Transport
Matrimonis sobre rodes que no temen el Brexit
Grupo Mazo supera els 100 milions de xifra de negoci i realitza 8.500 viatges a l’any a destinacions britàniques
La firma valenciana compta amb gairebé un centenar de parelles de camioners entre la seva plantilla
Tenir una empresa que ocupa una mica més de mig miler de treballadors amb gairebé cent matrimonis entre les files de la seva plantilla no és fàcil. Grupo Mazo, especialitzada en el transport internacional de mercaderies a temperatura controlada per tot Europa (sobretot a la Gran Bretanya), el Marroc i Algèria, ho ha aconseguit. ¿Per què? Els llargs viatges amb camió requereixen pilot i copilot per aprofitar més l’ús del camió i escurçar els obligatoris temps d’espera.
Durant la conducció en equip, en un període de trenta hores, els dos conductors han de gaudir d’un descans de 9 hores consecutives tal com indica la legislació del transport. Per tant, si a la cabina viatgen dos xòfers s’estalvia temps de viatge. Al món de l’economia es vigilen molt els costos. «I també és més fàcil conciliar vida laboral i familiar», aclareix el director general de Grupo Mazo, José Ramón Mazo, al valorar l’estratègia de recursos humans que practica la firma valenciana , una de les líders al sector.
Sigui com sigui, la vida dels camioners és dura. Encara que es viatgi en parella. Sergio Sánchez García (Madrid, 1978), valencià d’adopció des de molt jove, i Ana Martínez Baonza (Alacant, 1963), són una d’aquestes parelles al volant de la flota de vehicles de la companyia amb quarter general a Alzira. Fa gairebé quinze anys que ell transporta taronges, mandarines, patates, tomàquets, enciams... Tots dos treballen en la mercantil que aglutina una de les flotes més grans de camions propis d’Espanya, amb 350 caps tractors i 900 semiremolcs frigorífics.
La Gran Bretanya, Alemanya, França i el Benelux són els seus principals mercats. Compte amb tres bases logístiques: Alzira, Cadis i Ubërherrn (Alemanya). L’exercici del 2020 l’ha tancat amb una xifra de negoci que arriba als 104 milions d’euros, que suposa una xifra similar a la de l’exercici anterior. Per a Transports Mazo el mercat britànic suposa gairebé el 60% dels seus viatges d’exportació. Això representa uns 8.500 viatges al Regne Unit cada any.
Rutes de llarg recorregut
Sergio ha perdut el compte dels viatges d’anada i tornada que ha realitzat entre Espanya i el Regne Unit. «Una mitjana de tres al mes des de l’any 2007», puntualitza. Abans viatjava sol però des de fa un lustre l’acompanya la seva dona. Ana Martínez, exassessora fiscal de petites i mitjanes empreses de l’hostaleria i el transport a Alacant en un despatx d’advocats, va abandonar recentment els números i els impostos per pujar al camió. «Se’m van creuar els cables i l’amor», comenta des d’un magatzem de patates del nord dels Països Baixos on es trobava aquesta setmana. Allà els ha tocat acudir aquest dilluns passat, tot i que el 80% de les rutes habituals d’Ana i Sergio tenen com a destinació la Gran Bretanya.
«Les parelles cobrim els trasllats més llargs de la companyia», comenten. Tarden una mitjana de 21 hores –impossible de realitzar si només condueix un xòfer– a arribar des de Ribaroja fins al Port de Calais (nord de França), on pugen al barco per creuar el Canal de la Mànega. «Dones al volant de camions n’hi ha poques tot i que hem augmentat en aquests últims anys», explica aquesta camionera amb dos fills, de 24 i 30 anys, tots dos treballant ja en l’àmbit sanitari d’Alacant.
Ana Martínez va obtenir fa quatre anys el carnet de conducció de vehicles articulats o tràilers (és el denominat C+E). «No he tingut cap contratemps, vaig amb molta seguretat tot i que aquests monstres sobre rodes tenen molta inèrcia quan agafes velocitat i pots tenir un accident a la mínima distracció», explica amb satisfacció. Està contenta. El que sí que tem aquesta parella són les cues en passos fronterers i despatxos duaners. Suporten moltes hores a ports com Portsmouth, Calais, Le Havre, Caen, Cherbourg... També a Dover. I en els accessos a l’Eurotúnel.
El màxim responsable del Grupo Mazo també és conscient dels obstacles que han de superar els seus conductors. «La sensació que reflecteix el sector del transport per carretera és semblant al de pujar al vagó d’una muntanya russa. El Brexit –explica José Ramón Mazo– ha implicat una càrrega burocràtica que ens ha portat tres dècades de retrocés. Estem perdent una mitjana de dos dies en cada viatge d’anada i tornada a Anglaterra». Això suposa perdre uns 5.000 euros per camió al mes al no poder portar a terme les rotacions que solia fer anteriorment. Els costos s’incrementen perquè augmenten les dietes i temps d’aparcaments vigilats al necessitar aquells dos dies més per fer la mateixa ruta.
¿Herois? «Bé, el que sí que pensem és que aquest ofici es porta millor en parella. La feina és menys monòtona», reconeixen Ana i Sergio. De vegades es retenen camions carregats més de cinc dies a les duanes d’Espanya i França. De fet hi ha clients anglesos que han decidit paralitzar les seves exportacions a Europa fins que la situació canviï. «Caldrà millorar notablement la digitalització del procés i el personal assignat en els punts duaners», apunta referent a això José Ramón Mazo. Nadal a casa. Els camioners pateixen les conseqüències del Brexit, però sobretot les de la pandèmia.
Notícies relacionades«Els controls pel coronavirus generen confusió i una infinitat de paperassa als camions que transporten mercaderies al Regne Unit o surten d’aquest país amb destinació a França», reconeixen els treballadors de Grupo Mazo. «Els temps de tramitació dels certificats de les mercaderies amb destinació a la Gran Bretanya es demoren en els despatxos de duanes. És horrible», explica Ana Martínez.
Respecte a la Covid-19, ja estan acostumats als controls sanitaris per obtenir els tests d’antígens tal com exigeix França si vens d’Anglaterra, que poden durar fins a quatre hores d’espera, tot i que són gratis. Van tenir sort i van poder celebrar el Nadal del 2020 a casa al no quedar atrapats a les quilomètriques cues de camions registrades a finals de desembre als accessos al Port de Dover. Van menjar torrons i van brindar amb cava.
