El Santander guanya 1.608 milions, un 385% més per les provisions més baixes

El Santander va guanyar 1.608 milions d’euros en el primer trimestre de l’any, un 385% més que els 331 milions del mateix període de l’any anterior (998% més sense tenir en compte l’efecte negatiu del tipus de canvi de les diferents divises en les quals opera). El fortíssim augment es va deure en part a un efecte comparatiu: en els tres primers mesos de l’any passat va realitzar una provisió extraordinària de 1.600 milions per protegir-se contra les pèrdues que li causarà el coronavirus, amb la qual cosa el seu benefici es va enfonsar un 82% des dels 1.840 milions de l’any anterior, mentre que ara només n’ha reservat 150 milions.

Les dotacions totals (ordinàries i extraordinàries) a la guardiola per afrontar impagaments i devaluacions d’actius, així, van registrar una caiguda del 42,9% (de 3.909 a 1.992 milions) i van ser entre gener i març les més baixes des que va esclatar la pandèmia. L’altre factor que ha disparat els guanys és l’impost de societats: malgrat que el resultat abans de l’impost va pujar el 64% (a 3.102 milions), el pagament conjunt d’aquest tribut a tots els països va baixar el 8,1% (a 1.143 milions) per l’«impacte positiu de 632 milions d’euros en la línia d’impostos per net entre l’alliberament realitzat aquest any i el càrrec registrat en el primer trimestre del 2020».

En sentit contrari, els resultats es van veure perjudicats pels 530 milions que va guardar el banc per finançar les retallades d’oficines i plantilla que té previst emprendre aquest any, principalment al Regne Unit i Portugal (a Espanya ja en va pactar una de 3.572 acomiadaments a finals de l’any passat). El seu conseller delegat, José Antonio Álvarez, ha assegurat que el grup no té previst cap ajust addicional als anunciats aquest any, però ha admès que no veu el «punt final» del procés de «transformació» en què està immersa la banca des del màxim d’oficines i plantilla a què es va arribar el 2008.

Eros i alts salaris

L’executiu, així, ha justificat que l’ús més gran dels canals digitals a costa de les sucursals obliga el sector a «tenir un model de banc conforme a la demanda dels clients». S’hi sumen, ha continuat, els baixos tipus d’interès (que penalitzen els seus ingressos) i el fet que les autoritats reguladores «continuen dient» que fan falta més fusions, amb les retallades que comporten. «Mirem de fer-ho de la millor manera que podem i arribant a acords amb els treballadors que considerem que són equilibrats», ha afirmat.

Preguntat per les recents declaracions de la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, que va qualificar d’«inacceptables els alts sous i bonificació» dels banquers, Álvarez ha defensat que la remuneració dels directius està «molt regulada» (ha recordat que el variable es cobra a terminis i part en accions), ha destacat que les grans empreses tecnològiques «no tenen aquestes restriccions», i ha argumentat que la més estricta regulació europea suposa un «desavantatge» per al Santander perquè l’ha d’aplicar en alguns països no comunitaris on opera.

Reputació

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

El número dos del banc, així mateix, ha rebutjat tant valorar si els alts sous són ètics en una situació com l’actual com comentar la possibilitat que la presidenta, Ana Botín, i ell mateix s’abaixin el sou («Els estableixen la comissió de retribucions, el consell d’administració i la junta d’accionistes»). Alhora, s’ha mostrat confiat que els eros en marxa i la polèmica pels salaris no passin factura a la reputació del sector després del «gran treball» que ha fet durant la pandèmia per atendre els seus clients i canalitzar els crèdits amb aval públic perquè les empreses no es veiessin «escanyades».

Els ingressos bàsics del grup es van situar en 7.956 milions, un 6,3% menys (5,1% més sense tenir en compte el tipus de canvi). Els costos van caure el 8,4%, a 5.118 milions, per l’efecte divisa (-0,1% sense tipus de canvi). El capital es va situar en el 12,3% (11,89% sense les mesures transitòries aprovades pel Banc Central Europeu per la pandèmia), mentre que la morositat va baixar lleugerament, del 3,21% del tancament de l’any passat al 3,2%.