El grup rus Svetofor aterrarà a Espanya amb supermercats ‘low cost’

Ja a l’interior, després de superar un vigilant que escura el dinar en vista de tots i recorda als visitants, amb escàs sentit de l’autoritat, l’obligatorietat de cobrir-se la cara amb una mascareta, ve la sorpresa: més que de supermercat, el lloc té l’aspecte d’un magatzem gegant per a majoristes, amb caixes de productes apilades a tot arreu, lleixes industrials i etiquetes dels preus adherides molt de pressa amb cinta adhesiva. Un sostre d’uralita cobreix l’espai, cosa que reforça l’atmosfera de provisionalitat que presideix el lloc.

Res de productes de ‘delicatessen’, res de carns o peixos frescos acuradament exposats en taulells, res de fruites i verdures d’aspecte irreprotxable. Tan sols cambres frigorífiques on s’ofereixen congelats a preus impossibles al centre moscovita: el paquet de carn picada de gall dindi es ven a poc més d’un euro la unitat, el de pollastre, fins i tot costa menys. A uns metres de distància, s’amunteguen desenes de brics de suc de pera o voluminoses capses de galetes i dolços, adquiribles també per una quantitat similar.

Implantació a Espanya

El grup rus d’alimentació Svetofor (en català, ‘semàfor’) té previst implantar-se en els pròxims mesos a Espanya, a través de la cadena de supermercats Mere, la seva divisió europea, segons ha informat recentment Andréi Murzov, el director general al nostre país. Madrid, Múrcia, el País Valencià, Catalunya i Andalusia són les regions on l’empresa pretén obrir establiments. No serà el primer estat de la UE en què obrirà negoci. Ja és present a Romania, l’antiga Alemanya de l’Est i Polònia. En l’espai exsoviètic, el grup empresarial és un dels líders en el sector d’alimentació a preus rebaixats, amb més de 800 establiments oberts a Rússia, Bielorússia i l’Àsia Central.

Les peculiaritats de l’empresa no es limiten només al model de negoci. Els seus propietaris, els germans Schneider, de Krasnoiarsk, una ciutat industrial de poc més d’un milió d’habitants al cor de Sibèria, mantenen un perfil baix i discret, molt allunyat del patró d’oligarca ostentós que tant es prodiga en el món empresarial rus. «Són gent molt tancada, em vaig quedar molt sorpresa quan em vaig adonar que ni tan sols compten amb un servei de premsa», explica a aquest diari una reportera de l’edició russa de Forbes que prefereix l’anonimat. En la seva pàgina web, s’ofereix la direcció de les oficines centrals a la població siberiana, però ni tan sols existeix un número de telèfon.

Notícies relacionades

Wayne Griffiths abandona d'imprevist la presidència de Seat

José Elías ho deixa clar: en què invertir per tenir rendibilitat sense riscos

L’extrema discreció de la família Schneider pot obeir a diverses raons. Rússia és un país d’escassa seguretat jurídica, on s’han registrat infinitat de casos d’empresaris amb connexions polítiques o alts funcionaris que, aprofitant-se de la seva posició avantatjosa, aconsegueixen el control de negocis consolidats i pròspers de la competència. Sense anar més lluny, Serguei Galitski, fundador de Magnit, una altra cadena de supermercats a preus rebaixats, va vendre el 2018 les seves accions al banc estatal VTB, a un preu inferior al del mercat, enmig d’intensos rumors sobre pressions perquè abandonés el negoci.

A més, Svetofor és un grup «molt dividit en societats jurídiques separades», amb l’objectiu de «reduir els pagaments en impostos», raó per la qual no sembla recomanable una excessiva visibilitat, malgrat el gran èxit de l’empresa, explica la reportera de Forbes.