UGT planteja ‘ressuscitar’ el salari mínim català

UGT de Catalunya proposa ‘ressuscitar’ la proposta d’un salari mínim català de referència per adaptar el cost de les necessitats bàsiques amb les nòmines dels treballadors catalans. Aquesta és una de les 40 propostes que figuren a l’informe presentat aquest dilluns per la central per superar la crisi de la Covid, entre les quals també destaquen recuperar el Pacte Nacional per a la Indústria o avançar cap a la jornada de 32 hores setmanals.

La història del salari mínim català s’ha vist marcada pels contratemps. El vicepresident del Govern (avui a prop de ser el pròxim president), Pere Aragonès, va treure a la palestra el juliol del 2019 la idea de pactar un sou base adaptat a la particularitat catalana i per sobre dels 950 euros que fixa l'SMI per a tot Espanya. Amb més d’un mes de retard respecte al seu compromís inicial, Aragonès va presentar un informe que xifrava en 1.239 euros el que hauria de ser el salari mínim català. 

Sense competències per fer-lo obligatori, l’èxit d’aquesta proposta era el consens que pogués generar entre els agents socials, que van mostrar recels inicialment davant la proposta. La posterior irrupció de la pandèmia va revolucionar la llista de prioritats i va deixar en un calaix la realitat d’un SMI català. Fins avui, que UGT l’ha desempolsegat i ha tornat a posar a la taula la necessitat «que permeti incrementar el salari mínim interprofessional aprovat pel Govern, i l’adeqüi a la realitat social i econòmica de Catalunya», segons consta al document de propostes presentat aquest dilluns.

Notícies relacionades

La grossa i l’anunci de Campofrío

Els impostos com a arma llancívola

Doncs malgrat la caiguda històrica del PIB provocada per la pandèmia i l’estancament de l’IPC en xifres pròximes al 0%, el preu de productes bàsics de la cistella del ciutadà s’ha continuat encarint. En el cas dels aliments, aquests són actualment el 2,1% més cars que fa un any. I la vivenda encara ha pujat amb més intensitat, un 2,5% en els últims 12 mesos.

I la via per la qual aposta UGT per impulsar aquest SMI català és esgotant les escasses capacitats administratives que en aquesta matèria té la Generalitat. És a dir, via contractació pública. Una via, no obstant, limitada, ja que ni la mateixa Generalitat pot imposar com a obligatori l’esmentat salari, ja que això, segons la jurisprudència europea existent, seria impugnable per qualsevol empresa que es postulés a un concurs que tingués l’esmentat salari de referència com a requisit indispensable. Pot actuar com a element que puntuï a favor d’un candidat o un altre a la licitació, però no com a element excloent.