Nova economia, velles desigualtats: un ‘rider’ d’un país ric cobra el 60% més que un d’un país pobre

L’economia i les vies de fer negoci canvien i adquireixen noves formes a través del virtual, però els algoritmes no proliferen aliens a les desigualtats que des de fa segles divideixen el món entre països rics i països pobres. Un informe publicat aquest dimarts per l’OIT constata que un treballador de plataformes d’un país ric cobra el 60% més que un col·lega seu d’un país pobre, per més que tots dos realitzin una tasca pràcticament idèntica. Unes diferències de costos per a les empreses, tant subcontractant fora del seu país com a dins però sempre dins de l’univers de les plataformes, que expliquen, entre altres, el fort creixement d’aquests negocis ‘online’ en els últims anys.

L’OIT té identificades un mínim de 777 plataformes digitals que operen arreu del món, no obstant, és incapaç d’oferir un càlcul de quants treballadors fan servir, ja sigui com a assalariats o com a autònoms. Una cosa que atribueix a la «falta de transparència» de les empreses. A Europa, l’estimació més recent és que l’11% dels habitants del Vell Continent amb edat per treballar han fet algun tipus de servei remunerat a través d’una plataforma digital l’últim any, segons estimacions del 2018.

Des d’un conductor d’Uber, fins a un repartidor de PedidosYa, passant per un lingüista que tradueix textos en un servidor o un redactor de continguts que escriu una ressenya d’un restaurant sense haver-lo trepitjat abans; el negoci de les plataformes és un món divers i a l’alça. L’OIT identifica dos tipus de treballadors: els ‘presencials’, com el conductor de Cabify o el ‘rider’ de Glovo, i els ‘virtuals’, que accepten comandes de tasques que poden desenvolupar sense moure’s de davant de l’ordinador de casa seva. 

Subcontractes a baix preu

Els primers, els presencials, creixen a costa de menjar-li la torrada als sectors tradicionals i obrir noves vetes de mercat. Solen estar lleugerament més ben pagats que els conductors o repartidors dels negocis tradicionals, tot i que són ells els que assumeixen els costos de l’operativa (com el vehicle, el telèfon o la gasolina) i no tenen en la majoria de casos de protecció social. Segons dades de l’OIT, només un de cada tres està cobert en cas de lesionar-se en un accident de treball. El salari varia segons el país, des dels 0,9 euros l’hora que guanya un ‘rider’ a l’Índia, fins als 2,9 euros a Ucraïna.

I els segons, els ‘microtaskers’, ofereixen serveis i microtasques substancialment més barates per a les empreses contractants. «Moltes empreses tecnològiques estan subcontractant tasques com la revisió de continguts, la transcripció, l’anotació i l’etiquetatge d’imatges amb treballadors de països en desenvolupament, sovint com a part dels seus protocols de responsabilitat social corporativa», assenyala l’OIT al seu informe.

L’estalvi de costos per aquesta via és molt substancial. Fins al punt que, per exemple, al nínxol dels ‘minijobs’, a l’Índia un treballador de plataformes guanya el 64% menys per hora treballada en comparació amb un assalariat d’un sector tradicional que fa una tasca similar. Als Estats Units aquesta diferència escala fins al 81%. Les baixes remuneracions expliquen aquesta diferència. Segons l’OIT, un treballador de plataformes ‘virtual’ guanya habitualment en un país desenvolupat uns 3,7 euros l’hora, davant els 1,6 euros que perceben en un país en vies de desenvolupament.

Les baixes pagues que abonen les ‘apps’ s’expliquen, en part, per l’eleveu competició entre els professionals. Fins al punt que el 62% dels enquestats per l’OIT reconeix haver acceptat treballs infrapagats davant el temor de quedar-se sense comandes. I el 13% afirma haver treballat gratis per guanyar reputació a la plataforma i postular-se millor a futur per a altres comandes.

Més de 42.000 milions d’ingressos anuals

Notícies relacionades

Catalunya ha recaptat en 12 anys més de 641 milions amb la taxa turística, que ara es duplicarà

Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel

Les plataformes digitals de treball van generar a escala mundial uns ingressos d’almenys uns 42.800 milions d’euros el 2019. I allà el gegant indiscutible, de moment, és els Estats Units. Un de cada dos euros que genera una plataforma digital a tot el globus prové dels Estats Units. La segona veta de mercat és la Xina, amb un llunyà 22%. Aquest creixement accelerat i especialment concentrat de les plataformes digitals és inexplicable sense la ferma aposta dels fons d’inversió, que injecten capital i confiança en aquests nous negocis.

Glovo, l’‘start-up’ més cèlebre a Espanya i avui valorada en més de 1.000 milions d’euros, no ha deixat de rebre inversions des de fons estrangers. L’última va ser de 150 milions d’euros, liderada per Mubadala, un fons sobirà d’Abu Dhabi. Aquesta concentració als Estats Units, la Xina i, en menor mesura, Europa pot engrandir la fractura digital i les desigualtats, segons adverteix l’OIT, alhora que suposa un repte per a les companyies ubicades en països en vies de desenvolupament per poder plantejar-se competir al mercat global.