Calviño: «La competència fiscal a la baixa és irresponsable i empobreix a tots»

Francament crec que és un error perdre de vista la imatge global d’un pla amb una inversió de 140.000 milions fins al 2026 i un programa molt ambiciós de reformes per modernitzar l’economia. Demanaria sisplau que no es redueixi l’atenció a un únic element. Tots som conscients de la caiguda molt intensa en la inversió pública després de la crisi financera des del 4% o 5% del PIB al 2%. No s’ha recuperat, i molts anys ni tan sols invertim prou per mantenir les infraestructures. Sabem també que el model de finançament es va basar en concessions a operadors privats, per la qual cosa una part dels nostres territoris paguen per l’ús d’aquestes infraestructures i d’altres no. 

-Un exemple, les autopistes... 

Hem de dissenyar un model de finançament de les vies d’alta capacitat més just. Són 140.000 milions que venen del conjunt dels contribuents europeus. El plantejament del nostre país no pot ser el d’abaixar impostos i no assumir models de gestió d’infraestructures que sí que tenen els nostres països veïns. Aquesta vegada la resposta europea és la d’endeutar-se junts per invertir junts en el nostre futur, però això exigeix responsabilitat de tots els països i anar en la línia d’europeïtzar-nos. 

Però, ¿és més just que el treballador a qui no li queda cap més remei que utilitzar-la la pagui?

Es tracta d’un tema complex, que requereix un treball seriós per encertar-la amb el model. El model de pagament per ús és un projecte en què ja treballava el Partit Popular així que espero que siguin constructius. En tot cas, qualsevol mesura tindrà en compte l’ús intensiu i el sector del transport, tan important al nostre país

-¿Hi haurà bonificacions? 

-Per descomptat.

¿No es tocaran els impostos fins que hi hagi propostes del comitè d’experts? 

La prioritat és impulsar el creixement i l’ocupació i, fins que sigui sostingut, no s’abordaran algunes reformes previstes al pla. Actuar amb responsabilitat és començar a treballar ara amb els experts per veure quins són els instruments que poden modernitzar el sistema fiscal i fer-lo més fort, sostenible, progressiu i just.

El fet que el pla contempli la coordinació autonòmica en la fiscalitat a la riquesa ¿confirma que l’impost sobre el patrimoni es mantindrà?   

La competència impositiva a la baixa de les comunitats és una dinàmica empobridora per a tot Espanya, a més de molt poc solidària respecte als diferents territoris. Debilita el nostre sistema fiscal. En un país amb un dèficit important i deute públic alt i amb clares carències de finançament en serveis públics com la sanitat i l’educació, no em sembla una política fiscal responsable.

Sembla que també vindrà ara la reforma de la infrafiscalización del dièsel respecte a la gasolina. 

Hem d’analitzar tota la fiscalitat verda i assegurar-nos que anem cap a un model més modern, alineat amb les prioritats de la política econòmica. Però el Govern central ha dit amb molta claredat que el sistema serà més progressiu i això implica no apujar la càrrega fiscal a les classes mitjanes. Aquestes mesures no tenen un objectiu recaptatori, sinó d’impulsar comportaments més sostenibles.

¿Tornaran a prevaler els convenis col·lectius de sector? 

Hi ha quatre reformes de pes que donaran un nou marc a finals del 2021 perquè tota la creació d’ocupació a partir d’ara vagi orientada a la millora de la productivitat, la qualitat de l’ocupació i els salaris. Per això volem treballar intensament amb els agents socials, que comparteixen el full de ruta, en la simplificació de contractes, per fer que l’indefinit sigui de veritat l’habitual, a establir un mecanisme de flexibilitat i estabilitat alternatiu a l’altíssima temporalitat i l’excessiva volatibilidad de l’ocupació característica de crisis anteriors, sobre la bona experiència dels ertos; a aconseguir una adequada regulació de les subcontractes; i un marc modern per a la negociació col·lectiva.

¿Hi ha dues visions diferents de la reforma laboral al Govern?   

-Hi ha una visió única i clara respecte què fer i la determinació de fer-ho. El pla que enviem a Brussel·les i, en particular el component del mercat laboral, és clar en les reformes que volem amb el màxim consens en el diàleg social.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Es regularan els preus dels lloguers?  

Des del juny del 2018 l’accés a la vivenda en condicions adequades, sobretot pels joves, és una de les prioritats d’aquest Govern. Però la solució és complexa i no pot reduir-se a un sol instrument. La regulació dels preus pot tenir sentit en determinades circumstàncies, però no és la solució miraculosa per a tot. Per això hem llançat un conjunt d’actuacions per reforçar el parc públic i millorar la protecció dels inquilins. El pla de recuperació preveu invertir 1.000 milions en vivenda pública.