¿Adeu a productes d’un sol ús? El ‘dret a reparar’ que reconeix la Unió Europea

Un dels cavalls de batalla de la Unió Europea (UE) en la seva agenda per a la lluita contra el canvi climàtic és l’economia circular. Amb un ull posat en els recursos necessaris per fabricar des de roba fins a cotxes o aliments i un altre ull posat en els hàbits de consum, reduir l’impacte ambiental lligat als processos de fabricació i als residus és un dels reptes principals. 

El febrer passat va tenir lloc una d’aquestes votacions que sol passar desapercebuda per al comú dels mortals però que pot marcar grans diferències. El Parlament Europeu donava el vistiplau, amb 574 vots a favor, 22 en contra i 95 abstencions, a un informe de recomanacions per avançar cap aquesta economia circular. Aquest acord ve acompanyat del pas de rosca de la concreció: el que demanen per àmplia majoria els eurodiputats són objectius vinculants per al 2030 amb els quals reduir l’empremta ecològica per l’ús i consum de materials, cobrint el cicle complet de totes les categories de productes comercialitzats en el mercat europeu.

Segons la Cambra, més del 90% de la pèrdua de biodiversitat i l’escassetat d’aigua són conseqüència de l’extracció i processament de recursos, mentre que fins al 80% de l’impacte mediambiental d’un producte ve determinat pel seu disseny. L’organisme assenyala també que es consumirà el doble de materials a nivell global en els pròxims quaranta anys i que el volum de residus generat cada any creixerà un 70% d’aquí al 2050. 

«La Unió Europea va impulsar el 2015 el primer Pla d’Economia Circular, que s’ha prolongat amb un segon pla iniciat el 2020 i va lligat al Pacte Verd Europeu», puntualitza Santiago Ramos, professor a l’Escola d’Organització Industrial (EOI) i fundador i CEO de la consultora especialitzada en economia circular Reloops. 

Segons l’opinió d’aquest expert, l’aposta de la UE pel model circular i sostenible és «clara», però assenyala possibles traves en la materialització dels canvis. «El camí està marcat, però hem de tenir en compte que tant el Pacte Verd Europeu com el segon Pla per a l’Economia Circular són previs a l’actual crisi sanitària i econòmica. ¿És això una trava? ¿Necessitaran una actualització en aquest nou escenari? La resposta a les dues qüestions, de moment, és no. Però no tancaria la porta del tot, encara hi ha dubtes», assegura.

Durabilitat i reparació

En la votació de febrer, el Parlament Europeu insta la Comissió a presentar una proposta legislativa aquest 2021, amb la qual ampliar l’abast de la directiva sobre disseny ecològic per incloure productes no relacionats amb l’energia. I segons estipula, implicaria establir «estàndards específics per garantir que els productes comercialitzats a la UE tinguin un bon rendiment, siguin duradors, reutilitzables, reparables, no tòxics, actualitzables i reciclables».

Aquests imperatius destaquen per la seva valentia en un món de multinacionals i obsolescència programada. El concepte del dret a reparar introduït el novembre de l’any passat va guanyant terreny i es presenta, a més, amb mandats específics. Així, els eurodiputats demanden que les reparacions siguin «més atractives, sistemàtiques i rendibles», un objectiu que es pot aconseguir mitjançant garanties de més durada, amb garanties per a les peces de recanvi o amb una millora de l’accés a la informació sobre la reparació i el manteniment.

El Parlament també incideix en la necessitat d’augmentar el suport als mercats de segona mà i demana mesures acabar amb les pràctiques que redueixen la vida útil d’un producte i recolzen la producció sostenible. «La UE és un clar exemple de model productiu i de consum deficitari en matèries primeres», planteja Ramos, que secunda l’eficàcia de la proposta europea. «Donar una segona vida (o més) o estendre la durada dels nostres productes és una manera de conservar els recursos que en formen part», afirma.

De manera concreta, la llista de peticions de la Cambra inclou, per exemple, un carregador únic per a dispositius electrònics, amb el qual minimitzar els residus, i un etiquetatge que inclogui informació de la durabilitat. I l’escenari que configura és, en general, el del comiat progressiu dels objectes d’un sol ús. Un nou paradigma que, en teoria, també recolzen els consumidors. Com revela una enquesta de l’Eurobaròmetre, el 77% dels ciutadans europeus preferiria arreglar els seus dispositius en comptes de substituir-los i el 79% considera que s’hauria d’exigir legalment als fabricants que facilitin la reparació dels dispositius digitals o la substitució dels seus components.

Responsabilitat

I es tracta d’una tendència que s’ha mantingut durant els últims mesos. A Espanya, només el 12% dels consumidors prefereix comprar-ho tot nou mentre que el 88% es divideix entre el 26% que compra béns de segona mà amb freqüència, el 54% que ho fa de vegades i amb productes determinats i el 8% que només reutilitza coses que els ha regalat un conegut, segons un estudi recent realitzat per Gratix, una ‘app’ de consum responsable.

Notícies relacionades

Així és el mapa per conèixer les empreses emergents de l’economia circular

L’envàs sostenible es fa un lloc al lineal: cas Cerealto Siro

«A nivell consum, hem de reconèixer les responsabilitats dels consumidors, ¿quin impacte tenen les nostres decisions? Hem d’estar formats i informats», manifesta el CEO de Reloops. La resta de transformacions, tant de model productiu com de negoci, comportaran més eficiència en l’ús de recursos o el pagament per ús i la fidelització de clients. «En resum, tenim tres actors principals: societat, empreses i administració. Com tres potes d’un banc que han d’estar molt equilibrades i unides», condensa Ramos.

La Unió Europea compta amb el seu propi pla d’acció per impulsar l’economia circular i un model de producció i consum responsable que tingui més en compte els recursos, tot i que, pel que sembla, encara té molt camí a recórrer fins a aconseguir implantació real.