Antonio Garamendi: «Europa condiciona els fons a les reformes, hem de donar confiança»

¿Aquests 7.000 milions d’ajudes són suficients, arriben tard? ¿De quina manera es poden rendibilitzar per les empreses perquè siguin eficaces i compleixin el seu objectiu?

Als empresaris ens agrada l’eficàcia i l’eficiència. Nosaltres ja l’hauríem implementat fa molt temps, si la pregunta és si arriba tard una cosa és que podria haver arribat abans, però ara és el moment. Hem estat reclamant aquestes ajudes des de fa temps i ara que arriben les saludem amb beneplàcit. És una bona notícia i ara el que hem de fer és veure com es poden implementar. Ja no és qüestió de si és molt o poc, implementar en un any 1.000 milions en ajudes no és tan fàcil, sé que el president del Govern està treballant que no hi hagi un límit de 200.000 euros i que puguin ser més perquè hi entrin els grans grups empresarials, sobretot els turístics. Per tant ens felicitem per l’aprovació de les ajudes i ara el que hem de fer és treballar. Tampoc parlarem que quedarem curts perquè potser ens podem quedar llargs si no s’implementen bé d’aquí a final d’any. El que volem és que s’apliquin bé, veure com es pot fer i com que són molts milions cal analitzar-ho perquè aquestes ajudes tinguin una destinació adequada.

¿Després d’un any de pandèmia s’atreveix a pronosticar quant temps pot durar la recuperació de l’activitat econòmica?

Serà llarg. Quan va arrencar la pandèmia estàvem amb un problema de liquiditat i ara el que hi ha són problemes de solvència. Que ningú dubti que el turisme es recuperarà, però tampoc que ningú dubti que hem de treballar de forma molt potent en dos aspectes: en un recolzament molt específic a la indústria i tot el que significa perquè és clau per al desenvolupament econòmic aconseguir que el 20% del PIB sigui industrial. Tenim una oportunitat immensa amb els fons europeus que ens venen, aquest Pla Marshall 2 que li ha tocat a Espanya amb 140.000 milions d’euros per a la digitalització, la sostenibilitat i el canvi profund en el sistema energètic. És veritat que, a part de la il·lusió que suposa això, també ens preocupa, i ho dic amb tota claredat, cal mantenir una ortodòxia econòmica importantíssima perquè no ens oblidem que el 50% dels bons espanyols els compra el BCE i, en certa mesura, el sistema està dopat o maquillat, i els fons confien en el nostre país, perquè el BCE està comprant el deute, però la realitat és que el 2023 o abans s’acabarà aquesta espècie de llibertat pressupostària que ha donat Europa i serà en aquell moment quan haurem de tenir un país preparat per tenir uns comptes sostenibles.

¿Creu que s’està treballant en aquesta línia d’aprofitar els fons europeus per canviar el model productiu?

A nosaltres ara com ara els comptes no ens surten, perquè veiem que podem entrar en un dèficit de 60.000-70.000 milions d’euros anuals, i això són molts diners i és molt difícil de gestionar. Aquí cal veure el yin i el yang, és a dir, veure aquestes oportunitats que ens venen, però, d’altra banda, fer les coses bé i després, dins d’aquest plantejament, té molta importància la condicionalitat que marca Europa. Jo soc vicepresident dels empresaris europeus i li dic que no és veritat que no hi hagi condicionalitat, com diu una part del Govern i els sindicats. Sí que n’hi ha, i hem de parlar de temes molt importants, que poc tenen a veure amb el debat polític i que realment són la clau per posar en marxa un país amb tants diners en el moment en què ens recuperem. Fins aquell moment la realitat és que el que és essencial des del punt de vista econòmic és la vacunació.

Precisament una de les condicions que està posant la UE sobre la taula és l’excessiva temporalitat en l’ocupació tant al sector públic com en el privat. ¿Com pot solucionar-se aquest problema que ja exisitia abans de la crisi de la Covid?

La UE està demanant una sèrie de reformes estratègiques quan tot això estigui arreglat amb els diners que arribaran. Concretament, en la part laboral el que ens preocupa és que de la gent menor de 30 anys més del 40% estan a l’atur, i un altre greu problema és que la gent de més de 50 anys que vagi a l’atur no tenen futur. El que em preocupa és que a Espanya especialment hi ha una dualitat en el mercat de treball molt superior a la mitjana de la UE i també és veritat que una part important de la temporalitat està en les administracions públiques, per això no és només un problema de les empreses. ¿De què hem de parlar? Ho deia la ministra Calviño i estic d’acord amb ella, perquè és el que demana Europa. Hem de parlar de la dualitat del mercat laboral, ¿I això què significa? Hem de veure com som capaços que hi hagi menys temporalitat i que hi hagi més gent amb contracte indefinit, m’agradi o no, d’això n’hem de parlar, per responsabilitat social. Hem de parlar de formació, innovació i de moltes altres coses. Hem de parlar de polítiques actives d’ocupació, veure què fem amb la gent de menys de 30 anys, amb la formació dual... També dels que tenen més de 50 anys és del que hem de parlar. Però aquests temes no són titulars de diaris, tot i que siguin la feina del dia a dia. No obstant, el titular dels diaris és la reforma laboral, que és justament el que Europa no demana. El que demana Brussel·les són les altres coses i és en el tema de la reforma laboral on nosaltres no coincidim, perquè, al contrari, la Comissió Europea, el BCE, l’OCDE i la resta d’organismes no estan dient que es canviï la reforma laboral ni estan demanant que constrenyem més l’ocupació, sinó que l’adaptem als temps moderns, cosa que va justament en direcció contrària a fer més rígid el mercat laboral. Avui dia l’externalització o les subcontractacions són importants sempre, això sí, amb un treball digne. És per això pel que pensem que la ministra de Treball s’equivoca, mentre que sí que creiem que la ministra d’Economia l’encerta en el debat. El debat ara és què fem amb la dualitat del mercat laboral i amb les polítiques actives d’ocupació, això és el que ens demana Europa, a més de veure què fem amb les pensions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Vostè ha arribat a diversos acords amb la ministra de Treball, que ara es converteix en vicepresidenta tercera del Govern, tot i que Calviño es col·loca per sobre en l’escalafó. ¿Creu que encallarà el diàleg social? ¿S’imposarà la part del Govern que defensa que no és l’hora de tocar la reforma laboral o la que advoca per modificar aquells aspectes que es consideren més lesius?

Primer va ser la contrareforma laboral, després els aspectes més lesius i ara ho anomenen la modernització. Nosaltres som pactistes, apostem pel diàleg i ja hem demostrat que ens asseiem per intentar arribar a acords, això seguirà i que ningú ho dubti, però les posicions són clares: és un error greu perquè és un assumpte que, des del punt de vista ideològic, pot ser interessant. Però jo no em presento a les eleccions, represento la gent que aixeca la persiana al matí i la tanca al vespre; el 98% de les empreses espanyoles tenen menys de 10 treballadors i més de la meitat en tenen menys de cinc. Aquest és un debat més polític que res més, jo demanaria relaxar el debat polític, en aquests moments els espanyols necessitem una relaxació de la política, perquè en el dia a dia pel carrer no em trobo amb aquests debats tan extrems d’una banda i de l’altra, sinó més que la gent el que vol és viure en una societat tranquil·la i amb feina. Els empresaris continuem treballant en aquesta línia, volem contractar gent, però hem de tenir una ortodòxia, perquè també li dic que la gent el que vol és confiança en el país. Ara l’important és que donem molta confiança, perquè és una de les bases més importants perquè això funcioni i poder complir els objectius que ens demana la UE.