Model laboral
Primera sentència sobre Stuart: dos ‘riders’ són declarats falsos autònoms
Un magistrat del jutjat social de Barcelona dicta la primera resolució judicial sobre el model laboral de l’empresa de repartiment i el censura, en la mateixa direcció que Glovo, Deliveroo o Amazon

Primera sentència a Espanya que es pronuncia sobre el model laboral de l’empresa de repartiment Stuart. El magistrat del jutjat social número 8 de Barcelona ha dictaminat que dos dels seus ‘riders’ operaven com a falsos autònoms, tal com reflecteix la sentència a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. El jutge ha fallat en la mateixa direcció que d’altres dels seus col·legues per a tot Espanya amb referència al model laboral de companyies com Glovo, Deliveroo, UberEats o Amazon. No obstant, aquesta resolució judicial és la primera que transcendeix en relació amb Stuart. No obstant, la Inspecció de Treball ja ha posat setge a les seves pràctiques laborals, tal com va avançar també aquest diari. La companyia, a expenses de judici, deu 1,2 milions d’euros a la Seguretat Social per ocupar 505 falsos autònoms a Madrid i Barcelona.
Els fets es remunten a març del 2020, quan Stuart notifica als dos repartidors denunciants una retallada substancial en les seves tarifes de repartiment, a causa de la frenada que va suposar la pandèmia en el volum de comandes de la companyia. Stuart, a diferència d’UberEats o Deliveroo, no centra exclusivament la seva activitat de repartiment en el menjar, sinó que també fa de mitjancera de productes entre particulars. La declaració de l’estat d’alarma va impactar en els comptes de l’empresa, que, al seu torn, ho va traslladar als repartidors. I ho va fer eliminant un pagament mínim per hora assegurat, sempre que el repartidor es quedés en una mateixa zona i acceptés de manera automàtica qualsevol paquet que li assignessin. És a dir, aprofitant el marge que li permet la condició d’autònoms dels seus repartidors, l’empresa els va retallar les seves tarifes. I els repartidors van decidir denunciar mitjançant el Col·lectiu Ronda perquè se’ls reconegués la condició d’assalariats.
Els dos denunciants eren treballadors que obtenien fins ara una part substancial dels seus ingressos operant per a Stuart, i per a ells no eren uns diners puntuals o esporàdics. Això va provocar que la retallada unilateral d’aquest plus per hora (d’uns 7,8 euros) els retallés de cop un volum per a ells important de diners. Segons ha deixat acreditat la Inspecció de Treball, un repartidor de Stuart percep habitualment uns 4,8 euros per repartiment i, per tant, una retallada de 7,8 euros l’hora suposa una baixada substancial dels ingressos. Segons els fets provats durant el procés judicial, els dos ‘riders’ dedicaven entre 19 i 22 hores setmanals a repartir en bicicleta per a l’empresa de plataformes, amb més de mil hores a l’any acumulades cada un. I treballaven per a la companyia des de fa més de tres anys.
Autonomia «fictícia»
El magistrat ha censurat aquesta retallada unilateral que l’empresa va imposar quan els van abaixar els ingressos. I examinat el ‘modus operandi’ de Stuart, ha dictaminat no només que la retallada no era lícita, sinó que els ‘riders’ tampoc operaven legítimament com a autònoms i haurien de ser assalariats. En aquest cas, entre d’altres, aquesta retallada hauria sigut molt més complicada d’imposar. La sentència considera acreditat que el model laboral de Stuart es diferencia en poques coses al d’altres del sector de repartiment en plataformes, ja censurats per altres tribunals. «L’únic element diferencial [respecte a Glovo, que el Tribunal Suprem ja ha censurat] consistiria en el sistema de puntuació. En les altres coses, les coincidències són evidents, per no dir absolutes», ha manifestat el titular del jutjat número 8 de Barcelona.
«La sentència és nova perquè és la primera que incumbeix Stuart i perquè el magistrat, per argumentar que no són autònoms, dicta que la llibertat per rebutjar comandes no és prou element. Perquè malgrat l’esmentada llibertat formal i que els rebutjos no penalitzin, això no invalida l’existència de relació laboral. És una autonomia fictícia, perquè la gran majoria de repartidors gairebé mai rebutgen comandes. El seu sou en depèn, és una autonomia molt fràgil i que en qualsevol moment l’empresa pot canviar», afirma l’advocat demandant del Col·lectiu Ronda que ha portat el cas, Nacho Parra.
És a dir, els ‘riders’ de Stuart són autònoms, però no tenen capacitat per negociar les seves tarifes. Tampoc prou capacitat per establir la seva pròpia cartera de clients, sinó que venen donats per la companyia. I «en funció de les circumstàncies variants del mercat, l’empresa defineix setmanalment un inequívoc programa de l’activitat a desenvolupar per part dels repartidors», segons veu acreditat el jutge. Al contrari, els ‘riders’ han de costejar el vehicle, el telèfon mòbil per connectar-se a l’aplicació o la quota d’autònoms, entre d’altres. Tampoc tenen vacances pagades, ni els mateixos drets a baixa que un assalariat, i la prevenció de riscos laborals corre del seu compte.
A les portes d’una nova ‘llei Rider’
Notícies relacionadesLa sentència desfavorable a Stuart arriba a les portes d’una nova ‘llei Rider’. Fins ara desenes de tribunals s’han pronunciat sobre la relació que impera entre ‘riders’ i empreses de plataformes, de manera majoritàriament favorable a la tesi que operen com a falsos autònoms. La justícia els reconeix aquesta condició i el Ministeri de Treball ultima una nova norma per fer més explícit aquest reconeixement a l’Estatut dels Treballadors.
Segons les últimes informacions sorgides de la taula de diàleg social en la qual l’equip de Yolanda Díaz negocia amb la patronal i els sindicats, la nova norma concerneix exclusivament els repartidors de plataformes. No el conjunt de treballadors de plataformes digitals. Aquesta setmana està previst que Treball entregui als agents socials el text definitiu de la nova norma, després de quatre mesos de negociacions, i la patronal i els sindicats hauran de decidir si recolzen o no el contingut. La intenció de Díaz és portar la nova llei a un Consell de Ministres del mes de març.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Xarxa elèctrica ¿Què és el zero energètic, la principal hipòtesi de l'apagada generalitzada?
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Apagada massiva La llum també se'n va a Portugal en una apagada que afecta Europa
- Xarxa elèctrica Les causes de l'apagada massiva a Espanya i Portugal
- D’Olot a l’armada japonesa
- ENERGIA El país de les renovables s’aferra a les centrals de gas, els generadors dièsel i a França i el Marroc contra l’apagada
- MACROECONOMIA L’abaratiment de l’electricitat retalla la inflació fins al 2,2% a l’abril
- Tall del subministrament elèctric Apagada generalitzada a Espanya: ¿què ha passat amb la llum?
- Caiguda del sistema Suspès el restabliment de trens de Rodalies a Catalunya per la inestabilitat en la tensió de la xarxa elèctrica
- Caos energètic Altres jornades històriques a les fosques