Fazil, l’empresa emergent que pretén canviar la relació dels joves amb la banca

Els mil·lennistes són una generació impulsora de canvis, que ha posat en perill valors i institucions que fins ara tenien una clara influència en la societat. És el cas de la banca tradicional. La sintonia entre els joves i els bancs no sembla ser massa fluida, ja que segons un informe de The Millennial Disruption Index, el 71% dels mil·lennistes prefereixen anar al dentista que escoltar els bancs. A més, un de cada tres assegura que d’aquí a cinc anys no necessitarà un banc.

Totes aquestes dades les van tenir en compte Ignacio Santos i els seus socis a l’hora de llançar Fazil. Aquesta empresa emergent s’ha marcat com a principal objectiu ser el neobanc de les noves generacions. «Ens vam adonar que la banca tradicional no representa els valors de les noves generacions», diu Santos, alhora que explica que Fazil és un compte 100% digital dissenyat per controlar i pagar totes les despeses diàries amb el mòbil, que «no té comissions, condicions, ni targetes de plàstic».

En aquest sentit, Santos incideix en la importància de crear un projecte bancari que parlés als joves en el seu mateix idioma. «La banca tradicional parla, generalment, un idioma complex que els joves moltes vegades ni entenem i això ens fa veure els bancs com una cosa realment complexa i, en ocasions, ens genera rebuig». Per Santos la «mala fama» que acumula durant anys la banca tradicional ha provocat que perdi la confiança dels usuaris. «Això suposa una nova oportunitat per al sector i creiem que arribarà un dia en què fins i tot desapareguin els serveis financers tradicionals o almenys aquells tal com els coneixem en el dia d’avui», explica. És precisament en aquest buit del sector on Fazil vol obrar per reconciliar els mil·lennistes amb el concepte de banca. D’aquesta manera, promet màxima digitalització i sostenibilitat, els dos termes amb què se senten molt identificats els joves actuals. 

Digitalització i sostenibilitat, factors clau

Digitalització i sostenibilitat, factors clauRespecte al primer, la digitalització, Fazil compta amb una política empresarial totalment digital i ‘mobile first’ en què els seus clients poden gestionar totes les seves operacions bancàries a través del dispositiu mòbil. Fazil no és el primer neobanc amb una estratègia totalment digital, però segons Santos, la majoria d’ells «està perdent el seu focus inicial i s’estan convertint en un banc més tot i que sense oficines físiques». Per això, assegura que el seu pla amb Fazil és anar més enllà i convertir-se en un model de negoci alternatiu al bancari tradicional. «Crear-lo és el nostre projecte», afirma.

Quant al segon, Fazil aposta per la sostenibilitat i planta un arbre per cada 1.000 euros que gasta cada usuari. «En la mesura que sigui possible, ens agradaria facilitar als nostres usuaris la compensació de la seva pròpia empremta de carboni», afegeix. Per a aquest grup de joves emprenedors, la cura del medi ambient va més enllà d’una mera campanya de màrqueting. «És una simple qüestió de valors. Les noves generacions tenim molt més clar que les anteriors que hem de cuidar el planeta», comenta Santos. Aquesta empresa emergent es recolza en els avanços tecnològics per virtualitzar les targetes de crèdit i dèbit físiques. «¿És necessari enviar a tots els nostres usuaris una targeta física perquè puguin fer ús dels seus diners? Creiem que ja no ho és», pregunta Santos.

Banc vs. neobanc

Banc vs. neobancPerò ¿en què es diferencia el concepte de neobanc d’un banc a l’ús? Santos explica que, tot i que per als seus clients no hi ha diferències a efectes pràctics, Fazil no es pot fer dir banc per termes legals. «Malgrat que per als usuaris es pugui veure com un banc per la capacitat operativa que tenim, la veritat és que no disposem d’una llicència bancària sinó que ens palanquegem en la figura d’entitat de diners electrònics del nostre ‘partner’ Pecunpay», explica. És per això que el nom de Fazil sol anar acompanyat de la ‘falca’ ‘not a bank’ o ‘neobank’. D’aquesta manera, segons Santos, eviten problemes legals alhora que ajuden a comprendre millor la seva proposta als usuaris.

Èxit en el Crowdfunding Bizkaia 

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Èxit en el Crowdfunding Bizkaia Aquesta empresa emergent no té massa recorregut, va ser en ple confinament quan els seus quatre fundadors van consolidar la idea, però no obstant van aconseguir batre rècords a la plataforma Crowdfunding Bizkaia al realitzar la ronda de finançament pre-seed més ràpida del País Basc. Així, van llançar una ronda amb l’objectiu d’inversió de 160.000 euros en un termini de 30 dies. «La sorpresa va arribar bàsicament en la primera hora d’haver obert la campanya, ja que en menys de 60 minuts la barra de progrés estava al 100%», recorda Santos. Al voltant del seu projecte es va crear el que es coneix com a FOMO (‘fear of missing out’), una sensació que provoca que els interessats s’afanyen a invertir per por de perdre l’oportunitat. «Vam haver d’augmentar l’objectiu fins a un 117% perquè molta gent ens escrivia dient que no havia tingut temps d’entrar-hi».

Les expectatives dels fundadors són col·locar Fazil com un dels principals neobancs d’Europa, però són conscients de les dificultats que encara tenen per davant. «Som quatre socis fundadors, amb un capital molt limitat i que vam competir contra gegants amb centenars o fins i tot milers d’empleats i milions d’euros de ‘cashflow’», reconeix Santos, que també assegura que faran tot el possible per convertir les seves debilitats en fortaleses. «El tenir una estructura tan reduïda ens permet adoptar i implantar noves idees de forma molt ràpida i això ho veiem com un molt bon avantatge competitiu davant competidors amb estructures més grans». De moment, Fazil planeja posicionar-se com un dels principals neobancs d’Espanya, mentre continua implantant millores en la seva idea de negoci.