Sateliot desgrana el llançament espacial del primer nanosatèl·lit 5G de la seva constel·lació

L’empresa Sateliot llançarà aquest dissabte des de la base espacial de Baikonur, al Kazakhstan el primer d’una constel·lació de nanosatèl·lits d’òrbita baixa destinats per donar serveis d’internet de les coses mitjançant cobertura 5G. El nanosatèl·lit 3B5GSAT és el primer dels 100 aparells de les seves característiques que la companyia té previst desplegar en cinc anys i està apadrinat pel Govern de la Generalitat. Sateliot preveu la posada en marxa dels serveis d’aquest primer nanosatèl·lit el 2022, que ha sigut batejat com a Eixeneta després d’una iniciativa del Govern entre els nens catalans. L’empresa preveu tancar el 2025 amb una facturació de 236 milions d’euros i una plantilla superior al centenar de persones. 

Sateliot es va adjudicar, per un import de 574.750 euros, la construcció del nanosatèl·lit 3U (de tres unitats) que oferirà cobertura de telefonia mòbil 5G en zones de difícil accés o sense cobertura de telecomunicacions terrestres. Les aplicacions d’aquest satèl·lit serviran per monitorar el cabal de rius, fer un seguiment de fauna salvatge, rebre dades meteorològiques, controlar el bestiar o avaluar els cultius. Però la denominada xarxa satel·litària catalana no estarà dedicada exclusivament a serveis per a la Generalitat. Els nanosatèl·lits estan situats en òrbita baixa no estacionària, per la qual cosa al principi (fins que no existeixi una xarxa àmplia) hi ha una finestra de temps limitat per al servei en una zona concreta. Sateliot també oferirà els seus serveis a altres clients. A més de l’aportació del Govern, Sateliot ja ha tancat per valor de cinc milions una sèrie A, el primer tram de finançament que compta amb la participació d’inversors i fons europeus (majoritària). Precisament, aquesta operació s’emmarca en un pla de finançament específic dividit en tres fases ben diferenciades: la Sèrie A, que servirà per completar les fases d’R+D relacionades amb la càrrega útil i el llançament dels primers nanosatèl·lits; la Sèrie B, l’objectiu del qual és desplegar 16 nanosatèl·lits 5G més per llançar el servei comercial de cara al 2022-2023 i, finalment, la Sèrie C, per valor de 70 milions, per al desplegament total de la constel·lació que garanteixi un servei comercial pràcticament en temps real. 

Autobús satel·litari

El nanosatèl·lit de Sateliot es llançarà aquest dissabte en un veritable autobús espacial a bord del coet ‘Soiuz-2’. El viatge es comparteix amb el satèl·lit principal CAS500-1, el novè satèl·lit d’observació terrestre que llança Corea del Sud, i més d’una trentena de satèl·lits especialitzats.

El conseller delegat de Sateliot, Jaume Sanpera, ha explicat que el satèl·lit anirà acoblat dins d’un ‘deployer’ o desplegador que va a bord del coet. Es tracta d’una caixa on s’introdueix el satèl·lit inactiu. El nanosatèl·lit surt a l’espai quan arriba a la seva òrbita, però no està acoblat directament en l’estructura del coet. Funciona com un ascensor, en què cada satèl·lit es queda en l’òrbita prevista. En concret, el de Sateliot operarà en una òrbita baixa, situada entorn de 500 quilòmetres d’altura. Després d’un procés de verificacions i comprovacions dels sistemes que pot durar diverses setmanes, el nanosatèl·lit podrà començar a donar servei durant uns tres o quatre anys. El dispositiu es comunicarà amb una estació de ràdio pròxima al pol nord, en la coneguda com Svalbard Satellite Station de Noruega. Passarà per allà cada 90 minuts més o menys. I es comunicarà dues vegades al dia durant una mitjana sis minuts.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Sateliot no afronta la missió en solitari. Open Cosmos és la companyia que opera missions satel·litàries de principi a final i s’ha encarregat de la construcció, la gestió de la missió, el llançament i l’operació. D’altra banda, Alén Space ha sigut la companyia responsable del disseny de la càrrega útil, el model d’enginyeria que va a bord i que farà possible l’extensió dels serveis de IoT a escala global i de forma massiva. En els últims compassos previs a l’enlairament del coet Soiuz-2, la companyia russa GK Launch és a més el proveïdor que coordina tots els detalls del llançament i la posada en òrbita del satèl·lit. Open Cosmos es va adjudicar, per un import de 1.724.250 euros, l’ajuda de la Generalitat per a la construcció d’un nanosatèl·lit de sis unitats i és un altre protagonista en l’objectiu de recolzar la creació d’una infraestructura satel·litària catalana que ofereixi una xarxa de telecomunicacions i informació complementària per a la Generalitat. 

El Govern ha recolzat el nanosatèl·lit mitjançant un contracte licitat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), en una aposta de la Generalitat per un sector en creixement que preveu que generi 1.200 llocs de treball en els pròxims quatre anys, amb 280 milions d’euros de facturació. La gestió i el control dels nanosatèl·lits es farà a través d’un sistema instal·lat a l’estació terrestre de control ubicada a l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM), situat a Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà) i que està gestionat per l’IEE.