Pronòstics econòmics amb virus

Deia Mark Twain, autor de ‘Les aventures de Huckleberry Finn’, que és difiícil fer prediccions, en especial sobre el futur. Tenia molta raó. Tot i que hi ha centenars de serveis d’estudis que s’hi dediquen, la capacitat d’encertar-la és limitada. El 2020 les coses encara es van complicar més amb l’esclat de la pandèmia de la Covid-19, que ha suposat «un repte formidable per als mètodes habituals de predicció», segons EsadeEcPol, que ha presentat una nova edició de la ‘Diana Esade’, que recull les entitats i institucions que més i que menys van encertar-la.

Respecte al creixement, o més ben dit, caiguda del producte interior brut (PIB), que va ser de l’11% l’any passat, va ser l’Institut d’Estudis Econòmics (IEE), el ‘think tank’ de la patronal CEOE, el que més va acostar-s’hi. El va clavar: 11%. El van seguir l’OCDE, l’organització que agrupa els països més industrialitzats, que en el seu escenari més optimista es va quedar a una dècima del resultat real; Axesor (0,2); la Cambra de Comerç d’Espanya (0,4); la CEOE (0,8), i Repsol (0,9).

En l’edició que aquesta escola de negocis realitza cada exercici, la ‘Diana ESADE’, s’hi ha sumat una edició especial, la ‘Diana Covid’, «en la qual s’ha posat de manifest la capacitat dels serveis d’estudis de les principals organitzacions espanyoles per ajustar les seves prediccions econòmiques en moments d’alta incertesa, com la generada per la pandèmia». És el cas d’entitats que fins i tot van generar diferents escenaris de predicció, com van ser els casos de l’OCDE i el Banc d’Espanya.

A diferència del que s’ha fet en edicions anteriors, l’Esade no només ha comparat les previsions realitzades per les entitats que formaven part del panel de Funcas el setembre del 2019 sense onades, que es van revisar el maig del 2020, quan l’impacte de la pandèmia era evident a tot el món, per contrastar-les amb les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a finals de l’any passat, tant en creixement econòmic com de l’ocupació, a través de l’anomenada ‘Diana Covid’.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Així, si el setembre del 2019, la mitjana de previsió de creixement per a finals del 2020 era de l’1,9%; al maig, la majoria van fer dràstiques revisions a la baixa i es van situar en una mitjana del -9,3% (11,2 punts d’ajust). Les rectificacions més grans les van portar a terme Repsol, al passar del +1,7% al -11,9% (13,6 punts); l’OCDE (13 punts), l’IEE i Axesor (12,8) i la Cambra de Comerç d’Espanya (12,5).

Els ajustos realitzats quant al PIB no s’han traslladat d’igual manera a les prediccions laborals. La mitjana de prediccions fetes al maig per les institucions del panel de Funcas (20%) va superar en gairebé quatre punts la taxa d’atur de l’enquesta de població activa (EPA) en el quart trimestre: 16,13%. Les prediccions més precises en aquest àmbit van ser les de Ceprede-Universitat Autònoma de Madrid, que és la que menys va encertar-la quant al PIB, i el Banc d’Espanya, en els dos casos amb 2,17 punts de desviació. Repsol tanca la llista amb una desviació de 7,87 punts.