El Govern ha autoritzat 13 operacions d’inversió exterior en empreses estratègiques

El control previ de les inversions estrangeres en empreses espanyoles de sectors estratègics va ser adoptat a l’empara de la normativa europea adoptada el 2019 per al conjunt de la Unió Europea. Després de les caigudes borsàries derivades de la Covid, l’objectiu del Govern va ser mirar d’evitar la venda a preu de saldo de companyies de sectors com a energia i telecos a tercers països, especialment empreses estatals i fons sobirans. «El focus de la norma està en els estats, que no volem que els nostres sectors estratègics caiguin en mans d’estats tercers», afirma el soci de Mercantil de Latham & Watkins, José Antonio Sánchez-Dafos.

El Consell de Ministres ha d’autoritzar (o no) les inversions estrangeres de més de 500 milions o que suposin més del 10% del capital de l’empresa espanyola. 

Tres de les autoritzacions atorgades corresponen al sector de l’energia. És el cas de la inversió de 103 milions de la canadenca Aimco en renovables o la compra d’actius de Viesgo per la portuguesa EDP en una operació de 2.700 milions d’euros. 

Però la que més crida l’atenció és l’autorització atorgada a l’empresa estatal xinesa Three Gorges –propietària de la central hidroelèctrica més gran del món, la presa de les Tres Gorges– per aconseguir una cartera de 500 megawatts d’energia solar fotovoltaica en un total de 13 plantes d’energia de la companyia X-ELIO. A més, el gegant xinès haurà de tornar a passar aviat per l’examen del Consell de Ministres, ja que acaba d’anunciar la compra de 400 megawatts verds a la família Masaveu per al voltant de 500 milions, informa Europa Press. 

Al sector de les telecomunicacions, el Govern ha autoritzat l’adquisició de MásMóvil pels fons britànics KKR, Civen i Providence per 5.300 milions, així com la compra d’Instalación de Tendidos Telefónicos (Itete) per part del grup francès Circet.

A més, les autoritzacions del Consell de Ministres han afectat sectors diferents. És el cas de l’entrada de capital del fons Macquiere en la ‘start-up’ barcelonina de signatura electrònica Signaturit o en l’hospitalària Viamed Salut. També va ser acceptada la compra de Terminals Portuàries per Maegor Investments, firma de la societat francesa Rubis Terminal Infra, per 352,3 milions, i la de GTT, companyia de ‘software’ per a la gestió de la recaptació d’impostos locals i regionals, per part del fons britànic Anacap III. 

Completen la llista la compra Bank Degroof Petercam per Andbank, de propietat andorrana; i la inversió de Casse Investments en el negoci del reg per degoteig a través de les filials espanyoles de les israelianes Rivulis Irrigation i Eurodrip Irrigation per 19,14 milions. També la inversió d’Ebay a Adevintia al sector dels anuncis classificats, i la inversió de Komipo Europe, propietat del Grup Korean Electric Power Corporation, en el hòlding financer Kiwoom. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«No es tracta de vetar a un inversor xinès perquè sí [...] sinó de com d’estratègic és un sector i quins són els plans de l’empresa. Si un xinès vol invertir en defensa, probablement no el deixin perquè tindrà coneixement sobre la intel·ligència espanyola; però si l’inversor xinès suma en comptes de restar perquè obrirà un planta de fabricació a Espanya, això és bo. Si vol obrir-la a Xangai, potser no», afirma Sánchez-Dafos.

En el cas de Naturgy, la companyia és propietària dels dos gasoductes que transporten gas des d’Algèria, però segons Sánchez-Dafos l’opa no canviaria gaire el seu accionariat perquè la companyia ja té dos fons estrangers com CVC i GIP, que sumen més del 41% del capital, a més de Sonatrach, amb el 4%. «El que s’ha de protegir és que es portin sectors estratègics d’Espanya, no que els ampliïn», diu.