La Generalitat pressiona el Govern per aplicar l’eurovinyeta el 2022

«No crec que abans sigui possible», ha comentat el conseller de Territori, Damià Calvet, a aquest diari. Assenyala que ha instat per carta a l’Estat que «el 2021 sigui l’any en què s’estudiï i es defineixi el model d’eurovinyeta per implantar-lo el gener del 2022. Catalunya està preparada i exigim que l’Estat també ho estigui», ha afegit el conseller.

Catalunya com a pilot

La Generalitat ha proposat al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma), la possibilitat que Catalunya s’avanci en la implantació del model amb una prova pilot, però Calvet reconeix les reticències de Madrid per implantar el sistema, malgrat que s’ha compromès a portar-lo a terme. «A l’Estat no hi ha la cultura de pagament que sí que existeix a Catalunya. I l’Administració central té por que hi hagi una contestació per part de determinats sectors transportistes contra la vinyeta», considera Calvet, per a qui, a més, existeix cert retard de l’Estat en l’aplicació de «polítiques ambientals avançades i polítiques fiscals finalistes».

Recorda Calvet que el 20% dels peatges explícits són a Catalunya, i que hi ha un 20% de vehicles que l’utilitzen normalment. A més, s’ha produït un debat amb tots els agents socials i operadors de mobilitat: «Hi ha gran consens a Catalunya per aplicar l’eurovinyeta, que ens connecta amb una gestió de la mobilitat més moderna. Més sostenible i europea», diu el conseller. El Ministeri de Transports, per la seva banda, està estudiant quin model de peatges implantar per a les autopistes que reverteixen en l’Estat. Treballa amb la idea d’un peatge simbòlic, una cosa semblant a l’eurovinyeta, que encara no ha concretat.

Menys peatges a l’agost

El percentatge de peatges de pagament disminuirà aquest any, quan reverteixin els trams Tarragona-Barcelona i Barcelona-la Jonquera, així com Montmeló-el Papiol de l’AP-7 i Montgat-Palafolls, de la C-31/C-32, i Barcelona-Granollers, de la C-33. També desapareix el tram de l’AP-2 Saragossa-Mediterrani, tot i que una part d’aquest (Soses-Saragossa), no afecta Catalunya. Pel ministeri, la nova situació imposa avaluar la necessitat d’actuacions a la xarxa de carreteres de l’Estat al canviar les condicions d’explotació d’aquestes vies. «Aquestes dades permetran determinar les millors solucions per a les actuacions que s’hagin d’emprendre per acomodar la demanda a la xarxa després de la redistribució de trànsit previsible, com la remodelació d’enllaços existents o la implantació d’altres de nous, establint la seva programació», destaca l’organisme.

Per a això, caldrà esperar a les conclusions dels estudis de trànsit i necessitats d’actuació per determinar les actuacions. Es pot destacar que als PGE per al 2021 s’ha inclòs una dotació pressupostària de 850 mil euros (650.000 euros, a Catalunya) per a actuacions a les autopistes AP-2 i AP-7, per elaborar aquests estudis.

Disminueixen, però no acaben els peatges a Catalunya. Encara queden quatre trams de pagament: Castelldefels-Sitges-el Vendrell (C-32), vigent fins al 2039; Sant Cugat-Terrassa- Manresa (C-16), fins al 2036; Túnels de Vallvidrera (C-16), fins al 2036 i Túnels del Cadí (C-16) fins al 2037.

Efecte laboral

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El final de les concessions té també implicacions laborals. La xarxa de peatges que s’elimina a l’agost pot afectar 600 treballadors d’una plantilla de 650 en les dues companyies d’Abertis que gestionen aquests trams. L’empresa negocia en aquests moments amb els sindicats per acabar de definir l’impacte laboral de la supressió dels peatges, però aquest sembla inevitable, com ja ha ocorregut en els altres trams d’autopistes que han revertit a l’Estat fins ara.