L’FMI apadrina l’impost mínim global per a les multinacionals

La proposta per taxar amb un impost mínim global els beneficis de les multinacionals continua sumant poderoses adhesions. L’economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI) ha mostrat aquest dimarts tot el seu suport a la proposta que es negocia en el marc del G-20 i l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament (OCDE), una mesura que podria contribuir a augmentar significativament la recaptació fiscal dels governs de tot el món. «Ens preocupa molt que hi hagi tants diners subjectes a la deslocalització fiscal, l’elusió d’impostos i l’enviament de fons a paradisos fiscals», ha afirmat Gita Gopinath. «Des de fa temps estem molt a favor d’un impost global mínim per a les corporacions». 

El Fons no ha adoptat encara una posició sobre quant haurien de pagar les multinacionals que operen fora de les fronteres del seu país d’origen, recorrent a tota classe d’argúcies per reduir al mínim la seva factura tributària. Però Gopinath ha remarcat que aquestes pràctiques «redueixen la base fiscal que permet als governs recaptar ingressos per invertir en la despesa social i econòmica que es requereix en moments com aquest». Fa dos anys, l’FMI va estimar recolzant-se en diversos estudis que la fiscalitat ‘offshore’ costa col·lectivament als governs de tot el món entre 500.000 i 600.000 milions de dòlars a l’any. Les 500 empreses nord-americanes més grans tenien el 2017 una quantitat estimada de 2,6 bilions aparcats en comptes ‘offshore’. 

I no només és un problema derivat de les pràctiques empresarials. Un estudi de la Universitat de Berkeley afirma que les grans fortunes tenien aquell mateix any 8,7 bilions de dòlars en paradisos fiscals. 

Optimisme sobre un acord

Les perspectives per arribar a un acord global referent a això han millorat notablement des que Joe Biden aconseguís la presidència dels Estats Units. Aquesta mateixa setmana la seva secretària del Tresor, Janet Yellen, va fer una ferma crida per adoptar l’impost mínim global. «És important acabar amb les pressions de la competició tributària», va dir Yellen. El seu país ja taxa amb un 13% els ingressos de les multinacionals a l’estranger, però pretén augmentar-lo fins al 21% i busca ara un pacte global per harmonitzar la tributació ‘offshore’.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La posició de la nova Administració contrasta radicalment amb la de Donald Trump, que va defensar que l’assumpte quedés a discreció de cada país, una postura que va fer perdre força a les negociacions auspiciades per l’OCDE, en les quals participen 140 països. El tomb nord-americà va portar dimarts el ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, a afirmar que l’acord està ara a l’abast de la mà. «Un acord global sobre la tributació internacional és ara possible. Hem d’aprofitar aquesta històrica oportunitat».

El canvi de paradigma és molt significatiu. Enrere està quedant a poc a poc la mentalitat econòmica imperant des dels anys 80, basada en la idea que com menys impostos paguin les grans empreses més augmentarà la inversió productiva i l’ocupació. Un mantra que, com s’ha comprovat als EUA, rarament s’ajusta a la realitat. El 2017 Trump va abaixar l’impost de societats des del 35% al 21%, argumentant que serviria per estimular l’activitat econòmica. «Quan et fixes en les dades, l’impacte sobre la inversió no va ser gaire gran. De fet va ser una mica més feble del que esperàvem», va dir dimarts l’economista cap de l’FMI.