Les cinc claus del Pla Escrivá per a les pensions

Les pensions es revaloritzaran en funció de l’IPC de l’any anterior. I, quan a l’exercici següent, l’INE ja disposi de la inflació confirmada, l’Executiu pot introduir alguna correcció si la inflació hagués sigut negativa. És a dir, el Govern moderarà en anys posteriors les pujades per compensar el poder adquisitiu que puguin haver guanyat els pensionistes l’any precedent si l’economia hagués estat en deflació. Les pensions mínimes queden excloses d’aquesta fórmula de compensació.

El Pla Escrivá pretén, per la via dels premis, temptar els treballadors en actiu que allarguin la seva vida laboral. Per a això contempla dues vies. Una és la d’atorgar un 4% més de pensió per a tota la vida per cada any que el treballador decideixi posposar el seu retir. I l’altra, una mica més vistosa, és un pagament únic d’entre 4.786 euros i 12.000 euros per cada any de demora en el moment del retir. No obstant, seria bastant més comuna la primera xifra que la segona, ja que només el 3,6% dels actuals pensionistes podrien haver accedit al cobrament d’aquests 12.000 euros si haguessin allargat les seves carreres. Davant el 42,5% dels actuals pensionistes, que perceben menys de 700 euros de prestació i que els tocaria un xec de 4.786 i 5.264 euros, depenent del nombre d’anys cotitzats.

En paral·lel als incentius a la jubilació voluntària demorada, el Ministeri d’Inclusió pretén penalitzar el retir primerenc pel qual optin per pròpia iniciativa aquells treballadors que encara no compleixin l’edat mínima de jubilació. I la via vol que sigui augmentar els coeficients reductors de la futura pensió; fins al 30% en el cas de les carreres de menys de 38 anys. De moment, d’aquest plantejament quedarien exclosos aquells treballadors jubilats de manera forçosa.

Actualment hi ha convenis col·lectius que incorporen clàusules que obliguen un treballador a jubilar-se una vegada supera determinada edat. Això és una cosa amb la qual Escrivá pretén acabar per llei. I com a complement, també vol frenar un altre recurs que alguns treballadors utilitzen per retirar-se de manera anticipada: la jubilació parcial. I és que l’Executiu afirma que els treballadors compacten la seva jornada i es retiren abans, en comptes de treballar menys durant els seus últims anys. Per a això, Escrivá vol limitar la concentració de jornada a no més del 60% el primer any.

Les primeres crítiques que ha despertat el Plan Escrivá per reformular les pensions és que no és un plantejament que afecti tots els treballadors per igual. Les veus crítiques veuen un biaix classista en el plantejament del ministre, ja que interpreten que aquells professionals dedicats a oficis menys físics i més difícilment substituïbles per les empreses es podran beneficiar en gran manera d’aquestes temptacions al retir tardà. Aquells que estiguin treballant en gremis més penosos, per un desgast acumulat, poden tenir més complicat arribar amb les forces i salut suficients per poder-se plantejar allargar un o dos anys la seva vida laboral. 

Un altre argument contrari és que aquests incentius poden suposar un tap per a les generacions més joves a l’hora de facilitar vacants disponibles. Sobre aquest últim punt, no obstant, existeix abundant literatura econòmica que apunta que els treballadors sèniors no són competidors dels joves, ja que ofereixen aptituds i perfils diferents, sinó que són complementaris. I que aquells països que aconsegueixen mantenir més gent més anys treballant, també són capaços d’oferir més oportunitats als més joves.