Catalunya recapta més del 45% de la quota de l’impost de patrimoni

L’impost de patrimoni és un dels tributs que el Govern central vol revisar en el projecte de reforma fiscal per a la qual ha encomanat elaborar un llibre blanc a un grup de 17 experts. Aquest gravamen, que es va reinstaurar el 2011 després de l’anterior crisi per incrementar la recaptació i que de forma provisional s’ha prorrogat en cada exercici a través dels Pressupostos Generals de l’Estat, ha sigut molt qüestionat. De fet existeix en molt pocs països, com Liechtenstein, Noruega i Suïssa, i a la Unió Europea (UE) només és a França, on es va transformar en un gravamen per a vivendes amb un valor net superior als 1,3 milions d’euros.

La patronal catalana, Foment del Treball, va intentar que els últims canvis introduïts per l’Executiu de coalició PSOE-Unides Podem –que va convertir a través dels Pressupostos, el gravamen, cedit a les autonomies, en permanent i va pujar el tipus màxim del 2,5% al 3,5% a partir de bases liquidables a partir de 10.695.996,06 euros– fos impugnat al Tribunal Constitucional pel Defensor del Poble, però el va rebutjar. El guant el va recollir posteriorment el PP, que sí que va optar per recórrer-lo. Un dels objectius de l’Executiu és harmonitzar aquest tribut, que era una condició que va imposar ERC a la qual s’oposa radicalment la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, la principal defensora de les baixades d’impostos.

Segons les dades d’Hisenda, la quota mitjana a Catalunya el 2018 va ser 6.818 euros. A Galícia es va arribar a la mitjana més elevada, amb 11.359 euros, seguit de les Balears, amb 9.019, i després Catalunya, segons la mateixa font.

Immobles i accions

La distribució territorial de les principals magnituds de l’impost, tret de la quota a ingressar, posen de manifest la preponderància de Catalunya, el País Valencià, Madrid i Andalusia, que van aportar, en conjunt, el 73,3% de l’import total de la base imposable de l’exercici (Catalunya el 30,8%, Comunitat de Madrid el 27%, el País Valencià el 9% i Andalusia el 6,5%). No obstant, com a conseqüència de la bonificació del 100% establerta a la Comunitat de Madrid, l’aportació d’aquesta autonomia al pagament final de l’impost va ser nul·la i va recaure essencialment en Catalunya, que va contribuir amb el 45,6% de la quota total a ingressar, amb més de 540 milions d’euros, seguida pel País Valencià, amb el 12,6%, i Andalusia, amb el 7,3%. El 2020, la recaptació a Catalunya ha superat els 600 milions.

Aquestes autonomies són les que aporten la major part del valor total de béns i drets no exempts, però amb preponderància de Madrid, amb un patrimoni brut mitjà de 5,7 milions d’euros davant els 1,9 milions i la mitjana global o els 1,58 milions de mitjana a Catalunya. A Madrid, 18.587 declarants (amb una finalitat únicament censal ja que l’impost té una bonificació del 100%) van acumular 106.613 milions en valor de béns i drets no exempts i a Catalunya un total de 77.397 declarants van sumar 122.528 milions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una altra diferència entre els declarants d’aquest tribut de Catalunya i Madrid és que en els primers tenen més pes els immobles, amb el 31,1% del patrimoni brut i deutes, seguit dels fons d’inversió, amb l’el 22,4%, les accions i participacions en empreses, amb el 19,4%. A Madrid els fons d’inversió van ocupar el primer lloc, amb el 30,3%, seguits de les accions i participacions en empreses, amb el 29,2% i els immobles, amb el 16,6%.

Quant als deutes, Andalusia va encapçalar la classificació respecte al seu pes en relació amb el patrimoni, amb 1.749,1 milions, el que va suposar el 6,7%. Respecte a Madrid, els 4.790,3 milions de deutes declarades implicaven el 4,5% del patrimoni brut i els 6.042,8 milions a Catalunya, el 4,9%.