La catalana Celsa, es presta a liderar les ajudes de la SEPI

La siderúrgica catalana Celsa, una de les indústries més grans de la comunitat, va pel camí de protagonitzar el rescat més gran protagonitzat pel fons de l’Estat per a empreses estratègiques, amb entre 350 i més de 700 milions, segons diferents fonts. La xifra, en tot cas, podria superar els 475 milions atorgats aAir Europa per aquest fons dotat amb 10.000 milions d’euros.

Després de diverses setmanes de negociacions entre la família propietària, els Rubiralta Rubió, les converses podrien arribar a bon port ben aviat si la societat pública, SEPI, constata que els problemes que arrossega el grup estan directament relacionats amb la crisi provocada per la pandèmia i no són anteriors. Per a això va contractar unes auditores. Fonts pròximes a l’empresa insisteixen que la companyia no té a l’horitzó «cap venciment» de deute pròxim que l’apressi i que «complien amb tots els compromisos fins que va arribar la pandèmia».

De tota manera, primer s’ha de produir una vista judicial a Barcelona aquest divendres mitjançant la qual la companyia espera mantenir en ‘stand by’ el crèdit jumbo firmat el 2017 amb un ‘pool’ de bancs, amb un deute que en l’actualitat està en bona part en mans d’‘hedge funds’. Fa unes setmanes, un jutjat de Madrid va aixecar les mesures cautelars que afectaven el pagament de 180 milions des de l’abril de l’any passat, quan un altre tribunal va acceptar paralitzar-lo. Aquesta mesura està recorreguda, segons fonts pròximes a Celsa.

El crèdit del 2017 es va rebaixar de 2.673 milions a 1.425 fins al novembre de 2022 i uns altres 1.248 milions hauran de liquidar-se en un sol pagament el 2023.

Desglossament i pla de viabilitat

En el cas de Celsa, perquè es concedeixi queda definir qüestions com el desglossament de l’ajuda (quina quantitat es concedeix en concepte de préstec participatiu, en préstec ordinari i en aportació de capital), així com negociar el pla de viabilitat de la companyia, requisit imprescindible per tramitar l’ajuda.

A mitjans de setembre, Grupo Celsa va revelar que analitzava «amb deteniment» les condicions donades a conèixer pel consell gestor del fons de suport a la solvència d’empreses estratègiques i estudiava si era procedent acollir-se a l’ajuda pública temporal que ofereix el Govern a les companyies que, com a conseqüència de la pandèmia, necessitin finançament addicional de manera transitòria. La siderúrgica hauria elevat de 350 a més de 700 milions la seva sol·licitud d’ajuts, segons diverses fonts, tot i que des de la companyia es neguen a donar xifres.

Celsa dona ocupació a gairebé 10.000 empleats de manera directa (33.233 directes i indirectes), té 120 centres de treball distribuïts arreu del món; factura uns 4.253 milions d’euros anuals (amb dades de l’exercici 2018), produeix 7 milions de tones d’acer a l’any i en recicla 8 milions de tones. Les inversions realitzades per la companyia en els últims 15 anys sumen 2.682 milions d’euros.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El grup Celsa i les companyies que operen sota la seva marca (Celsa Barcelona, Global Steel Wire, Celsa Nordic, Celsa Huta Ostrowiec, Celsa Steel UK i Celsa France) representen el productor de productes llargs més gran a Espanya i un dels principals productors europeus.

A més d’Espanya, Celsa Group, que el 2020 ha complert 53 anys d’existència, té presència industrial a Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, Polònia, Suècia i el Regne Unit, després d’abordar el 2003 un exitós procés d’internacionalització.