Feminisme
Jo, la cap: el programa que vol potenciar la vocació de liderar entre les nenes
L’objectiu del programa és que les nenes i adolescents tinguin referents en tots els àmbits
Encara queda molt camí per recórrer per aconseguir la igualtat real entre dones i homes en tots els aspectes. Un d’ells és el de l’alta direcció: caps, directius, consellers delegats. Moltes de les persones que ocupen aquests càrrecs són homes, tot i que és veritat que cada vegada es veuen més dones, però a Espanya encara s’està lluny d’aconseguir la paritat.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va fixar en el 30% la representació femenina que havien de tenir els consells de les empreses cotitzades per al 2020. Les empreses de l’Ibex 35 l’han superat a l’arribar al 31,17% de representació femenina. No obstant, al total del Mercat Continu aquesta taxa cau al 25,8%, segons l’informe d’Atrevia i l’IESE. Les 92 empreses que no formen part de l’Ibex són les que fan baixar la taxa, ja que no arriben ni a un 23% de dones als seus consells.
Amb aquestes dades queda demostrada la importància de fomentar el lideratge femení entre les nenes, que siguin capaces de saber que poden ser directives si volen. Aquest és un dels objectius del programa Jo, la cap posat en marxa per Trescom fa dos anys. Per això posen en marxa diferents iniciatives. El 2020, van posar en marxa la primera edició del ‘Shadowing Jo, la cap’, una acció de mentòring amb què van aparellar 15 emprenedores i directives de primer nivell amb 15 estudiants universitàries perquè, amb els seus consells i experiència, les ajudessin a desenvolupar els seus propis projectes innovadors.
«Van sortir uns projectes increïbles i les caps deien que les estudiants estan aprenent de nosaltres, dels nostres errors, però nosaltres estem aprenent de la vitalitat, del seu arrelament, de les seves ganes d’aprendre», comenta Ana Vázquez. De fet, explica que les directives li deien que haguessin volgut que als seus inicis hi hagués hagut algú que l’hagués acompanyat. «Aquest programa va ser un èxit per això, perquè va ser molt enriquidor per unes i les altres», puntualitza Vázquez.
¿Què vols ser de gran? Jo, cap
«El que volem és donar visibilitat a totes les dones que han trencat sostres de vidre i que ocupen càrrecs de lideratge i que són referents als seus camps», explica la responsable. I és que és molt important per a les nenes i adolescents tenir referents, i així quan els preguntin què volen ser de grans, puguin dir: «Jo, cap.» Ana Vázquez explica que vagin més enllà, «que no només es vegin a una escola sent mestres o a un hospital sent infermeres, sinó que sàpiguen que també poden ser la directora de l’escola, la gerent de l’hospital, poden ser emprenedores, poden arribar tan alt com vulguin quan es preparin per fer-ho».
Està clar que el lema del programa és una declaració d’intencions. Ana Vázquez assegura que no és difícil trobar dones als llocs de poder, però que no els han fet el cas necessari, «no són encara referents». A més, assegura que és fàcil convèncer aquestes dones perquè col·laborin amb el programa, però «no per un tema d’ego, sinó per un tema de ser el mirall de les joves, ja que elles no ho van tenir».
Per a Ana Vázquez és molt important que es continuï donant veu a les dones directives: «És un projecte que com a societat tenim per davant». Per això, insisteix que cal treballar des de tots els àmbits i diu que «cal fer passos cap a la corresponsabilitat, cap a la igualtat...». La responsable de Jo, la cap insisteix que ha de ser una col·laboració publicoprivada «a gran nivell».
El lideratge femení
Ana Vázquez vol deixar clar que aquest programa no se centra en la diferència entre el lideratge femení o masculí, sinó que va més enllà. «El que volem és que hi hagi més dones líders a tots els sectors i tots els esglaons», apunta.
De fet, aquest any han fet l’estudi ‘Lideratge femení i Covid-19: perspectives postpandèmia’, i entre les conclusions que han tret destaca que la meitat de les caps enquestades ha hagut de diversificar o reinventar el seu model de negoci per trobar noves oportunitats durant la pandèmia, si bé 1 de cada 4 (26%) assegura que aquesta situació ha fet créixer la seva empresa o companyia. Davant això, un 22% no veu cap oportunitat de millorar les seves perspectives empresarials, tot i que espera que la situació sigui excepcional i pugui tornar a la normalitat en què estava abans de la pandèmia a curt-mig termini. Només un 2% indica que no espera, de cap manera, cap millora o oportunitat per a la seva empresa durant el primer semestre del 2021.
Notícies relacionadesSi fem cas a l’augment de la demanda de serveis o productes en els pròxims 6 mesos, un 37% de les enquestades creu que augmentarà fins a un 15% i fins i tot hi ha un 19% que preveu que les peticions del seu servei o producte poden augmentar en més d’un 20%. Al contrari, un 23% afirma que no té la mateixa demanda que abans de la pandèmia i un 20% reconeix que la demanda ha baixat considerablement des de la pandèmia. La nova situació econòmica i laboral provocada per la pandèmia ha fet que la majoria de les empreses i líders s’hagin d’adaptar quant a procediments, formes de treball, espais i, en molts casos, plantilles i salaris.
Així, un 45% de les caps, directives i emprenedores consultades tenen previst fer algun tipus de reajustament a la seva empresa en aquest primer semestre del 2021 davant un 55% que no preveu fer-ne en aquest període. De les que portaran a terme aquests ajustos, destaca que 6 de cada 10 preveuen augmentar la seva plantilla. Al contrari, un 17% la retallarà i reduirà el nombre de treballadors. Només un 7% reduirà les hores de treball del personal i un 4% modificarà la seva política salarial, fent retallades de sou. El 12% restant aposta per una combinació de reajustaments.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia