Nerea Rodríguez (Duanes): «No hi hauria d’haver un transvasament d’activitat pel despatx centralitzat europeu»

¿Què passarà a partir del 15 de febrer amb el control postal extracomunitari?

El que passarà és que s’inicia un període d’adaptació informàtica dels operadors com a conseqüència d’un canvi normatiu europeu a partir de l’1 de juliol d’aquest any. Desapareix l’exempció d’IVA en enviaments de productes extracomunitaris de menys de 22 euros. Tots els paquets rebuts hauran de pagar l’IVA des del primer euro. Es manté l’exempció d’aranzel fins a 150 euros i hi haurà una nova declaració duanera per poder liquidar aquest IVA.

A partir del juliol tots els productes comprats fora de la UE hauran de pagar l’IVA...

Sí. En paral·lel, a l’àmbit europeu el que s’ha fet per intentar agilitar la tramitació és crear uns règims especials. Un és el de les plataformes o ‘marketshares’, que els permetrà de manera opcional que es registrin en un Estat membre, se’ls donarà un número d’identificació IOSS, una mena de finestreta única, que permetrà que quan el consumidor vagi a comprar, la plataforma cobrarà l’IVA del país de residència o lloc de consum del comprador.

Aquestes plataformes són els Amazon de torn o qualsevol mitjancer comercial...

Sí. Qualsevol que es registri opcionalment en un Estat membre. Aquesta plataforma cobrarà l’IVA i la compra serà molt més transparent per al client, que rebrà el producte lliure de qualsevol cost. Quan aquest producte adquirit arribi a la duana incorporarà la liquidació feta pel venedor o plataforma i no serà necessari cap altre pagament. La plataforma, mensualment, haurà de presentar una declaració periòdica on estigui registrada i la notificació del repartiment d’IVA a cada Estat. L’Estat que rep aquesta comunicació, a través d’una finestreta única europea, ingressarà aquests diners procedents de l’IVA de les plataformes a cada Estat membre.  

¿Quin impacte ha tingut la pandèmia en el trànsit de paqueteria? Alguns particulars perceben que els temps d’enviament des d’Àsia han augmentat...

A nosaltres no ens consta que hi hagi retards ni en paqueteria ni en trànsit habitual. És veritat que depenent de com arribi la mercaderia pot tardar més o menys. O Correos o el mitjancer ‘courier’ presenten la declaració duanera o el DUA (Document Únic Administratiu) davant la duana i s’apliquen uns filtres de risc per part de la duana, que pot fer control documental o control físic de la mercaderia o paquet. La firma de correus es posa en contacte amb el destinatari i demana la documentació. El procés d’entrega dependrà de quant tardi el destinatari a presentar la documentació requerida.

¿S’han incrementat els controls duaners en els últims mesos?

Sempre es fan campanyes puntuals a nivell internacional. En tota mena de trànsits, no només en comerç electrònic, també en trànsit comercial en general. Es fan campanyes que duren una setmana o un mes i això pot causar pics de més control. Es busca una mercaderia en concret, temes sanitaris, medicaments. El nostre sistema d’anàlisi de riscos està funcionant d’una manera regular.

¿Però es detecten més trànsits?

Sí. El comerç electrònic s’ha disparat i això ha obligat a fer un canvi de normativa duanera a l’àmbit europeu. Fa molts anys que el creixement és important. Creix la paqueteria i la tramitació de petits enviaments.

¿En quina mesura?

Ha augmentat almenys un 50% en un any.

¿La dotació d’inspectors ha crescut en la mateixa mesura?

La dotació de personal a les Duanes ha crescut per això i pel Brexit, però no és una qüestió de proporcionalitat o no proporcionalitat amb l’increment de trànsit per internet, ja que la primera fase de cribratge del control no és física, sinó informàtica, a través d’un sistema de riscos preestablert que es va modificant segons les circumstàncies de cada moment.

¿Ha augmentat el control?

Les dades de control són confidencials segons estableix la normativa europea. No podem donar dades del percentatge d’inspeccions.

¿Però hi ha més zel amb l’alça del trànsit de mercaderies procedents del comerç electrònic?

Els controls creixen, lògicament, perquè creix el trànsit per internet, però no podem elevar-los en la mateixa proporció perquè paralitzaríem el comerç. El tipus de frau i irregularitats és el mateix des de fa 10 anys. D’una banda hi ha les prohibicions, que inclouen la impossibilitat d’importar aliments, medicaments, mercaderies falsificades, etc. I després hi ha la part financera; es declara un preu més baix del real per no pagar l’IVA o l’aranzel. La mercaderia majoritàriament té un preu més baix de 150 euros.

¿Quina part dels enviaments de comerç electrònic supera els 150 euros declarats?

Pràcticament la totalitat dels productes importats per comerç electrònic declaren un preu inferior a 22 euros.

Però els preus han pujat fins i tot a la Xina. ¿En realitat és un frau generalitzat?

Un dels motius per eliminar la franquícia de 22 euros era que la seva existència estava deixant un buit perquè molta mercaderia entrés a Europa amb un preu declarat inferior al real. La UE té les seves estimacions de pèrdua d’ingressos de recaptació. Un dels motius és aquest. A partir del juliol tot s’haurà de declarar electrònicament a la duana i liquidar l’IVA des del primer euro.

El Consell General d’Agents de Duanes ha mostrat el seu temor que la llei del frau i l’augment de controls pugui causar un transvasament d’activitat a altres països i es perdin 10.000 llocs de treball al sector a Espanya. ¿Què opina al respecte?

Doncs personalment no veig aquest risc. Ells estan preocupats perquè el codi duaner de la Unió, que ja és vigent, permetrà el despatx centralitzat europeu a partir del 2022. Això permetrà que la declaració duanera es pugui presentar en un lloc diferent d’on és la mercaderia. Això avui dia es pot fer però només en el cas de grans empreses multinacionals amb autorització especial. Ara es permetrà a totes les empreses.

La preocupació per l’amenaça de transvasament d’activitat és elevada...

Estan preocupats perquè els despatxos se’n puguin anar a un altre Estat membre. Nosaltres a Duanes no creiem que això succeeixi. Se’n poden anar per temes logístics i un altre tipus de raons, però la normativa duanera s’aplicarà de la mateixa manera a qualsevol lloc d’Europa, sigui Espanya o França o un altre país. El despatx centralitzat europeu no és una manera d’evitar la responsabilitat prevista en la llei de l’IVA perquè s’aplicarà igual al marge del país on es presenti la declaració.

Es temen pèrdues de llocs de treball allà on els tràmits siguin més lents...

La declaració es presentarà en un Estat membre i aquest Estat haurà d’enviar-la a l’afectat perquè faci tots els controls que hagi de fer. I a més es disposarà de la mateixa capacitat de control, veure la documentació o la mercaderia, independentment d’on es presenti la declaració. No hi hauria d’haver un transvasament d’activitat pel despatx centralitzat. Una altra cosa és que les empreses vulguin centralitzar totes les seves tramitacions en un Estat membre. També hi ha empreses que decidiran centralitzar les seves operacions a Espanya.

¿Se suposa que les empreses voldran fer els tràmits al país de la seva seu?

D’una banda hi haurà empreses amb seu a França, per exemple, que vulguin concentrar les tramitacions duaneres a França. Però han de continuar necessitant algú aquí que s’encarregui de reconèixer físicament les mercaderies i seguiran actuant amb la Duana espanyola o la de qualsevol país pel qual entre la mercaderia.

En els últims temps es percep que grans gegants del comerç electrònic com Amazon estan incrementant el seu paper com a mers mitjancers d’empreses asiàtiques... i restant pes als seus magatzems locals.

No és un fenomen nou. Estan augmentant les quantitats d’enviaments procedents d’Àsia. Hi pot haver un canvi en dos sentits. Tot depèn dels terminis d’entrega i hi ha empreses que han decidit ampliar els seus magatzems per poder entregar més ràpid al comprador.

Actualment, molts productes procedents d’Àsia i amb destinació a Espanya entren a través d’altres països europeus (per exemple Àustria o Alemanya) i passen la duana i liquiden els impostos allà. ¿El canvi de normativa a partir del juliol què suposa?

A partir del mes de juliol ja no serà així. És un altre dels problemes que hi havia. Actualment, no hi ha un format comú de declaració. Efectivament, un producte procedent d’Àsia, ara com ara, pot entrar a través d’un Estat membre i arribar a Espanya com un producte de la UE. No passa pel control de Duana espanyol.

És un dels mecanismes de frau més utilitzats en els últims anys. ¿Potser també per una qüestió d’eficiència o rapidesa?

Penso que és per motius logístics. Al final qualsevol duana de la UE controla les entrades. Però hi ha grans ‘couriers’ alemanys que prefereixen gestionar el trànsit des dels seus ‘hubs’ de distribució, perquè els vols arriben primer a Alemanya i després es transborda i arriba a Espanya. Qui decideix on es presenta la declaració o es despatxa la mercaderia sol ser l’operador logístic. El ‘courier’ no paga l’IVA i li és igual, l’important és l’eficiència logística.

A partir del juliol...

No es podrà. Tret que s’utilitzi el règim de plataforma, que haurà de declarar l’IVA del país de consum final. Si la plataforma no s’acull al règim voluntari, la declaració s’ha de presentar al país de consum final. No es podrà presentar a Espanya una declaració d’una mercaderia amb destinació a Portugal, per exemple. En el règim de plataformes, la plataforma cobrarà l’IVA, i la mercaderia podrà entrar per qualsevol Estat membre. Si la compra no es fa a través d’una plataforma, la declaració duanera només es podrà presentar al país de consum.

¿Serà un argument de venda per a les plataformes?

Sí. Hauran de mostrar els seus productes amb IVA inclòs, com si es venguessin a Espanya. Fins a 22 euros no hi ha una declaració harmonitzada electrònica. I pot variar molt entre Estats. Amb la nova obligació el control realitzat per la declaració electrònica millora la transparència del sistema cap al consumidor i millora la informació per a les parts implicades.

¿Quin efecte tindrà en la comercialització de productes a nivell internacional?

Crec que si les plataformes s’inscriuen, aquest sistema posarà en una situació equivalent la compra de productes a Àsia o a Espanya. Al final, les plataformes s’asseguraran l’ingrés de l’IVA. No hi haurà diferències entre si la mercaderia és a Espanya o a un altre país».

¿Tendiran a apujar els preus de productes comprats fora de la UE?

Sí, possiblement, pel que toca als productes de menys de 150 euros, que és el que afecta el canvi. La Comissió Europea ja va calcular el ‘gap’ o IVA previst amb la supressió de l’exempció...

Notícies relacionades

El setge al frau de l’IVA del comerç extracomunitari s’estreny

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

I Espanya és un dels compradors de productes més grans a Àsia...

Sí. Tot i que, com que molts dels productes comprats aquí entren per altres països de la UE, no tenim dades d’aquests productes que entren per altres Estats membres. Tindrem més informació a partir del juliol.