Teresa Ribera: «Hi pot haver fabricació de bateries a Martorell i altres territoris»

-Volíem que les primeres mesures del Pla de Recuperació fossin mesures replicables a petita escala. Per tant, comencem amb un paquet que inclou sostres solars a zones de servei i polígons industrials, carregadors a zones urbanes i rehabilitació energètica, amb una dotació de 1.000 milions d’euros, i actuacions en depuració i sanejament en aglomeracions de menys de 5.000 habitants i en economia circular, amb 580 milions d’euros. Coses que poden tenir una incidència molt clara en ocupació local i beneficis socials per als veïns de municipis petits.

-¿Es vehicularan a través de l’administració pública?

-Són convocatòries obertes en molts casos. Hi ha mesures en què el mecanisme d’atribució és contractació pública. En d’altres és convocatòria de subvencions i en d’altres és un consorci en què hi ha institucions públiques i privades. En funció del que estiguem parlant ens trobarem diferents eines i instruments. En un programa de sostres solars a polígons industrials, el més raonable és que siguin els mateixos usuaris de la zona industrial els que preparin aquest projecte i busquin com acudir a aquesta convocatòria de subvencions; un programa de depuració a petits municipis on hi ha una competència dels ajuntaments, probablement requereixi una gestió combinada entre confederacions hidrogràfiques i diputacions provincials perquè allà hi ha una intervenció més pública; un programa de rehabilitació necessitarà, quan es tracta de petits municipis, parlar amb les diputacions però també es podran beneficiar propietaris privats que vulguin rehabilitar l’edifici. Algunes iniciatives es podrien canalitzar a través de sector privat. Hi podria haver línies de finançament d’institucions bancàries que acompanyen la subvenció.

-¿Quan s’aprovaran?

-En les pròximes dues o tres setmanes va el primer paquet de sostres solars, sanejament i depuració a municipis petits, rehabilitació, primers punts de recàrrega a municipis petits... I immediatament després tindrem el MOVES III (pla per incentivar la compra de vehicles elèctrics) que mobilitza i manté oberta una convocatòria de 400 milions d’euros ampliable per uns altres 400 milions d’euros més.

-Hi ha hagut molt soroll al voltant de l’anunci sobre una fàbrica de bateries ‘a prop’ de Martorell. ¿Hi ha marge perquè se situï en altres comunitats?

Jo no descarto que hi hagi part de la fabricació que estigui a prop de Martorell, ja hi ha fabricació a València, i probablement hi pot haver fabricació en altres territoris d’Espanya perquè la necessitat d’emmagatzemament i treballar amb bateries és important per a l’electrificació de l’automòbil i d’altres vehicles i per al conjunt del sistema energètic. Hem detectat un interès molt notable per part de diferents territoris i diferents empreses. No té sentit pensar que això es planteja en termes d’exclusió o de lluita de territoris, sinó veure com es combinen les peces i què està disposat a aportar cadascú en una cosa que probablement és transformadora per al nostre model industrial i el nostre model energètic.

-¿I el liti d’on sortirà?

Espanya té unes vetes de liti importants a la frontera amb Portugal i això ens obliga a pensar quines són les condicions de gestió sostenible de la mineria i l’extracció de materials i minerals. A partir d’aquí cal veure el cas concret, si és viable o no i en quines condicions. I en quins altres llocs hi ha liti en cas que no ho sigui o en cas que se’n necessiti més.

-El Rei a Seat va parlar de la necessitat d’incentius i d’una nova fiscalitat. ¿Es plantegen reduir l’IVA del cotxe elèctric?

És una tasca que tutela Hisenda. Nosaltres creiem que és important facilitar el canvi i això probablement ens porti a mantenir un tractament fiscal que l’incentivi, però estan encaixant les peces en aquest moment. Als vehicles hi ha diferents figures, com l’impost de circulació, el de matriculació i l’IVA. Hem avançat en alguns aspectes per facilitar que els punts de recàrrega puguin subministrar electricitat incentivada. Aquesta visió de conjunt respecte a la fiscalitat de l’automòbil elèctric la tindrem ben aviat. És una peça important per accelerar la mobilitat.

-¿El pròxim PERTE serà el de l’hidrogen?

Hi ha un PERTE associat al vehicle elèctric i volem que hi hagi un PERTE associat a renovables innovadores, emmagatzemament i hidrogen. Hi ha un potencial importantíssim per al nostre país. No sé en quin ordre sortiran però aquest n’és un.

-A partir del juny arriba una nova factura de la llum, però hi ha qui es queixa que es gastarà més a final de mes...

Amb aquesta nova regulació el que volem és recuperar el senyal que estalviar surt a compte. Llançarem una campanya de divulgació perquè s’entengui per què hem fet això. Fins ara el que teníem era una part fixa de la tarifa (potència contractada) molt alta. La diferència de la nostra tarifa un mes que no consumíssim gens d’electricitat respecte a un mes que consumíssim molt era insignificant. Ara els costos fixos tindran menys pes i la part variable, el consum real d’energia, en tindrà més. I a això s’afegeixen tres trams horaris. Però no hi ha una tarifa única, hi ha llibertat d’establiment de tarifa. Hi ha una tarifa recomanada, la més estable i convenient, que és la tarifa PVPC, i després hi ha una gran panòplia d’ofertes per part dels comercialitzadors, alguns dels quals asseguren un preu estable però de mitjana bastant per sobre del preu que ofereix la tarifa PVPC.

-¿És vostè partidària del sí o el no a l’opa del fons australià IFM sobre Naturgy?

Ho estem estudiant amb molt de compte. El sector energètic espanyol està vivint un procés de reconversió industrial. Les mesures del Govern permeten tenir una visió de cap a on anem que està generant i mereixent confiança i això explica per què ens hem convertit en un mercat atractiu tant per a la contractació bilateral (ppa), com per a la inversió. Però hem d’anar amb compte amb diverses qüestions. La primera és que això no generi comportaments especulatius de bombolla. I la segona és que, sabent com sabem que el sector energètic és un sector sistèmic per al conjunt de l’economia i el benestar de la societat, no ens trobem amb escenaris dels que després sigui més difícil sortir. Per tant, cal entendre bé quina és la proposta que estan fent. Com a responsable del ram m’agraden més els perfils industrials que els perfils de fons, però això és una cosa que evidentment s’ha de moure en un marc de compatibilitat amb la legislació europea i la legislació nacional. Per tant, atendrem les raons de seguretat de subministrament i del sector, atendrem les raons concretes del perfil industrial i empresarial de Naturgy i les propostes i l’entesa dels interessats a participar en una empresa que està cotitzada en un marc de lliure mercat, amb les limitacions, les prohibicions i els senyals que marca la llei que inclouen poder introduir prohibicions en cas que es consideri necessari introduir condicions o, fins i tot, limitar o prohibir l’accés a un inversor.

-Vostè va assumir fa un any la responsabilitat de fer front a l’abandonament de l’Espanya interior, revertir un procés de dècades.

-Ha sigut una experiència molt intensa. L’element més gràfic és veure com la renda es concentra en 3 o 4 grans àrees metropolitanes, amb un diferencial molt gran respecte a la resta del país. Això és enormement injust. S’ha vingut acumulant durant dècades una tendència injusta, regressiva i desigual. I no obstant hi ha una consciència social molt forta que reclama una solidaritat bidireccional.

-¿Què és el que s’ha pogut fer fins ara?

-Hem actualitzat l’estratègia dirigida a revertir aquesta tendència i identificat les intervencions que s’han d’activar des de l’Estat, sabent que és fonamental que s’hi afegeixin les administracions, com les autonomies, que tenen capacitat real al territori. També ens hem focalitzat en algunes àrees específiques, com la franja transfronterera amb Portugal. Dimarts que ve tenim una reunió de la Comissió Delegada del Govern per al Repte Demogràfic en què presentarem les mesures que s’aplicaran. Inclouen millores de la connectivitat, aprofitar la digitalització per a l’accés a determinats serveis, serveis ambientals i de la custòdia del territori, a més de polítiques actives molt concretes en accés a la vivenda, la mobilitat, accés a formes d’energia modernes.

-¿Quines són aquestes mesures?

-Són moltes. Les presentarem dimarts. El treball l’han fet els ministeris. Inclouen també una selecció de les propostes presentades per ajuntaments, veïns i organitzacions socials en la convocatòria que vam treure abans de Nadal. Vam rebre més de 4.200 expressions d’interès, moltes procedents directament dels ajuntaments, el que posa de manifest fins a quin punt als ajuntaments petits hi ha una empenta per part de la corporació municipal per garantir la supervivència del seu poble. Hi ha idees molt noves i molt interessants. Les hem agrupat en 10 grans eixos, planificats respecte a les prioritats del Pla de Recuperació.

-En les pròximes setmanes el Congrés aprovarà la llei de canvi climàtic. Els grups ecologistes l’han titllat de poc ambiciosa.

-És una de les lleis més ambicioses de la Unió Europea. Els nostres objectius per al 2030 en eficiència energètica, renovables i reducció d’emissions dels sectors difusos estan molt per sobre de les obligacions que plantejava la Comissió per a Espanya. Es pretén traslladar al cas d’Espanya el -55% d’emissions respecte al 1990 acordat per al conjunt de la Unió, ignorant que la nostra situació en aquesta data no tenia res a veure amb la d’Alemanya, França o el Regne Unit. Espanya va comptar amb objectius de contenció d’emissions i no de reducció per aquesta raó. Una reducció del -55% respecte al 1990 seria de -75% respecte a les nostres emissions actuals.

-¿Quines conseqüències tindria augmentar l’ambició climàtica fins aquesta cota?

-Una reducció del 75% obligaria a limitar la utilització del cotxe durant uns quants mesos l’any de forma semblant al que ha passat durant la pandèmia o replantejar molt significativament les emissions associades a les plantes industrials. Seria un cost social molt significatiu. Anunciar objectius a què no sabem com s’arribaria pot provocar un efecte bumerang, que la gent deixi d’esforçar-se perquè li sembla que estem fent coses que no són responsables. El que necessitem ara és que la llei entri en vigor al més aviat possible perquè el procés s’acceleri i revisarem els nostres objectius a l’alça el 2023.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

-¿Què opina del rebuig que ha suscitat la declaració de protecció del llop?

-La qüestió del llop té a veure amb la manera en què enfoquem la protecció de la biodiversitat i la protecció de les espècies emblemàtiques a l’Estat espanyol. Hem anat perdent espècies al seu hàbitat natural i això no és una cosa que pugui dependre exclusivament d’on hi hagi alguns exemplars o on es volen reintroduir. No pot ser que només uns quants suportin sobre la seva esquena els costos d’un patrimoni natural comú, que en aquest cas és el llop, per la qual cosa és necessari acompanyar el sector de la ramaderia extensiva i proposar un marc de seguretat jurídica, que només podem aconseguir amb una estructura equiparable a totes les comunitats autònomes.