Així és el nou etiquetatge d’eficiència energètica que entra en vigor al març

El 14 de febrer se celebra el Dia Mundial de l’Energia amb l’objectiu de conscienciar sobre l’ús racional i sostenible. Un dia cada vegada més necessari si es té en compte que una llar espanyola consumeix a l’any una mitjana de 9.922 kilowatts hora (kWh), que equival a 0,85 tones de petroli i a uns 990 euros anuals.

La majoria de l’energia de les llars es fa servir en els electrodomèstics, només superats per la calefacció. Rentadores, frigorífics, rentaplats... són alguns dels aparells que cal vigilar de prop si es vol reduir el consum energètic a la vivenda.

Però, ¿com saber quanta energia consumeixen els diferents aparells elèctrics abans de comprar-los? Fins ara aquests dispositius comptaven amb un etiquetatge que presentava les categories de la A+++ (en verd, l’eficiència energètica més gran) a la D (en vermell, la pitjor), passant per A++, A+, A, B i C. 

No obstant, a aquesta classificació no li queda gaire temps de vida, ja que l’1 de març d’aquest any entra en vigor un nou etiquetatge energètic impulsat per la Unió Europea, que busca ser més comprensible que el seu predecessor. Es tracta d’un sistema de set classes, que aniran de la A a la G i del verd fosc al vermell. «Els consumidors estaven menys motivats a optar pels aparells de ‘primera classe’ sense un missatge clar de ‘compra A’», afirma la directora de comunicació i relacions institucionals de l’OCU, Ileana Izverniceanu.

Una idea que comparteixen des de la Unió Europea, ja que asseguren que està constatat «que la classificació que utilitza les lletres de la A a la G és la més rendible per als clients».

Però les novetats no es queden en el diferent ús de les lletres, aquest nou etiquetatge és més exigent i amb uns límits més estrictes. Per aquesta raó, els aparells ara presents al mercat quedaran enquadrats en categories més baixes que les que tenien fins aquest moment. «És important assenyalar que no sempre hi haurà una correspondència directa entre classes, és a dir no sempre una etiqueta actual ‘A’ ha de passar a ser una ‘D’, ja que la metodologia de càlcul també s’ha revisat i el procediment no és exactament el mateix que s’utilitza actualment», explica Izverniceanu.

A més, com a conseqüència d’aquesta redefinició dels límits de consum, inicialment, no hi haurà cap aparell classificat en la categoria màxima (‘A’) per deixar aquest marge de millora de cara al futur. En aquesta mateixa línia, per adaptar-se al ritme de millores tecnològiques, el nou etiquetatge es revisarà quan el 30% dels productes al mercat de la UE rebin la classificació ‘A’ o quan el 50% estigui a les franges ‘A’ i ‘B’. Aquesta revisió constant té per objectiu «assegurar-ne la utilitat i evitar la concentració d’aparells en el tram de dalt de l’escala», expliquen des de l’OCU. 

A causa del canvi de metodologia, l’OCU reconeix que al principi aquest nou etiquetatge pot causar confusió entre els consumidors. Per això, aconsella que durant aquesta època de transició els productes vagin acompanyats de les dues etiquetes. D’aquesta forma, s’aconsegueix un doble objectiu, explica Izverniceanu, «entendre com canvia l’escala, i poder comparar realment el consum energètic dels diferents models en la mateixa escala». 

No obstant, segons llança una enquesta elaborada per aquesta mateixa organització, només un 32% dels sondejats està disposat a adquirir electrodomèstics energèticament eficients sense que els importi el preu ni el rendiment. I és que tot i que s’hagi observat un augment de la conscienciació per part dels usuaris, encara «estalvi i comoditat pesen més que ser sostenibles en els nostres hàbits domèstics de consum d’energia», expliquen.

Notícies relacionades

Els aranzels de Trump posen en risc 400 milions d’euros d’exportacions de vi espanyol

Grifols admet reunions de Brookfield amb accionistes seus de referència

És més, després d’analitzar els diferents aparells elèctrics de les llars, només un 13% de les cases i un 5% dels pisos es pot considerar completament eficient.

Des de l’OCU recorden que, tot i que la compra d’aquests productes impliqui una inversió més gran al principi, a la llarga l’estalvi energètic que generen es reflecteix a la butxaca. De fet, el nou etiquetatge «combinat amb regles de disseny ecològic, podria estalviar 200 TWh d’energia a l’any, cosa que és equivalent a tota l’energia consumida pels països bàltics en un any».