Suprem. Aquest despatx ja es va querellar contra la sala Segona de l’Audiència Provincial de Barcelona després que determinés en una sentència que l’IRPH és un índex legal. Igualment ha continuat admetent a tràmit els casos relacionats amb l’IRPH. No obstant, les audiències no són les responsables últimes en el cas de reclamar responsabilitat patrimonial. Ho és el Suprem.

El despatx considera que la resolució del Suprem de l’octubre és contrària a la jurisprudència europea, raó per la qual es pot sol·licitar la responsabilitat de l’Estat per l’incorrecte funcionament de l’administració de justícia i, per tant, de les seves resolucions. I recorre els articles 106 i 121 de la Constitució espanyola que protegeixen el dret dels particulars a ser indemnitzats per tota lesió que pateixin en qualsevol dels seus béns i drets, «sempre que la lesió sigui conseqüència del funcionament dels serveis públics». Així mateix, recorda que el TJUE estableix en una sentència del 2016 que un Estat membre de la UE respondrà dels danys i perjudicis ocasionats als consumidors per la infracció del dret de la UE comesa per la resolució dels òrgans jurisdiccionals a nivell intern que resolguin en última instància.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«El Suprem amb les seves resolucions viola la directiva europea i la jurisprudència del TJUE sobre l’IRPH. En els dos casos, amb una redacció molt clara i sense marge d’interpretació. De fet, posa exemples per poder analitzar l’IRPH i declarar-lo no transparent, i en altres resolucions ja avança que la falta de transparència determina l’abusivitat», considera Jesús María Arriaga.

No tots els advocats que porten casos relacionats amb l’IRPH estan a favor de reclamar a l’Estat. «Això al final és un brindis al sol», comenten fonts del Col·lectiu Ronda, que ha preferit simplement, paralitzar tots els procediments amb aquest índex fins que la justícia europea aclareixi la qüestió. «En funció del que digui, seguirem endavant», afegeixen.