El BBVA guanya fins al març gairebé tant com el 2020 i al·lega que el seu ero «garanteix el futur de l’ocupació»

El BBVA va guanyar 1.210 milions d’euros en el primer trimestre, contra les pèrdues de 1.792 milions que va registrar entre gener i març del 2020 a causa d’un deteriorament de 2.084 milions que va aflorar en el fons de comerç (valor dels seus actius intangibles) de la seva filial nord-americana i a les provisions extraordinàries de 1.433 milions per afrontar els impactes econòmics pandèmia. El banc ha destacat que la xifra de beneficis entre gener i març és «en l’entorn dels resultats trimestrals previs a la pandèmia» (1.164 milions en el primer trimestre del 2019). De fet, gairebé iguala els 1.305 milions que va guanyar en tot el 2020.

Malgrat la millora del resultat, el conseller delegat, Onur Genç, ha justificat que el banc ha iniciat un procés d’ero a Espanya (amb 3.448 sortides, de moment) perquè «no hi ha més remei» si vol «garantir el futur de l’ocupació». El país, ha argumentat, és l’únic on és present el grup en què la rendibilitat que obté (no ha facilitat la dada) és inferior al cost que li suposa aconseguir el capital (més del 10%), cosa que «no és sostenible, perquè no es pot invertir per finançar el creixement econòmic». 

Les transaccions per canals digitals, ha continuat, tenen un cost per al banc d’una desena part de les presencials i han pujat un 109% en els últims dos anys, mentre que les que es fan en les oficines han caigut un 50%. A més, ha afegit, l’entitat preveu que els seus ingressos bàsics al país caiguin entre un 1% i un 2% aquest exercici. «És un problema que afecta tot el sector: la viabilitat i sostenibilitat del negoci», ha afirmat abans d’assegurar que els ajustos de plantilla són una cosa que «tots els bancs han fet o s’espera que facin».

Sous i satisfacció de clients

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Quant a les declaracions de la vicepresidenta Nadia Calviño titllant d’«inacceptables» els sous dels banquers, Genç s’ha afegit a la resposta comuna que estan transmetent en públic tots els executius del sector. Així, ha assegurat que «entén la sensibilitat» del Govern sobre el tema, però ha defensat que els salaris estan «àmpliament regulats» a Europa i són aprovats pels consells i les juntes d’accionistes: «Creiem que hem actuat amb responsabilitat i ho continuem fent». Amb tot, ha admès que els índexs de satisfacció del client a Espanya són menors que en altres països, per la qual cosa estima que el sector ha «d’explicar millor» que en aquesta crisi «ha sigut part de la solució». 

Els ingressos del grup van caure el 10,8% fins al març, més que les despeses (7%), cosa que va provocar que el resultat net baixés un 13,6%. Gràcies a les menors provisions (-57,3%), el resultat després del pagament de l’impost de societats es va disparar el 110,5%. La filial nord-americana, que el banc ha acordat vendre en la segona part de l’any, li va aportar 177 milions de benefici. Si s’exclou de la comparació tant en aquest exercici com en l’anterior, el grup hauria guanyat 1.033 milions, un 139% més que els 431 milions del primer trimestre del 2020 (quan la unitat nord-americana va patir les pèrdues del fons de comerç). A Espanya, va guanyar 381 milions, contra les pèrdues de 130 milions d’un any abans, però Genç ho va atribuir al «no recurrent» resultat obtingut per vendes de carteres de deute.