El Gaitero, Bodegas Ruiz-Torres, Bodegas Fariña

Fa 131 anys un grup d’emprenedors asturians –els germans Alberto i Eladio del Valle, Bernardo de la Vallina i Ángel Fernández– van comprar la màquina sobre la qual es va assentar i va començar la història de la companyia sidrera familiar El Gaitero, que va ja per la cinquena generació.

Els primers passos de l’empresa ja estaven plenament orientats cap a l’exportació. Com ara. Aquella màquina en qüestió era necessària per «xampanyitzar» la sidra que des del port de Gijón viatjava a Amèrica, on en aquella època hi havia una nombrosíssima colònia d’emigrants asturians assedegats de gustos de la seva enyorada terra. «La sidra natural patia un deteriorament important durant el llarg viatge per creuar l’Atlàntic i la carbonatació de la sidra va ser una innovació per conservar-la», recorda María Cardín, directora comercial de l’empresa i cinquena generació de l’estirp familiar que ha sustentat la companyia.

¿Quin és el secret per aguantar tants anys? El caràcter familiar de la companyia ha sigut clau per a la supervivència i per superar moments difícils, com l’actual, sosté l’actual generació en la direcció. «La visió a llarg termini buscant la continuïtat fa que la rendibilitat i el creixement, sent necessaris, no siguin la prioritat a l’hora de prendre decisions, prioritzant la qualitat en tot el que es fa», diu María Cardín.

A això s’hi ha d’afegir «una fidelitat als valors fundacionals, un arrelament per la nostra terra, un compromís amb l’entorn humà i geogràfic, i l’ètica en el desenvolupament de la nostra activitat i compromís familiar», diu. Des de Villaviciosa (municipi de 14.470 habitants molt pròxim a Gijón), El Gaitero va créixer a base d’inversions i amb la fortalesa que li va donar ser una empresa familiar. Ara, i malgrat que la crisi del coronavirus ha portat una grandíssima incertesa, la companyia aspira a «mantenir i enfortir el nostre lideratge en el sector de la sidra i demostrar la nostra experiència en les noves categories que estan naixent».

Cardín revela que l’empresa està creant un nou producte en la categoria de les ‘cider’, una alternativa a la cervesa, que sortirà al mercat com a ‘Spring Cider’ d’El Gaitero. A sumar, el grup pretén consolidar i potenciar els seus vins Real Agrado, del seu celler de La Rioja on tenen cent hectàrees de vinya pròpia, i potenciar el seu canal de venda ‘online’.

El temps ha passat i les generacions també, però l’objectiu continua sent el mateix que al començament, que El Gaitero ‘sea famosa en el mundo entero’.

El 1870, quan Miguel Ruiz elaborava vins tradicionals de pitarra a Cañamero (Càceres), no es podia imaginar que un segle i mig després la seva família seria al capdavant d’un imperi de cellers internacional. A finals dels anys 60 Antonio Ruiz Torres fa el gran salt qualitatiu: el que abans es venia en garrafes, s’etiqueta amb marques originals. El 1973 automatitza l’embotellament amb la que seria la segona línia d’aquest tipus a Extremadura.

La seva dona, Carolina Peromingo, avala i potencia el seu esperit emprenedor i s’aventuren a exportar a Europa i l’Àsia a principis dels 80, anant a fires sense saber idiomes però amb l’aval de l’excel·lència d’aquests vins extremenys, ratificada per guardons internacionals cada any.

«En la nostra família el celler sempre estava present. Ho era tot. Vivíem al davant del negoci i els horaris de les vacances escolars eren els horaris del celler. Matinar i ser presents en totes les tasques, el valor de l’esforç, la importància d’envoltar-te d’un bon equip i ajudar-los, fer-nos partícips de les necessitats, dels èxits, de les dificultats... Era totalment normal», afirma Carolina Ruiz, gerent de Bodegas Ruiz Torres.

«És veritat que en la història de les empreses familiars és la tercera generació la que normalment suscita desacords i vol viure de les rendes aconseguides. En el nostre cas, crec que l’èxit ha sigut la importància que els nostres pares i avis han donat a l’educació i els valors que ens han transmès des de petites», diu. En concret, la seva família va posar especial atenció que «si decidíem seguir amb el celler havíem de saber fer de tot, des de la neteja fins a atendre un client. Amb 8 o 9 anys ja sabíem carregar un palet de vi en un camió».

Amb una vida entre barriques de roure i vinyes, les filles d’Antonio Ruiz, Mercedes y Carolina, van estudiar Enologia i Empresarials, respectivament. «Cap de les dues germanes va tenir dubtes de tornar i seguir endavant i proposar-nos noves metes –assegura Carolina Ruiz–. I avui continuem fent el mateix amb els nostres fills», explica la gerent de Bodegas Ruiz Torres.

Aquesta generació ha sigut decisiva en l’actual expansió de l’empresa, consolidant les exportacions a l’Àsia i culminant la construcció d’un nou celler d’11.000 metres adaptat a les exigències dels mercats internacionals i preparat per al turisme enològic. El seu Verdejo de BRT 2019, Syrah de BRT 2016 i Cabernet Sauvignon de BRT 2017, per citar algunes marques, atrauen viatgers de tot el món.

Tradició i innovació són els pilars en què se sustenta Bodegas Fariña, una empresa familiar de Zamora amb gairebé 80 anys d’història que ha aconseguit convertir-se en un referent en el sector vitivinícola gràcies a la passió de tres generacions entregades al món del vi.

Als seus 34 anys, el director tècnic i adjunt a la direcció general, Manu Fariña, ha rellevat el seu pare, Manuel, al capdavant d’una empresa que té un gran prestigi per la qualitat dels seus vins i per ser una de les precursores de la Denominació d’Origen Toro. Per Manu Fariña, enginyer agrònom i màster en Enologia, la clau de l’èxit del celler i que la passió pel vi continuï intacta en la tercera generació de la saga rau en el sentiment de pertinença a un «nucli familiar» i en el contacte, des de la infància, amb un negoci que va conèixer «de forma natural i sense imposicions».

Salvador Fariña va fundar el 1942 el primer celler familiar a Casaseca de las Chanas, localitat a la qual va emigrar des de Porto de Sanabria i on va comprar una casa i dues vinyes, amb les quals es va iniciar en el cultiu. El seu fill, el Manuel, va aprendre a transvasar i elaborar vi quan era petit i, després d’estudiar Enologia a València, va tornar i va introduir canvis transcendentals per al futur del celler com l’embotellament i la creació d’una marca.

A principis dels anys 70, Fariña va començar a elaborar a Toro uns vins que expressaven la personalitat del terrer i que van suposar un punt d’inflexió per a una zona que, malgrat la seva tradició vitivinícola, no havia aconseguit entendre que el consumidor demandava vins «més amables». Fariña va ser un dels impulsors de la Denominació d’Origen Toro, reconeixement que va ser aprovat el 1987, però el celler de Casaseca de las Chanas va quedar exclòs i la família va decidir construir-ne un altre en terres toresanes. L’empremta del seu pare ha marcat el camí de Manu Fariña, que sent predilecció per la feina al camp, tot i que també valora la «part creativa» del procés d’elaboració.

Actualment, Bodegas Fariña comercialitza, sota el paraigua dels segells de qualitat Terra de Castella i Lleó i Toro, prop de quatre milions d’ampolles en 38 països i per al 2022 prepara el seu 80 aniversari amb la «posada de llarg» del seu museu Vino-Arte.