El finançament col·lectiu espanyol espera la normativa europea amb ganes de créixer

Fins no fa molt, l’única opció que tenien els emprenedors per finançar el seu negoci o empresa era a través d’un banc, amb ajuda familiar o amb estalvis propis. L’arribada de les noves tecnologies va obrir la porta a nous tipus de finançament. Així va néixer el finançament col·lectiu, que es pot definir com una xarxa de finançament col·lectiu, normalment ‘online’. A Espanya, aquesta pràctica porta poc temps regulada, a través de la llei 5/2015, del 27 d’abril.

Encara són un sector petit, que mou, de moment pocs diners, però a partir del 10 de novembre del 2021 hi haurà una nova regulació europea. Fernando Álvarez-Cienfuegos, subdirector adjunt de Legislació del Mercat de Valors del Tresor Públic, ha explicat en una jornada de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) sobre ciberseguretat i ‘fintech' que les plataformes han de realitzar un esforç addicional. Però demana que hi hagi un marge d’adaptació. 

Álvarez-Cienfuegos ha comentat les diferències i similituds que hi ha entre les dues normatives, l’europea i l’espanyola. Entre totes les diferències n’ha destacat dues. La primera ha sigut l’extensió, ja que el text de l’europea és gairebé el doble de llarg que el de l’espanyola, pel que, tal com ha apuntat, entra en més detalls en alguns aspectes. I una altra de les diferències que ha remarcat ha sigut que segons la normativa europea la mateixa plataforma no pot invertir en els seus projectes i amb la llei 5/2015 pot fer-ho amb un límit del 10%. 

Per a Mireia Badia, CEO de Growly, una plataforma de ‘crowdlending’ (préstecs), aquesta última diferència que ha destacat el membre del Tresor Públic pot penalitzar-lo. Segons ha explicat Badia, el límit del 10% ja fa enrere molts inversors. No obstant, es mostra optimista amb la nova llei: «És una cosa bona, però cal veure com s’aplica». 

Rosario Martín, subdirectora Autorització i Registre d’Entitats de la CNMV, ha comentat que amb el nou reglament es professionalitzaran les plataformes. Però ha matisat que necessitaran nous recursos humans, financers i materials. «Només els que siguin capaços de tenir múscul financer i humà seran els que evolucionaran», ha apuntat. 

Fernando Álvarez-Cienfuegos s’ha mostrat d’acord amb Martín i ha assegurat que la normativa és «molt positiva» per a les plataformes i per als inversors: «Reflecteix cert grau de maduresa». Segons ha apuntat, el millor del reglament europeu és que tots els països tenen la mateixa norma, per la qual cosa «facilitarà que inversors europeus inverteixin a Espanya».

Per part seva, José Moncada, director General de Borsa Social, ha afirmat que la intenció del reglament és «molt bona», però ha puntualitzat que els han d’implicar en el procés. Moncada ha advertit d’un risc, que l’aplicació sigui diferent als diferents països, perquè els supervisors de cada lloc són diferents, n’hi ha alguns de més laxos i d’altres de més estrictes i en el primer cas hi pot haver avantatge competitiu. 

Com està el sector a Espanya

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A Espanya, hi ha 27 plataformes de participació financera; deu d’elles converteixen els participants en accionistes; vuit, en prestamistes; nou en mixtes. «De moment es mouen molts diners», ha assegurat Rosario Martín, tot i que ha destacat que hi ha creixement any rere any. De fet, el 2019, es van moure al sector 139 milions d’euros, un 34% més que el 2018. No obstant, Martín ha matisat que està poc diversificat perquè el 61% es va destinar a tres plataformes. 

Mireia Badia ha explicat que la situació actual d’Espanya és que «estem a anys llum d’altres països europeus». Badia ha comentat que el sector s’ha vist afectat pel coronavirus, però a poc a poc n’ha anat sortint. També ha assenyalat que «s’anirà creixent i que fins i tot veurem fusions de plataformes».