La pandèmia accelera la nova manera de treballar: oficines flexibles en ciutats secundàries

El teletreball no s’ha inventat amb la pandèmia, però sí que ha fet que s’implanti en moltes feines, fins i tot als que semblava impossible. El confinament pel coronavirus va tancar milions de treballadors entre les quatre parets de casa seva. En molts casos, a llars que no estaven preparades per al dia a dia d’una oficina. Per això, cada vegada és més comú veure espais de ‘coworking’ i oficines flexibles pels carrers de les ciutats. 

I no només això. Aquests espais semblava que només eren a les grans ciutats, com Madrid o Barcelona. Però les ganes dels ciutadans d’anar-se’n a ciutats secundàries han fet que la demanda d’espais ‘coworking’ i d’oficines flexibles hagi augmentat amb força. El grup britànic IWG, gegant del ‘coworking’, ho sap i per això ja és a 14 ciutats espanyoles.

Philippe Jiménez, ‘country’ mànager d’IWG a Espanya i Portugal, explica que hi ha una tendència «molt important» cap als afores de les grans ciutats i cap a ciutats mitjanes. «El talent no només és a Madrid o Barcelona», apunta amb rotunditat. I menys ara amb la pandèmia i l’èxode cap aquestes ciutats menys grans, però que també mouen l’economia, tot i que no en siguin la locomotora. «Els treballadors no volen estar sempre a casa seva, però tampoc volen traslladar-se molt lluny i menys agafar el transport públic», explica Jiménez. 

Malgrat aquesta empenta provocada per la pandèmia, Philippe Jiménez assegura que abans ja hi havia un creixement exponencial del ‘coworking’ i de la feina flexible. «El covid no ha inventat res», puntualitza. Però el ‘country’ mànager d’IWG a Espanya assenyala que tot és possible gràcies a la tecnologia, ja que fa 30 anys hauria sigut «impossible». Reconeix que alguns eren reticents davant aquest canvi, però «la tecnologia ho ha permès i la Covid ho ha accelerat»

A més, destaca que la productivitat no ha baixat, «en alguns casos, fins i tot ha millorat». Així doncs, la conclusió que en treu Jiménez és que es pot treballar amb la tecnologia adequada, però «moltes cases no hi estan adaptades» i aquest és el principal motiu d’aquest auge del ‘coworking’. 

El model híbrid

«Treballar des de casa no desapareixerà perquè s’ha demostrat que es pot fer», afirma Jiménez. Tanmateix, considera que no serà una opció a temps complet perquè als domicilis moltes vegades hi falta espai, il·luminació, hi ha distraccions... «i és car». A més, explica que treballar sempre des de casa pot provocar estralls, perquè «hi ha un aïllament, soledat, i també una hiperconnexió».

Les empreses, tant pimes com multinacionals, no saben com serà el futur ni quan podran utilitzar tot l’espai que tenen disponible a les seves oficines. Per això, des d’IWG consideren que s’apostarà pels espais flexibles. «Ens dirigim cap a l’espai híbrid i treballadors híbrids; són persones que treballen tant a casa com a la seu corporativa i en una altra oficina que estaria a mig camí», explica Philippe Jiménez. A més, a partir d’ara serà un requisit dels empleats saber on i com es treballa a l’empresa. 

Tal com matisa Jiménez ara coincideixen diverses generacions en un mateix espai i és que els ‘baby boomers’ prefereixen tenir un espai, però a la generació mil·lennista o als Z «no els va treballar entre quatre parets, no treballaran com robots, sinó amb ells». 

Per això, considera que els treballadors aniran a la seu corporativa per socialitzar, per veure’s amb els seus companys, per aprendre. «Treballar des de casa és perillós perquè es perd el sentiment de pertinença a un grup», assegura. Philippe Jiménez explica que l’ideal seria marcar uns dies al mes o a la setmana perquè l’equip vagi a l’oficina, altres per treballar des de casa o des d’altres oficines. 

Primer van ser els autònoms, ara tots

El mercat principal del ‘coworking’ va ser en un inici els autònoms, les empreses emergents, però després ja s’hi van unir les ‘scaleups’, les pimes i les multinacionals, que hi estan «molt interessats i són usuaris molt importants d’aquest model de treball». Els beneficis són menys costos, més estalvi, més productivitat, més atracció del col·lectiu de les generacions Z i mil·lennistes, més eficiència, més flexibilitat..., tal com explica Jiménez.

Lamenta que actualment hi ha moltes empreses on no hi ha ningú treballant o només un petit percentatge, però l’empresa paga el 100% de les instal·lacions, «i aquest és el problema: uns costos elevats per a un ús negligent». 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per a Philippe Jiménez un altre dels avantatges de l’espai de treball flexible és l’estalvi en la petjada de carboni de les ciutats, ja que al treballar a prop de casa i de forma flexible s’utilitzen menys els mitjans de transport i, per tant, es contamina menys. «El caràcter sostenible d’aquest model de treball atrau molt els joves i les grans empreses», puntualitza.

IWG és a 14 ciutats espanyoles i el seu objectiu és créixer. Són 450 llocs, però matisa que una persona que utilitzi el seu servei a París pot utilitzar-lo a la resta de la xarxa, que són 3.500 llocs a 1.000 ciutats i a 100 països diferents.