El futur del camp serà tecnològic

No obstant, les noves tecnologies, els hàbits i costums acabats d’adquirir per la ciutadania i la digitalització són poderosos aliats d’una activitat essencial, segons un informe en què han participat la Cambra de Comerç de València i la Diputació provincial, en què s’esbossen.

Les dades són eloqüents quant a la importància d’aquest sector a Espanya, on representa el 2,6% del PIB però és la primera branca manufacturera, amb 125.841 milions, representa el 3,9% de la despesa en R+D, el 22,8% de la indústria i el 21,5% de les persones ocupades. En concret, en aquest últim cas, 515.900, que treballen en 30.730 empreses.

Reptes i oportunitats

Més enllà dels números, equivalents en el cas valencià, el document identifica cinc reptes i set oportunitats que marquen i marcaran, en funció de com es desenvolupin, el futur d’aquesta activitat. I és que, per exemple, la població mundial creixerà en mil milions d’habitants els pròxims deu anys, principalment a l’Àfrica i Àsia, cosa que obligarà a incrementar en un 70% la producció d’aliments. Només el 20% es podrà realitzar mitjançant l’augment de les terres de cultiu, així que el 80% restant haurà de venir per la via de la productivitat. Però, paral·lelament, i com a conseqüència del canvi climàtic, el planeta avança cap a una desertificació més gran, escassetat d’aigua i increment de plagues, «que podran arribar a reduir les collites un 30% fins a finals de segle».

Un problema no menor és que el 51% de les explotacions espanyoles tenen menys de cinc hectàrees i són de caràcter familiar, que el 22% dels agricultors creuen que no tindran relleu generacional i que es veuran obligats a vendre les terres o tancar el negoci. El 31% dels propietaris ja tenen més de 65 anys. Mentrestant, la humanitat assisteix a un procés sorprenent, que no és cap altre que el desorbitat desaprofitament alimentari.

La FAO, l’organisme de l’ONU, estima que al món es rebutgen 1.300 milions de tones de menjar a l’any. «Els consumidors exigeixen una fruita i verdura en estat perfecte, amb el color i el calibre ideal. En total, les persones acaben tirant un terç de tot el que es produeix al camp, i d’aquest percentatge el 43% es tira a casa».

Es tracta d’un conjunt de dificultats d’enorme envergadura. Ara bé, el document esmenta també alguns processos que es poden convertir en grans aliats del sector per fer front a aquests reptes. Un és l’anomenada ‘agricultura de precisió’. Les dades «s’han convertit en la nova ‘llavor’ de l’agricultura», ja que la gestió i l’anàlisi de grans volums d’informació apunten un increment exponencial de l’eficiència i la productivitat. De fet, aquest tipus d’agricultura podria generar, segons l’informe, un increment de la producció agrícola de gairebé 54.700 milions d’euros fins el 2050, cosa que equival a més de dues vegades la producció del sector el 2017.

Tecnologies punteres

Entre aquestes tecnologies en destaquen quatre. Els drons permeten conèixer les zones de cultiu que requereixen més fumigació o reg. Els satèl·lits fan possible la realització de visites diàries i obtenir informació de vigor dels cultius. El mapatge de terres facilita conèixer amb detall el terreny en què es treballa i planificar el tipus de plantació, reg o fertilització. Finalment, els sensors instal·lats en la planta i el terra poden ser sondes d’humitat, dendròmetres, temperatura o pressió.

Per a l’obtenció de les dades és obligatòria la connectivitat dels cultius, que vindrà propiciada pel 5G. Un factor vital per al món agrari serà la incorporació de robots. Com apunta l’informe de la Cambra, «l’escassetat de mà d’obra unida a la urgent necessitat d’un rendiment més gran i una reducció de costos troba en la robòtica l’aliat perfecte». I ja estan arribant. Les primeres aplicacions venen dels petits vehicles autònoms, unes màquines equipades amb sensors i visió artificial que poden recórrer de manera autònoma qualsevol terreny i oferir informació com l’ample de la tija d’una planta o la presència de malalties i insectes.

Gràcies a la intel·ligència artificial, els robots poden prendre decisions com quin és el millor tractament de cada cultiu, minimitzant l’ús de pesticides i aigua. Finalment, la versió més avançada d’aquestes màquines són les que incorporen braços i els permeten treballar al camp. Una gran ajuda per al món agrari seran les noves tècniques, fonamentalment la biotecnologia, un fre per a un dels problemes més nocius en aquesta activitat, com són les malalties i plagues a les plantes, que produeixen un 40% de pèrdues de les collites potencials.

Els hàbits de la ciutadania també tindran un gran impacte en el futur del sector agroalimentari. Així, aquest document assegura que «l’increment del desaprofitament alimentari, les emissions de CO2, l’elevat consum d’aigua i la generació d’aigües residuals fa necessària la recerca de solucions tecnològiques innovadores que permetin millorar la sostenibilitat de les empreses alimentàries». La resposta a aquest repte es troba en l’economia circular, o sigui en la reutilització de residus, l’ús de fonts primàries sostenibles, el reciclatge dels residus alimentaris o l’estalvi energètic i d’aigua.

Alimentació i salut

L’informe de la Cambra advoca també per una cadena alimentària segura, en què la traçabilitat per augmentar la transparència sigui una obligació per a les empreses i una oportunitat per recompensar els productors que fan servir bones pràctiques agrícoles.

Notícies relacionades

La biotecnologia aprofita els insectes per evitar el desaprofitament d’aliments

Així és l’empresa emergent que fa l’agricultura més sostenible

Tot i que pugui semblar polèmic, l’informe destaca que les barreres entre la medicina i l’alimentació «es desdibuixen. Les dietes insanes són la causa d’11 milions de morts evitables a l’any, per sobre del tabac», al món. Un resultat de tot això és que el 70% dels consumidors globals dissenyen activament la seva dieta per prevenir l’obesitat, el colesterol o la diabetis.

Gràcies als avenços en biotecnologia i nanotecnologia, «el menjar pot ser una font extra de vitamines, minerals i micronutrients que contribueixen al benestar i a millorar els efectes de les malalties cròniques». Finalment, figura el menjar sota demanda. Una personalització que comença coneixent les necessitats del consumidor per després crear productes a mida. I, finalment, «l’agricultor del futur haurà de ser un professional multidisciplinari, amb coneixements en diverses ciències i tecnologies».