Propina digital: adeu a l’excusa de ‘no portar efectiu’

A l’inici de la pandèmia l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va recomanar pagar amb targetes de crèdit o de dèbit per evitar manipular diners i frenar possibles transmissions del virus. Un consell que han seguit a ulls clucs la gran majoria dels espanyols. De fet, i segons dades del Banc d’Espanya, el 2020, les operacions de retirada de diners efectius als caixers van descendir en un 31,3% respecte al 2019. ¿El substitut? El pagament digital. Les operacions amb targeta de dèbit van augmentar en gairebé un 15%, segons destaca un informe de Prisma Medios de Pago. Per la seva banda, Bizum va triplicar el nombre d’operacions realitzades el 2020.

No obstant, l’auge dels pagaments digitals té un clar perjudicat: les propines. Sense diners en efectiu, la tradició de recompensar amb una petita bonificació les persones que presten serveis és cada vegada menys útil, i alguns temen, fins i tot, que arribi a desaparèixer. Però davant nous temps, també sorgeixen noves idees. «Volíem resoldre el problema de les propines, fins i tot abans que arribés la pandèmia [...] volíem una solució per a aquesta gent a qui li agradaria mostrar el seu agraïment a les persones que els presten serveis, però no poden per no disposar d’efectiu», així explica la finalitat del seu projecte, Javier Sanz, cofundador i COO de Tipper.

Sanz puntualitza que no s’ha de pensar només en els cambrers. Tipper pot ser útil per a gairebé qualsevol servei, com perruquers, repartidors, fisioterapeutes i assistents, entre d’altres. En definitiva, Tipper és una eina dissenyada per facilitar les transicions digitals del client cap al servidor. Ho fa a través d’un codi QR, que es genera quan la persona que vol rebre pagaments es dona d’alta en l’‘app’, i que el consumidor ha d’escanejar per poder efectuar el pagament. «Una vegada donat d’alta, es genera un codi QR, que es pot imprimir, tenir en una foto, enviar per correu o en targetes de visita», explica Sanz.

Barreres a superar

Barreres a superarNo obstant, tot i que el concepte de propina digital sembla, a priori, una gran idea, no arriba a enlairar-se. Així ho reconeix el mateix Sanz, que assegura que a Espanya encara hi ha una barrera a superar: fer els pagaments electrònics amb més confiança. «Encara hi ha gent que continua sense confiar en noves formes de pagament, estem parlant de diners i a la gent li costa molt guanyar-los, llavors hem d’aconseguir que pensin que utilitzar aquests mètodes els beneficia», comenta.

Una altra de les polèmiques al voltant d’aquest tipus de propina és la transparència fiscal. El tradicional ‘pot’ funcionava al marge d’Hisenda, mentre que al gestionar les propines de forma electrònica i quedar-ne constància, aquestes bonificacions estan subjectes a càrregues fiscals. El que no sempre és del grat de les persones que les reben. Un fet que implica un altre canvi de mentalitat en la societat espanyola, segons Sanz. «Als EUA la gent que rep propines al final del dia es reuneix amb el seu ocupador i omple un formulari per a la Hisenda dels EUA on consta tot el que han cobrat de forma transparent. A Espanya no és així». És més, Sanz explica que des de Tipper van realitzar un estudi de mercat en el qual es va arribar a la conclusió que els que reben propines «eren els menys interessats a adoptar un sistema electrònic i, no obstant, a la gent que paga propines li entusiasmava la idea».

Per intentar superar aquesta dificultat, des de Tipper estan treballant en una versió en què es podrien fer els pagaments dels serveis de restauració i de la propina en un mateix acte, però mantenint-ho per separat. D’aquesta manera, és possible identificar què «entra com a propina i que entra com a pagament», comenta Sanz, que també assenyala la possibilitat que els ocupadors assumeixin la totalitat del cost fiscal de les propines dirigides als seus empleats.

Alternativa al datàfon

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Alternativa al datàfonTipper també es presenta com una alternativa al datàfon. Sanz emfatitza que l’ús de la seva ‘app’ estalviaria a molts empresaris l’estar pendents de disposar d’aquests aparells en les condicions òptimes, ja que són molt propensos a «estar descarregats, trencats o sense paper quan se’ls necessita», comenta Sanz, que afegeix que un codi QR simplificaria enormement el procés. En aquest sentit, Tipper es podria assemblar a Bizum, però Sanz, malgrat reconèixer que per ells és impossible competir amb la ‘fintech’, marca les distàncies a l’assegurar que «nosaltres no tenim límits de transaccions quant a nombre ni quantitat». No obstant, per Sanz l’avantatge més gran de la seva ‘app’ davant Bizum és que a Tipper «no és necessari deixar dades sensibles. [...] No necessitem el número de telèfon de ningú».

Aquest últim punt a favor, el no necessitar un número de telèfon, també el ressalta Sanz per posicionar Tipper com el mètode de pagament ideal per als creadors de continguts (youtubers, tiktokers, instagramers, etc.). «Una idea que tenim és que els creadors de continguts posin el seu codi QR a la pantalla com si fos el senyal de la TV, de manera que mentre estàs veient els continguts hi pots col·laborar», finalitza.