Ser solidari a còpia de targeta

Però ¿com funcionen exactament? Solen tenir les mateixes prestacions que qualsevol targeta de crèdit i/o dèbit que es troba al mercat, l’únic que canvia és el percentatge que el client o el banc, depenent de la modalitat, destina a una bona causa. En el cas del client, la donació es porta a terme per arrodoniment. És a dir, si paga un menjar i el preu és de 12,40 euros, els 60 cèntims que falten fins als 13 euros els donarà a l’ONG elegida. Seguint aquest procediment els clients d’Openbank, a través de la Targeta Solidària d’Openbank, van donar 3,5 milions d’euros el 2020. «El banc l’únic que fa és tramitar la donació, però els diners surten del compte del client», afirmen des del comparador financer Help My Cash. Openbank dona l’opció al client de fixar tant una quantitat màxima com una mínima de les donacions que vol realitzar al mes. Una possibilitat que a ulls de Help My Cash resulta molt útil, «ja que si s’utilitza molt la targeta, podria ser difícil calcular quants diners s’està donant i que al final superi les previsions del client».

L’altra modalitat de targeta solidària consisteix en el fet que les entitats bancàries destinen una part de la seva comissió a una organització específica, bé en forma de percentatge o bé amb import fix. CaixaBank contempla les dues opcions. Amb la Targeta Reptes Paralímpics dona part dels ingressos que es generen per quota i ús de la targeta, tot i que no especifiquen a quant ascendeix aquest percentatge. Mentre que amb la Targeta Programa ONG cedeix 8 euros a l’any per cada targeta de dèbit i 16 euros per cada targeta de crèdit. CaixaBank és l’única entitat que compta amb targetes solidàries disponibles en totes dues formats, crèdit i dèbit. «Entre les dues opcions, a CaixaBank actualment comptem amb gairebé 37.000 targetes solidàries», afirmen.

D’altra banda, a Bankinter més de 4.300 clients compten amb una targeta Visa Solidarios. El banc emmarca aquestes targetes en una acció més global que també implica directius i empleats de Bankinter, ja que cada any organitza un certamen en què els treballadors i la comunitat de seguidors de Bankinter a les xarxes socials decideixen mitjançant votació a quins projectes van les donacions.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

A part de la gratificació personal que comporta fer una contribució social, les donacions també solen tenir beneficis fiscals. Una deducció de fins al 25% en la declaració de la renda. Un avantatge que no és present a totes les targetes solidàries, ja que al ser l’entitat bancària la titular de la donació en la majoria d’aquests ‘plàstics’, no li correspon al ciutadà aplicar-se aquesta deducció, sinó al banc. Segons el despatx ILM advocats, «les aportacions de les entitats fetes a les ONG sí que són desgravables, de manera que aquestes hauran d’emetre el certificat fiscal corresponent». El cas de la Targeta Solidària d’Openbank és diferent. Aquí, el client sí que hi apareix com a donant, i es pot deduir fins a un 75% en els primers 150 euros de les seves aportacions de l’any i un 30% per la resta.

Amb tot, Beatriz Oliver, secretària tècnica de Red de Finanzas Alternativas y Solidarias (REFAS), desaconsella l’ús d’aquest tipus de targetes pel que ella considera «qüestions morals». Oliver acusa les entitats bancàries d’intentar arreglar a través d’iniciatives com aquestes targetes el que han «trencat» amb el seu sistema de finançament. «Fan inversions que destrueixen diversos aspectes de la societat, guanyen X i després donen el 0,001% d’aquest X per pal·liar el que han trencat», afirma. Per Oliver, la millor manera de col·laborar amb una ONG és fer-ho de manera directa, «deixant de banda els bancs». Menys taxatius es mostren des de Help My Cash, que asseguren que «la millor manera de col·laborar amb una organització governamental és la que cada un es proposi».