Els crèdits dubtosos poden arribar als 130.000 milions aquest any

Els crèdits dubtosos (Non Performing Loans –NPL, en les seves sigles en anglès–) de la banca espanyola s’incrementaran fins als 130.000 milions d’euros durant el 2021 des dels 84.000 milions registrats del 2020, cosa que suposa un 54% més, segons les xifres LEM Loan eMarket, una plataforma especialitza en la intermediació –connecta a inversors i entitats– en carteres de crèdits dubtosos. Les xifres d’aquesta plataforma són una mica més optimistes que les de la consultora Prime Yield, que assegura que aquest import podria elevar-se fins als 160.000 milions d’euros, i fins i tot el BCE preveu una evolució menys benigna del crèdit. L’evolució de la morositat és conseqüència del deteriorament del clima econòmic per la crisi sanitària, que ha causat un increment en la taxa d’atur i una incertesa més gran, particularment en els sectors més castigats per la crisi. La plataforma espera que arribi a entre el 7% i el 8%, pràcticament el doble amb què va tancar el 2020.

Els bancs Santander, BBVA, CaixaBank, Sabadell, Bankia i Bankinter ja havien proporcionat gairebé 24.000 milions durant el 2020 per fer front a l’impagament de crèdits per part d’empreses i famílies, i aquestes mateixes entitats són les que acumulen ja 159.000 milions en crèdits i línies de finançament en risc d’impagament, una xifra que ha pujat un 20% durant l’últim trimestre de l’any passat. La quantitat d’impagaments representa un 8% del total de les seves carteres, i suposen una amenaça de cara als pròxims exercicis, segons la plataforma.

Miguel Arimont Lincoln, conseller delegat de LEM Loan eMarket, preveu que l’augment d’impagaments es complirà quan les ajudes per part del BCE cessin i les entitats financeres no puguin mantenir la rendibilitat en els seus balanços: «No estem vivint el mateix que vam veure durant la crisi financera del 2008, quan la banca va treure dels seus balanços i va posar a la venda crèdits no operatius per valor total de 230.000 milions d’euros», va explicar Arimont. Tot i així, la situació acabarà generant un augment de la cartera d’NPL, i obrirà el camí per als inversors immobiliaris, inclosos els més petits i menys institucionals, explica l’executiu.

Mercat de deute

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En el mercat de deute hipotecari, mentre que anys enrere i abans de la pandèmia els inversors preferien adquirir grans carteres, ara amb la crisi sanitària estan interessats a aconseguir carteres més petites, seleccionades i estudiades operació per operació. Això donarà lloc a un major nombre de carteres de menor mida al mercat. 

 Durant aquesta crisi sanitària, gran part del deute hipotecari pertany a promotores d’obra nova acabada o en construcció, així com terra, per tant, es tracta de persones jurídiques, que «seran més fàcils d’executar en comparació a les persones físiques davant casos de morositat i impagament», afirma Abel Marín Riaguas, advocat soci del bufet Marín & Mateo Abogados de València. A més, segons les últimes dades de l’INE referents al tercer trimestre del 2020, les certificacions per execucions hipotecàries iniciades i inscrites en vivendes de persones jurídiques constitueixen el 28,3%.