¿Què reivindiquen els sindicats aquest Primer de Maig?

La derogació de la reforma laboral ve sent el ‘late motiv’ de les manifestacions del Primer de Maig des que el PP la va aprovar el 2012. Els sindicats van esperar la seva oportunitat mentre Mariano Rajoy era al Govern i des que Pedro Sánchez és president li venen reclamant que compleixi aquesta promesa electoral. Però serà presumiblement aquest any, quan el Govern s’ha compromès amb això davant Brussel·les, que la derogació sembla que s’hagi de materialitzar. Parcialment. 

Els temes actualment sobre la taula són la reforma de les condicions de la subcontractació, centrada a blindar que els treballadors d’una firma externalitzada no puguin cobrar per sota del que marca el conveni sectorial. Una altra qüestió que la vicepresidenta tercera li ha promès a la UE és la reforma de la ultraactivitat, tot i que encara no està clara si aquesta serà ampliada o tornarà a ser indefinida. I la limitació de la capacitat unilateral de les empreses per retallar salaris o modificar condicions laborals és la tercera pota d’aquest tamboret legislatiu. 

Malgrat l’oposició patronal, Díaz ha promès que aquestes reformes hauran passat pel BOE abans d’acabar l’any. Altres herències del PP, com la pèrdua de l’autorització administrativa per als eros o el manteniment dels salaris de tramitació no estan en aquesta agenda de derogació.  

L’altra derogació que els sindicats reclamen des de fa anys al Govern és la de les pensions del 2013. I amb el Govern tenen més clar el que volen suprimir que la fórmula que l’ha de substituir. És el cas del factor de sostenibilitat, que lliga la revisió de les pensions a l’esperança de vida dels jubilats. L’Executiu ha promès suprimir-lo, però el seu recanvi no està clar i les centrals desconfien de les intencions del ministre José Luis Escrivá.

Els mecanismes per penalitzar la jubilació anticipada també poden provocar topades entre les parts. En altres qüestions, com la nova fórmula per lligar la revalorització de les pensions a l’IPC, hi ha més avenços, després que Escrivá renunciés a compensar a la baixa els exercicis amb inflació negativa.

Si la crisi de la Covid no s’ha carregat més llocs de treball (en va destruir 850.000 el primer mes) va ser gràcies a les ajudes públiques perquè les empreses anessin a l’erto i no acomiadessin. Fins a 3,5 milions de treballadors van arribar a estar coberts per aquest mecanisme, que ha suposat un cost acumulat per a l’erari públic sense precedents.  

Treball s’ha compromès davant Brussel·les, tal com recull el Pla de Recuperació, a prorrogar de manera transitòria les ajudes fins a final d’any. Fins ara el format ha sigut trimestral, així que quedarien dues pròrrogues més. I, a partir del 2022, la seva intenció és pactar un model permanent amb sindicats i patronal. Ha traslladat que el cost de les ajudes podrien arribar d’un fons amb aportacions tripartides i que estaria vinculat a obligacions de formació per als treballadors suspesos.

Pròrrogues dels ertos a banda, una de les primeres normes que el Ministeri de Treball va aprovar després de l’esclat de la pandèmia va ser la nova llei del teletreball. Aquesta va sortir publicada al BOE el setembre del 2020. No obstant, el text recollia un paraigua general per després donar cobertura als acords que s’anessin pactant empresa per empresa i sector per sector. 

La negociació col·lectiva entre sindicats i patronal té aquí una assignatura pendent, ja que fins ara han sigut molt pocs els convenis que han transcendit i que incloguin clàusules de teletreball. La banca o els grans magatzems han sigut de les poques excepcions. El seu contingut no és menor, ja que als convenis es pacten, entre d’altres, els pagaments compensatoris per als treballadors que exerceixin a distància o el material mínim que poden reclamar-li a l’empresa.

Una altra de les assignatures pendents que té la negociació bilateral entre empresaris i treballadors és renovar els acords sobre increments salarials. L’últim AENC, un conveni de convenis que fixa les forquilles recomanades, va expirar el 2020. Aquest suggeria pujades d’entre el 2 i el 3%, en funció d’objectius a pactar i amb possibilitat de revisió segons l’IPC. Les parts tenen pendent abordar-ne un de nou, tot i que de moment la patronal no té pressa i els sindicats no s’han mogut per obligar-la. La proposta de sortida de les centrals és de l’1,5% fix, més variables a convenir.