Solucions espanyoles contra el virus

El sector va facturar el 2018 (última dada disponible) més de 9.800 milions d’euros, representa el 0,7% del PIB d’Espanya, té 105.000 treballadors i per cada feina directa en genera tres d’indirectes. A Espanya hi ha 751 empreses ‘biotech’ i el 47% actua en l’àmbit de la salut. Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Basc concentren la majoria de les empreses.

Ion Arocena, director general d’AseBio, remarca que l’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha posat en relleu la capacitat de resposta del sector biotecnològic, que ha sigut capaç de desenvolupar i fabricar solucions diagnòstiques, tractaments i vacunes en temps rècord.

Capacitat de resposta

«El nostre sector ha aguantat millor que d’altres l’impacte de la crisi econòmica produïda per la Covid-19, tal com demostra el fet que pràcticament el 90% de les empreses sòcies d’AseBio ha mantingut o incrementat ocupació, i que prop d’un 60% no hagi patit un impacte negatiu en els ingressos. Podem afirmar que el sector biotecnològic ha demostrat la seva resiliència i capacitat de resposta», assegura Arocena.

La Covid ha obligat moltes empreses a reinventar-se. És el cas de la valenciana EpiDesease (va facturar un milió el 2020) que va haver de parar els assajos que estava fent als hospitals La Fe i Doctor Peset perquè es va quedar sense accés als pacients per a la seva investigació de diagnòstic basada en l’epigenètica (que analitza de quina manera els factors ambientals –l’alimentació, l’estil de vida, el comportament i l’estrès– poden canviar la salut d’una persona i els seus descendents).

«La Covid es va interposar en el nostre camí, però vam aconseguir pivotar molt ràpidament. Moltes empreses ho han fet i s’han adaptat a la situació. Després de la declaració de l’estat d’alarma, feien falta laboratoris privats per al diagnòstic de la Covid. Nosaltres vam ser un dels primers laboratoris a Espanya que vam aconseguir el certificat per fer-ho. Ara treballem per desecallar l’atenció primària en els diagnòstics de PCR. Davant aquesta situació, els inversors van comprovar la nostra capacitat de resiliència i malgrat la paralització de la nostra investigació principal han apostat per la companyia», apunta José Luis García, CEO d’EpiDesease.

Previsors

Algunes empreses amb negoci a l’Àsia es van adonar des del principi del que ens queia al damunt. És el cas de la firma biscaïna amb seu a Zamudio Biolan (20 treballadors i 3,6 milions de facturació el 2020) que va reaccionar abans del caos provocat per l’esclat de la pandèmia a mitjans de març.

Biolan, amb presència a Indonèsia, Tailàndia i les Filipines, es va aprovisionar de mascaretes al març i va obrir noves línies de negoci basades en el diagnòstic d’anticossos. Asier Albizu, director executiu de la companyia, afirma que des del principi van tenir clar que a finals des 2020 hi hauria vacuna i que a partir d’aquell moment seria important detectar la immunitat.

«Si algú té anticossos el normal és que no contagiï. Nosaltres venem els nostres tests de detecció a empreses que volen veure la incidència de la malaltia entre els seus treballadors i a governs de fora d’Europa que no poden vacunar tots els seus ciutadans i han de prioritzar. Els nostres tests costen entre 10 i 20 euros», destaca.

Albizu afirma que la pandèmia ha demostrat que el sector biotecnològic espanyol pot aportar solucions importants contra la pandèmia. «Nosaltres hem accelerat la nostra aposta. Hem dedicat molts recursos per posar-ho tot a punt. Havíem estat 7 anys per treure al mercat un producte per mesurar la intolerància a la lactosa i en el cas del test de la Covid hem tardat 7 mesos», revela el directiu de Biolan.

Ion Arocena coincideix amb Albizu que un dels ensenyaments de la pandèmia és precisament que els processos de desenvolupament i els procediments regulatoris poden ser accelerats «sense perdre rigor científic». «El coronavirus ha posat en relleu que davant reptes complexos és necessari posar a treballar juntes les capacitats de les empreses i el sector públic, alineant tots els agents amb objectius compartits. El que ha sigut possible en aquesta situació tan excepcional pot servir-nos com a exemple per agilitar processos i introduir flexibilitats que redundin en una acceleració dels ritmes de desenvolupament de les innovacions», manté el representant de la patronal.

Les empreses també han constatat algunes deficiències de l’Administració per la burocràcia que ha portat a «situacions absurdes».

L’empresa Idai Nature, que fabrica productes per al biocontrol del camp i el 2018 va facturar 10,1 milions, va començar a produir gels hidroalcohòlics, però el Govern li va impedir comercialitzar-los malgrat el col·lapse del mercat perquè no era al registre d’empreses autoritzades. «No teníem llicència mèdica i acabem regalant 9.000 litres. Les traves burocràtiques han sigut un gran problema. Li va passar el mateix a una empresa de màquines d’ozó per higienitzar. Les màquines es van quedar sense utilitzar», lamenta Carlos Ledó, fundador d’Idai Nature i president del clúster valencià d’empreses biotecnològiques Bioval.

Producció de vacunes

Algenex és una altra de les companyies que han reorientat la seva activitat cap a la lluita contra la Covid. La firma (amb seu a Madrid, amb vint treballadors i una facturació d’un milió d’euros l’any passat) fa anys que està desenvolupant una nova manera de fer vacunes a partir d’insectes. L’equip d’Algenex era conscient que la seva plataforma podia lluitar contra una pandèmia com la del coronavirus i ja treballaven amb una vacuna contra una soca de grip zoonòtica.

Claudia Jiménez, directora general de la firma, assegura que han desenvolupat una tecnologia que permet produir vacunes de forma ràpida i sense problemes d’escalabilitat. «Utilitzem insectes per produir les vacunes, cosa que permet fabricar-les de forma segura i molt barata. En un insecte hi ha fins a 27 dosis de vacuna», afirma.

Jiménez incideix que Espanya té un gran potencial perquè compta amb un gran nombre de científics, tot i que «lamentablement una bona part dels investigadors han hagut d’emigrar per la falta de recolzament financer. Tant de bo puguem recuperar els que se n’han anat».

Una altra empresa puntera que ha sortit reforçada de la Covid és ARTHEx, firma fundada el 2019 i que treballa des dels seus inicis en el desenvolupament de noves teràpies avançades d’RNA contra malalties genètiques per a les quals no existeix tractament. Beatriz Llamusí, fundadora de la companyia juntament amb Rubén Artero, indica que la Covid-19 «ha donat visibilitat als tractaments basats en RNA. És una cosa relativament nova. L’èxit de Biontech-Pfizer és molt positiu perquè ens dona credibilitat. La gent li dona ara molta importància a la ciència. De sobte existeix l’RNA».

Llamusí ressalta que la pandèmia els ha causat un retard de quatre mesos en la seva investigació principal perquè no tenien accés al laboratori (que és a les instal·lacions de la Universitat de València).

Notícies relacionades

Així és la tecnologia ‘cloud’ que promet accelerar la vacunació de la Covid-19

La biotecnologia aprofita els insectes per evitar el desaprofitament d’aliments

AseBio adverteix que el retard en algunes investigacions a causa del confinament de primavera va ser una situació generalitzada. «La part on més ha patit el sector és en la mateixa activitat investigadora i en la investigació clínica ja que les empreses es van veure afectades pels tancaments de centres d’R+D, la disminució d’activitat dels comitès ètics dels hospitals i les dificultats en el reclutament de pacients per portar a terme els estudis clínics en hospitals, ja que estaven orientats al tractament de pacients amb Covid», confirma la patronal.

Malgrat això, les empreses són optimistes perquè «la Covid ha posat en relleu la importància de disposar d’eines diagnòstiques i medicaments eficaços davant necessitats sanitàries no cobertes. Esperem un impuls de la investigació» en els pròxims anys, sentencia Ion Arocena.