El Govern pagarà part dels crèdits ICO a empreses amb caigudes d’ingressos de més del 30%

El Consell de Ministres ha aprovat el codi de bones pràctiques al qual podran adherir-se els bancs per reestructurar els crèdits a empreses i autònoms avalats per les societats públiques ICO, CESCE i CERSA, un dels tres components del pla d’11.000 milions de recolzament a la solvència de les empreses aprovat a mitjans de març. La mesura inclou els 3.000 milions que el Govern transferirà companyies perquè amortitzin part del crèdit si ho acorden amb la seva entitat financera i a canvi que aquesta accepta una quitació proporcional en la part no avalada del préstec (entre el 20% i el 30% d’aquest, segons els casos).

La reducció podrà ser del 50% del principal avalat pendent de pagament si la caiguda de la facturació de l’empresa va ser d’entre el 30% i el 70% el 2020 i de fins al 75% si el descens d’ingressos va ser superior al 70%. A més, el compte de resultats haurà d’haver presentat un resultat negatiu després d’impostos l’any passat. Serà necessari que el client i el banc acordin la renegociació de tot el deute, no només l’avalat, que l’empresa mantingui amb l’entitat i que s’hagi generat entre el 17 de març de l’any passat i el 12 de març d’aquest exercici. Les transferències de l’Executiu es podran demanar fins que s’esgotin els 3.000 milions o fins a l’1 de desembre del 2022.

A més, el Govern permetrà ampliar més enllà dels dos anys previstos inicialment el període de carència en el pagament del principal del crèdit si ho acorden client i entitat. També es podrà ampliar en dos anys, de vuit a deu, el termini de venciment del préstec. Això últim serà obligatori per als bancs si l’empresa no està en mora ni concurs de creditors i ha registrat una caiguda de facturació d’almenys el 30% el 2020, mentre que si no es compleix aquest últim requisit podrà ser pactat per les dues parts. 

Préstecs participatius

Addicionalment, el banc i la companyia o autònom podran acordar convertir el crèdit avalat en un préstec participatiu mantenint l’aval públic, cosa que reforçarà la solvència de l’empresa ja que aquests últims tenen un tractament equivalent al capital. El client també haurà d’haver registrat una caiguda de la facturació del 30%, pèrdues després d’impostos i no estar ni en mora ni en concurs.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’adhesió al codi és voluntària, però les entitats tenen un mes per informar el Ministeri d’Economia del que faran perquè publiqui dos llistes en funció de les seves decisions. Les entitats que ho ratifiquin es comprometran a mirar de coordinar-se entre si quan una empresa mantingui deutes amb més d’una d’aquestes. Per evitar bloquejos i «comportaments oportunistes», s’estableixen unes «majories d’arrossegament» que les obligaran totes a complir el pactat per la majoria quan no hi hagi consens. Els bancs, així mateix, hauran de mantenir obertes les línies de circulant de l’empresa fins al 31 de desembre del 2022.

El Govern i les principals entitats i patronals financeres negociaven des de finals d’agost com reestructurar els crèdits amb aval públic. L’Executiu va estudiar la idea d’impulsar un mecanisme àgil i automàtic de concessió de quitacions, fet que hauria suposat a la pràctica una àmplia condonació de deutes en els esmentats préstecs amb les consegüents pèrdues multimilionàries per als bancs. La mesura va complicar les converses amb el sector, que s’oposava radicalment a aquesta, i el Ministeri d’Economia va acabar per renunciar-hi per decantar-se per l’aproximació que finalment ha aprovat aquest dimarts.