Recolzament a les empreses

Els autònoms reclamen que els ertos i els ajuts per cessament d’activitat es prolonguin fins a final d’any

La patronal ATA preveu una recuperació «lenta, gradual i suau» per després de l’estiu i depenent del ritme de vacunació

Els autònoms reclamen que els ertos i els ajuts per cessament d’activitat es prolonguin fins a final d’any
2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

L’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) ha reclamat aquest dilluns que el primer punt del diàleg social que s’obri ben aviat situï com a prioritat la prolongació fins al desembre dels ertos i dels ajuts a autònoms per cessament d’activitat. El president d’ATA, Lorenzo Amor, ha assegurat que «ja s’hauria d’estar negociant aquest punt com a prioritari perquè els empresaris puguin planificar el futur en un moment d’una recuperació que s’espera lenta, gradual i suau». Per a Amor, l’estiu es presenta amb una gran «incertesa» com a conseqüència d’una nova onada de la pandèmia. La patronal calcula que uns 470.000 autònoms estan percebent en l’actualitat la prestació per cessament d’activitat. La pandèmia ha causat unes pèrdues empresarials d’uns 287.000 milions d’euros, uns 70.000 només en el col·lectiu dels autònoms. Per al president dels autònoms espanyols, la clau de la recuperació serà la vacunació en un context en el qual Espanya ha «anat sempre darrere dels esdeveniments». ATA reclama que «es posi el comptador a zero» i que els autònoms puguin aspirar a ajuts malgrat que no compleixin la condició d’haver obtingut beneficis el 2019, ja que aquesta condició perjudica les empreses de nova creació.

La patronal ATA considera que el repartiment dels fons per a ajuts directes «no només deixa fora molts sectors, sinó que queden curts, són una almoina». Els ajuts directes són per a les patronals insuficients ja que suposen que deixaran molts autònoms i empreses sense aquests ajuts. Si es té en compte el mínim a percebre per autònoms i empreses de 4.000 euros que disposa el reial decret, els 7.000 milions d’euros només cobririen a la meitat del teixit empresarial, per la qual cosa els empresaris opinen que es «genera discriminació entre autònoms de diferents comunitats autònomes», segons Lorenzo Amor, president d’ATA. 

 

Notícies relacionades

Per exemple, a Galícia la proporció de l’import dels ajuts sobre el nombre d’autònoms a qui pot arribar seria només el 28,3%. És a dir, tenint en compte que l’ajuda mínima són 4.000 euros, si a últim dia de febrer Galícia registrava 207.460 autònoms, l’import de l’ajuda marcat de 234.470.880 euros cobriria la demanda de 58.618 autònoms gallecs, xifra que suposa aquest 28,3% del total.

Per a la majoria de les CCAA aquest percentatge està per sota del 40%. Seguint aquest càlcul, després de Galícia, les comunitats que menys autònoms podrien ajudar són Castella i Lleó (30,7% del total dels seus autònoms accedirien a l’ajuda), La Rioja (32,2%), País Basc (32,3%), Cantàbria (33,8%), Castella-La Manxa (34,7%) i Múrcia (35%). Només Andalusia marca un 50% de cobertura per als seus autònoms. No obstant, les Canàries i les Balears marquen un percentatge de cobertura que completa el total dels autònoms (sempre tenint en compte aquesta ajuda mínima de 4.000 euros. La màxima quantitat a què es pot optar són 200.000 euros).