Tres milions d’inquilins destinen més del 30% de la seva renda al lloguer

 Les llars de lloguer tenen pitjors condicions econòmiques i realitzen un sobreesforç per pagar lloguers excessius que fixa un mercat «ineficient i especulatiu», segons posa de manifest l’informe ‘La vivenda de lloguer a Espanya’, que ha donat a conèixer CCOO aquest dimecres. Tres milions d’inquilins (el 41%) dediquen més del 30% dels seus ingressos al lloguer (aquest percentatge delimita l’import màxim de la renda que es considera raonable per al pagament de la vivenda). Aquesta difícil situació s’ha agreujat, a més, pels negatius efectes de la pandèmia i la crisi sobre els ingressos de les llars, ha destacat Unai Sordo, secretari general de CCOO, en la presentació d’aquest informe que ha fet juntament amb l’economista del sindicat, Luis Zarapuz.

Aquest treball destaca que els propietaris tenen ingressos superiors a la resta de la població (el 51% dels arrendadors guanyen més de 40.000 euros a l’any) i pateixen un risc de pobresa molt inferior. El lloguer ja és la principal forma d’accés a la vivenda de la població jove, així que CCOO planteja que «és urgent la intervenció pública per garantir el dret a una vivenda digna i assequible».

Una llei a curt termini

En aquest sentit, la llei pel dret a la vivenda en potència «ha d’actuar a curt termini per limitar el preu dels lloguers i a llarg termini ha de servir per crear i consolidar un ampli parc públic de lloguer assequible i social». Sordo ha recordat que aquestes i altres mesures per aconseguir un mercat de la vivenda eficient, que garanteixi l’accés i millori la productivitat del país traslladant recursos de l’Espanya rendista a l’Espanya productiva, figuren en la Iniciativa Sindical pel Dret a la Vivenda de CCOO i UGT. «Esperem que el Govern posi a sobre de la taula un paquet ambiciós per garantir l’accés a la vivenda a la majoria de la població», ha comentat el secretari general de CCOO.

Sordo ha recordat que la solució del problema va més enllà de la dicotomia entre el límit dels preus del lloguer o l’aplicació de mesures fiscals que sembla que separa els socis del Govern central (PSOE i Unides Podem). «No és una dicotomia: o mesures fiscals o mesures d’ampliar el parc de lloguer o limitar el preu del lloguer. Són totes i alguna més. Només augmentant el parc no provocaràs una caiguda dràstica del preu del lloguer, cosa que no vol dir que no s’hagi d’augmentar el parc», ha comentat Sordo.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

CCOO considera que vivenda és un mercat limitat on els propietaris poden exercir fàcilment pressió sobre els preus i inflar els lloguers. Els demandants ho han d’acceptar al ser la vivenda un bé de primera necessitat. «El mercat és tant més ineficient com menor és la rellevància que té el lloguer cobrat sobre la renda total dels propietaris. Això els permet fins i tot retirar temporalment les vivendes del mercat augmentant la pressió fins que aconsegueixen el preu que ells decideixen», destaca Zarapuz.

El sindicat planteja que la intervenció pública és l’única manera de garantir preus d’eficiència i acabar amb l’extracció de renda, que quan afecta la població jove suposa un clar llast per a la millora de la productivitat, ja que necessiten dedicar molts més recursos dels raonables a fundar un projecte personal i familiar; recursos que podrien fer servir a continuar formant-se o emprendre. Construir més vivendes no és la solució, ja que aquestes solen acabar en mans dels que no les utilitzen per viure, alimentant el cercle viciós de la ineficiència