L’invisible i imprescindible paper de les dones en l’economia de les cures

Milions de persones en tot el món s’afegeixen avui a les reivindicacions pel Dia Internacional de les Dones, una data encara necessària en la lluita per la igualtat de gènere. Aquesta commemoració ens recorda que encara ens falta molt camí per acabar amb la xacra de la violència de gènere, avançar en reptes com la igualtat salarial entre homes i dones i equilibrar la càrrega desproporcionada del treball domèstic i de les cures que continuen recaient principalment en dones. 

Els nous temps no han estat necessàriament lligats a avenços i assoliments a favor de la igualtat de gènere. Més de 25 anys després de la celebració de la Declaració i Plataforma d’Acció de Beijing de les Nacions Unides, que suposava el pla més progressista que mai havia existit per promoure els drets de la dona, es constata que encara cap país ha aconseguit la igualtat de gènere. A més, la crisi per la pandèmia està posant en risc dècades de progrés en la participació de la dona al mercat laboral, en la seva independència econòmica i en igualtat salarial entre els dos gèneres.

El món actual també porta associats riscos de desigualtat, discriminació i invisibilitat cap a la dona. Un exemple eloqüent el trobem en els sectors econòmics de les cures i el treball domèstic. A Espanya, les dones de la família han sigut les que històricament s’han ocupat dels nens, persones grans o dependents i, malgrat que en les últimes dècades un volum significatiu de dones s’ha incorporat al mercat de treball, no s’ha vist una proporció similar d’homes suportant el pes del treball domèstic i de cures. D’altra banda, els serveis socials i d’assistència públics han demostrat que són insuficients per cobrir plenament les carències en matèria de dependència. 

Espanya és un dels països on s’està produint una privatització i externalització dels serveis de les cures, ocupant sobretot dones, moltes d’elles immigrants. Tot i que no hi ha estadístiques oficials sobre la proporció de dones estrangeres que treballen com a cuidadores internes, segons l’últim informe de Digital Future Society «les cures a domicili i les plataformes digitals a Espanya», alguns estudis xifren que podria arribar al 80%. Aquesta tendència apareix tant amb les cures a domicili com amb el treball domèstic, dos sectors que, a més, es caracteritzen per una gran precarietat i per estar socialment infravalorats. 

Segons les dades de l’Institut de Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO), el 2020, el 89% dels cuidadors no professionals eren dones, és a dir, familiars que cuiden una persona gran o dependent i reben prestacions econòmiques de l’Estat. L’aprovació de la llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) l’any 2006 va ser un gran avenç perquè reconeixia el dret universal a rebre assistència. No obstant, la denominada llei de dependència també ha posat de manifest les seves llacunes, la necessitat d’abordar la precarietat i la falta de protecció de les treballadores mitjançant la professionalització del sector de les cures. La realitat és que l’atenció a gent gran i dependent continua sent una responsabilitat que recau fonamentalment en les dones de la família.

Amb aquest context, cal destacar que el sector de cures s’està veient impactat per l’aparició i creixement de plataformes digitals laborals que actuen com a mitjanceres entre els ocupadors i els treballadors domèstics i de cures, cobrint una bretxa existent entre la demanda i l’oferta de serveis de cures. Un buit que s’ha fet especialment evident durant la pandèmia de la Covid-19 i que han hagut d’assumir les famílies, majoritàriament les dones. 

Actualment, hi ha vuit plataformes que operen en el sector de les cures a domicili a Espanya i, com que es tracta d’un sector emergent, totes les plataformes han sorgit en els últims anys. L’activitat econòmica de les cures a Espanya té un pes considerable sobre la seva economia i representa un 4,65% del PIB, l’equivalent a 42.000 milions d’euros aproximadament. La informalitat és una de les característiques que defineixen aquest sector econòmic, ja que un 4,30% d’aquest PIB es genera mitjançant ocupació informal, per tant, només un 0,35% correspon a ocupació formal. De la mateixa manera, es tracta d’un sector molt feminitzat perquè representa aproximadament el 20% de l’ocupació femenina total.

Notícies relacionades

Els sostres del demà es trenquen avui

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

L’anterior estudi esmentat de Digital Future Society incideix que no hi ha cap revisió sistemàtica de literatura que inclogui el sector de les plataformes de cures a domicili. Així mateix, tampoc és present en el debat públic sobre el treball en plataformes, que se centra en el segment del transport i les entregues a domicili, dos sectors molt masculinitzats. 

Cal posar en relleu l’imprescindible paper de les dones en l’economia de plataformes, especialment en el sector de les cures. El motiu és evident: si l’invisibilitzem una vegada més, estem invisibilitzant el treball, el talent i els drets de les dones, la meitat de la població mundial.