El Banc d’Espanya insta la banca a no apujar comissions de forma «agressiva»

Delgado ha recordat que la seva institució no pot limitar les comissions, però «sí que pot recomanar i recomana» a les entitats que les gestionin amb moderació. «Els banquers saben quina és la meva postura, en les meves converses periòdiques amb ells i amb les associacions bancàries els solc recordar que han de trobar aquest punt d’equilibri. No és qüestió d’esgotar la gallina dels ous d’or, sinó que simplement cal fer-ho amb un criteri raonable», ha explicat.

El Banc d’Espanya, ha sostingut el seu número dos, és «agnòstic i apolític» respecte a les comissions, però és comprensiu que els bancs, en un context de tipus negatius o molt baixos que deprimeixen els seus ingressos, estiguin començant a cobrar per serveis que abans eren gratuïts. «És cert que no ens agrada a les persones. Estem acostumats a Espanya que no se’ns cobri comissions. Però també és un fet que hi ha una sèrie de serveis que tenen un cost», ha justificat.

Això sí, ha recordat al sector que les esmentades comissions «han de ser transparents i han de ser cobrades per un servei veritablement prestat, perquè si no serien il·legals». En cas que no sigui així, ha ressaltat, els clients tenen dret a reclamar. «Tenim un departament de conducta molt estricte, que realitza inspeccions i revisions continuades de tota la normativa sobre la relació amb els clients, i quan tenim qualsevol indici de cobrament de comissions que no són legals portem a terme les nostres inspeccions i les nostres revisions, i en molts casos acaba en multes i en expedients», ha advertit.

Eros i reputació

En la mateixa línia, la subgovernadora s’ha mostrat comprensiva amb matisos amb els ajustaments de plantilla i oficines que estan anunciant grans bancs com CaixaBank i BBVA, un assumpte que ha qualificat de «problema complex». El sector, ha recordat, va créixer «de manera desbocada» durant la bombolla immobiliària, cosa que el va portar a tenir una «capacitat instal·lada excessiva». Des del 2009 ha estat reduint llocs de treball i sucursals de forma paral·lela a la menor activitat que registra pel «fort» desendeutament d’empreses i llars. Però aquest procés, ha continuat, s’ha accelerat per l’impacte afegit de la pandèmia sobre la seva rendibilitat («sobre la qual pivota tota la nostra preocupació») i pel creixent ús dels canals digitals per part dels seus clients.

«En aquest marc de baixos tipus d’interès, estrenyiment de marges i alta competència, que sona molt negatiu per al sector però és la pura realitat, els bancs estan utilitzant les palanques que tenen. Tant el governador com jo hem estat ressaltant que han d’adaptar-se a les noves condicions del mercat i transformar el seu model de negoci, que és en el que s’emmarquen aquestes mesures de reducció de costos. Els bancs estan preocupats per mirar de sobreviure i continuar sent viables en el mitjà i llarg termini. Cal entendre-ho dins d’aquest procés, que no ha sigut curt ni pacífic. Per a nosaltres, la principal preocupació és la rendibilitat i viabilitat del negoci», ha sostingut.

Delgado, això sí, ha vingut a instar-los veladament a esforçar-se per pactar els eros amb els sindicats: «És una preocupació dels supervisors que els bancs gestionin adequadament el risc reputacional. I en aquest context podríem enquadrar la pau social. Crec que han après les lliçons de l’anterior crisi. Han de, i miren de, gestionar el risc reputacional d’una manera totalment diferent a llavors i crec que tenen prou capacitat per fer-ho adequadament». La reputació, ha abundat, «és molt difícil de construir i molt fàcil de destruir en un segon. Pot ser que hi hagi actuacions que potencialment els facin perdre una mica de reputació; n’han de ser conscients, ser capaços de mesurar l’impacte, i ho han de gestionar adequadament i proactivament perquè no succeeixi». 

Més dones a la banca

La subgovernadora, així mateix, els ha apressat que el tancament d’oficines no provoqui exclusió: «Han d’analitzar des d’una perspectiva responsable quin és el seu paper dins de la societat i de continuar dotant de serveis financers mínims pràcticament el 100% de la població». La conversa ha tingut lloc abans que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, instés el Banc d’Espanya a controlar els sous dels banquers, amb la qual cosa no ha sigut possible qüestionar la subgovernadora sobre això. Delgado, amb tot, sí que ha apuntat en termes generals que la «pressió reguladora» ha aconseguit que la governança dels bancs espanyols hagi «millorat moltíssim», si bé els ha advertit que no han «d’abaixar la guàrdia, perquè contínuament la banca està exposada a nous riscos».

En aquest camp del govern corporatiu, Delgado s’ha mostrat partidària de fixar uns objectius percentuals de presència femenina en l’alta direcció dels bancs, igual que els que regeixen per als consells de tota mena d’empreses (40% el 2022), que obliguin les entitats a complir-los o explicar per què no ho fan: «Jo no era partidària de quotes, i potser una quota dura sigui una mica estricta, però marcar objectius i haver de complir o explicar pot ser un element més de la política perquè les dones tinguin una visibilitat més gran i lideratge cap al futur». Hi ha estudis, ha destacat, que proven que les executives «poden prendre decisions en ambients de risc d’una manera molt més eficient».

Delgado és la primera subgovernadora del Banc d’Espanya des de la seva fundació el 1782 i ha considerat que seria una bona notícia que el substitut de l’actual governador, Pablo Hernández de Cos, fos també una dona per primera vegada: «Seria una fita per al Banc d’Espanya i per a Espanya. Fa poc veia una estadística que apuntava que de 31 nous governadors nomenats al món l’any passat, nomésera dona. Això hauria de fer reflexionar una mica. Però bé, també hi ha molts homes molt ben preparats».

Crisi sense rescats

La subgovernadora també ha considerat molt improbable que en aquesta crisi, al contrari que en l’anterior, les autoritats bancàries es vegin obligades a intervenir i reestructurar bancs, gràcies entre altres raons a la millora de la regulació i la supervisió, així com que les entitats han multiplicat pràcticament per dos la seva solvència i amb un capital de «moltíssima» més qualitat. «No veig cap problema en l’horitzó immediat. Si tot va com el previst, és a dir, que l’economia acaba recuperant-se en els pròxims mesos, no hi hauria d’haver cap problema», ha mantingut. 

No obstant, ha advertit les entitats que la morositat en el pagament dels crèdits, que fins ara ha baixat lleugerament gràcies a les mesures de recolzament públic a empreses i llars, començarà a pujar «possiblement a finals d’aquest any i més a principis del 2022». I tot i que no creu que arribi al màxim històric del 13,61% del 2013 i estima que serà «manejable» i podrà ser absorbida gràcies als resultats dels bancs, sí que els ha instat a ser «superprudents» i a continuar anticipant el problema reservant més provisions de les que ja van guardar «parcialment» l’any passat. A més, els ha suggerit que, si bé se sent «confortable» amb el seu nivell de capital, «una miqueta més no aniria malament».

Enduriment passatger

Notícies relacionades

La banca reduirà més de 17.000 llocs de treball en la seva retallada més destacada en vuit anys

CaixaBank planteja 8.291 acomiadaments i 1.534 tancaments en l’ero més gran d’un banc espanyol

Delgado, així mateix, ha atribuït el «lleuger» enduriment dels últims trimestres en les condicions que imposen els bancs als seus clients per donar-los crèdits a la «incertesa» sobre les «ferides que deixarà la crisi en el teixit productiu». Amb tot, s’ha mostrat confiada que s’anirà aclarint «gradualment» gràcies la vacunació, que està fent veure la «llum al final del túnel», per la qual cosa estima que «no hauria de produir-se» una limitació en l’accés al finançament, ara que les entitats preveuen un augment de la demanda en el segon trimestre, «cosa que és bona, perquè implica que hi haurà iniciatives d’inversió i despesa» per part d’empreses i famílies. 

«No veig en l’horitzó raons fonamentals que impedeixin que la banca continuï prestant si l’economia evoluciona com s’espera i no es produeixen retirades abruptes dels recolzaments públics de diferent naturalesa i dimensió que s’estan donant. En això hem de pecar de prudents, perquè la recaiguda podria ser fins i tot pitjor», ha alertat. També ha considerat probable que el Banc Central Europeu (BCE) aixequi al setembre la restricció en el pagament de dividends al 15% del benefici recurrent, si bé ha matisat que la decisió no està presa.