La primera generació Covid de ‘start-ups’ truca a la porta del mercat

Tota crisi no deixa de tenir un component d’oportunitat i molts d’aquests projectes professionals sorgeixen o s’emmotllen per satisfer noves necessitats creades per la convivència amb el virus. El perfil d’aquests projectes, molts fills del confinament, està clarament marcat per les restriccions i pretén donar resposta a nous hàbits de consum que han sorgit o s’han estès en els últims mesos. 

Un exemple clar d’això és Columat, una ‘start-up’ creada el 2019 i que ara comença a agafar velocitat. Aquesta iniciativa fabrica taquilles digitals que s’instal·len en llocs públics i freqüentats (com una gasolinera, un mercat o un centre comercial) o a l’interior de negocis. La seva finalitat és que les empreses que venen per internet hi dipositin els seus productes i el comprador pugui passar a buscar-los quan més li convingui. 

Un nínxol de negoci amb recorregut, tal com indiquen diversos informes del sector del comerç electrònic. Per aquest any es pronostica un creixement pròxim al 30%, segons l’informe ‘Logística per al Comerç Electrònic’, publicat per l’Observatori Sectorial DBK. I sobre el qual les taquilles de Columant ofereixen, segons càlculs dels seus fundadors, un 27% més de vendes per a les empreses i una reducció del 45% de l’impacte ecològic dels transports per al planeta.

Un altre dels projectes que comencen aquests dies el procés de preincubació a Barcelona Activa i que ataquen directament nínxols als que les restriccions de mobilitat donen ales. És el cas de Rebaila, una aplicació per aprendre a ballar sense sortir de casa. Les seves fundadores la defineixen com la «Netflix del ball», ja que permet als usuaris accedir a un extens catàleg de classes virtuals gravades. 

Esperit verd

Hi ha iniciatives que aprofiten tendències a l’alça, com l’esperit de sostenibilitat, i les barregen amb noves exigències derivades de la pandèmia. Un cas d’això és Jibu H2O, que fabrica fonts d’aigua per a empreses o institucions. La font evita els envasos de plàstic, tracta l’aigua per eliminar les impureses i està equipada amb tecnologia «contact less» per evitar que les persones toquin res i propaguin qualsevol virus. En aquesta línia ‘verda’, la gent de Newex ha començat a fabricar vestits per al barranquisme amb neoprè ecològic o els de Mínima Organics, especialitzats en productes d’higiene dental reciclats i compostables.

Digitalització

Notícies relacionades

La grossa i l’anunci de Campofrío

Els impostos com a arma llancívola

L’ecosistema de ‘start-ups’, per definició, neix amb l’ADN de la digitalització ja incorporat. Una via que moltes empreses adopten ara per preservar les seves activitats davant les limitacions de mobilitat imposades pel virus. Marsupalis, per exemple, trasllada al núvol un ofici gairebé tan vell com el món: fer de cangur. Aquesta ‘start-up’ ofereix als pares amb nens petits una borsa de persones que busquen guanyar uns diners (uns 12 euros l’hora, diuen els seus fundadors). També l’opció de classes particulars i programes d’escola bressol pensats per a empreses. O Arspect, que connecta artistes amb empreses perquè aquestes puguin llogar o comprar les seves obres.

I davant una crisi econòmica com la que travessem, les ‘start-ups’ de finances tenen també el seu mercat. A Zscore ofereixen assessorament a les pimes per poder negociar amb més possibilitats crèdits amb les entitats bancàries. Principalment les ajuden a fer un balanç més detallat de les seves capacitats i recursos, per evitar que paguin uns interessos més alts del que els tocaria, i els ofereixen informació sobre les diferents oportunitats de mercat disponibles.