Aerolínies
Lufthansa va perdre més de 6.000 milions d’euros el 2020
Els ingressos de l’aerolínia alemanya van caure un 63%, fins als 13.500 milions
La plantilla es va reduir en 28.000 empleats i la companyia preveu una nova retallada de 10.000

36401218 601 /
El grup d’aerolínies Lufthansa s’afegeix a les pèrdues multimilionàries registrades per les companyies aèries durant l’any de la pandèmia. Els números vermells de l’aerolínia alemanya van arribar als 6.725 milions d’euros el 2020, davant els beneficis de 1.213 milions obtinguts un any abans, davant les restriccions a la mobilitat imposades a tot el món per frenar l’expansió del coronavirus.
«L’any passat va ser el més difícil de la història de la nostra empresa. Les restriccions als viatges i la quarantena han provocat una caiguda única en la demanda de viatges aeris. Ara, els certificats digitals de vacunació i de proves, reconeguts internacionalment han de substituir les prohibicions de viatjar», ha assenyalat el conseller delegat de Deutsche Lufthansa, Carsten Spohr.
Els ingressos de la companyia també es van desplomar un 63% el 2020 fins als 13.589 milions d’euros, mentre que el resultat net d’explotació (ebit) es va situar en terreny negatiu fins als 7.353 milions, davant el benefici de 1.857 milions registrat un any abans.
El 2020 les aerolínies del Grup Lufthansa van oferir al voltant d’un terç dels vols o una capacitat (seients-quilòmetre disponibles) del 31% en comparació amb l’any anterior. Amb 36,4 milions de passatgers, el nombre de passatgers va ser un 25% de la xifra de l’any anterior, cosa que va suposar un factor de càrrega del 63%, 19,3 punts percentuals menys que l’any anterior.
Divisió de càrrega
A diferència del trànsit de passatgers, la divisió de càrrega es va beneficiar de l’augment de la demanda al llarg de l’any. Impulsada per un increment dels rendiments mitjans en un entorn de demanda persistentment alta, Lufthansa Cargo va aconseguir una xifra rècord amb un resultat net ajustat (ebit ajustat) de 772 milions d’euros, davant el milió d’euros d’un any anterior malgrat un descens del 36% en la capacitat de càrrega.
Quant als resultats de l’últim trimestre de l’any, la companyia va registrar unes pèrdues d’1,141 milions davant els beneficis de 175 milions d’un any abans, mentre que la facturació va caure un 71%, fins als 2.594 milions.
Reducció de la plantilla
L’any passat el nombre d’empleats es va reduir en unes 28.000 persones i la companyia ha advertit que a Alemanya es podrien retallar uns altres 10.000 llocs de treball o compensar els costos de personal corresponents, després d’una reducció de la flota del grup a 650 avions el 2023.
Notícies relacionadesNo obstant, a mitjans de la dècada, el grup espera que el nivell de capacitat torni a ser del 90%. A més, està estudiant la venda de filials que ofereixen petites sinergies amb el negoci principal.
Per a tot l’any 2021, la companyia espera que la capacitat oferta augmenti fins al 40% o el 50%dels nivells del 2019, i l’expectativa continua sent que es generin fluxos de caixa operatius positius quan la capacitat oferta sigui superior al 50%.
- El Mundo Today | Cada cop més catalans caminen de matinada per carrerons foscos per poder sortir a 'Crims'
- Club d’estil Cristina Tamborero, dissenyadora: "Es porten molt els vestits de núvia dos en un"
- Els multireincidents se’n van a l’Hospitalet per la pressió policial
- Final d’un pontificat Un conclave amb molts 'papables', però sense candidat clar
- FUTBOL Així és l’acord que el Reial Madrid va tancar amb Xabi Alonso fa mesos per lligar la seva arribada
- Judici crucial Els Estats Units demanen la desintegració de Google per acabar amb el monopoli
- MACROECONOMIA L’FMI revisa a l’alça la previsió de creixement d’Espanya el 2025 fins al 2,5% malgrat els aranzels i la incertesa global
- Inauguració Neix Casa Abacus amb la voluntat de ser útil «a la cultura, a la societat, a Barcelona, el país i la llengua»
- Per 907.500 euros El Ministeri de Transports licita l’estudi informatiu dels nous accessos ferroviaris al Port de Tarragona
- Obituari Mor Lluís Prenafeta, la mà dreta de Jordi Pujol a la Generalitat