L’OCDE insta a apujar l’impost de successions

La creixent desigualtat i l’urgent necessitat dels països d’elevar la recaptació per abordar el desequilibri dels comptes públics després de la pandèmia pot fer de la fiscalitat sobre les herències i donacions un «important instrument», segons l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

«La crisi ha exacerbat les desigualtats existents i ha colpejat més moltes llars vulnerables, i els enfocaments tradicionals de recaptació, com augmentar els impostos sobre els ingressos laborals i el consum, com en la crisi del 2008, poden ser menys desitjables des d’una perspectiva d’equitat i perspectiva de creixement», adverteix l’OCDE en la seva anàlisi sobre l’impost de successions.

D’aquesta manera, considera que és probable que la crisi susciti una reflexió sobre la necessitat de recórrer a fonts d’ingressos noves o infrautilitzades, que també poden ser compatibles amb els objectius de reducció de la desigualtat, assenyalant que l’impost de successions podria exercir un paper especialment important en el context actual.

El ‘think tank’ dels països rics assenyala que, si bé la majoria dels països de l’OCDE, un total de 24, graven les herències o donacions, aquests impostos solen generar molt pocs ingressos i actualment representen únicament el 0,5% de mitjana del total de la recaptació fiscal.

De fet, entre els països analitzats la recaptació de l’impost de successions només sobrepassava el llindar de l’1% del total d’ingressos fiscals a Corea del Sud (1,59%), Bèlgica (1,46%), França (1,38%) i el Japó (1,33%).

En el cas d’Espanya, la recaptació de l’impost de successions representava el 0,58% del total, per sobre de la mitjana del 0,53% del conjunt de l’OCDE i en diverses autonomies, començant per Madrid, on amb prou feines es tributa entre familiars directes.

En aquest sentit, l’OCDE adverteix que, així com el nivell de desigualtat s’ha mantingut en nivells elevats o s’ha incrementat durant les últimes dècades, les herències també es distribueixen de manera desigual entre les llars, i beneficien particularment els més rics i, a mesura que envelleix la generació del ‘baby boom’, augmenta la concentració de riquesa entre les cohorts de més edat.

Al seu informe, l’organització conclou que els impostos de successions ben dissenyats poden contribuir a augmentar els ingressos i millorar l’equitat, amb menors costos administratius i d’eficiència que altres alternatives.

«Si bé la majoria dels països de l’OCDE recapten impostos sobre successions, aquests exerceixen un paper més limitat del que podrien en l’obtenció d’ingressos i a l’hora d’abordar les desigualtats, a causa de la forma en què han sigut dissenyats», ha dit Pascal Saint-Amans, director del Centre de l’OCDE de Política i Administració Tributària.

«Hi ha forts arguments per fer un ús més gran dels impostos de successions, però serà necessari dissenyar-los millor si es vol que aconsegueixin els seus objectius», va afegir. Des de la perspectiva de l’equitat, un impost a les herències, en particular, un que tingui com a objectiu nivells relativament alts de transferències de riquesa, pot ser una eina important per millorar la igualtat d’oportunitats i reduir la concentració de la riquesa.

A més, assenyala l’OCDE, si bé aquests impostos poden afectar negativament les successions en empreses familiars, alhora poden reduir els riscos d’assignació incorrecta de capital a hereus menys qualificats.

D’altra banda, apunta que els impostos sobre successions també tenen una sèrie d’avantatges administratius en comparació amb altres formes d’impostos sobre el patrimoni, en particular, respecte dels que es recapten anualment.

Independentment del tipus d’impost a la transferència de patrimoni implementat, l’OCDE assenyala una sèrie de reformes que els països podrien considerar, incloent-hi el disseny de llindars d’exempció per a les herències petites, cosa que permetria als hereus rebre certa quantitat de patrimoni lliure d’impostos.

Així mateix, l’OCDE planteja la introducció de taxes impositives progressives per garantir que els que reben més riquesa paguin més impostos, així com la reducció de les diferències en el tractament fiscal aplicat als descendents directes i el d’hereus més llunyans, cosa que rebaixaria els incentius per a la concentració de transferències entre els parents més pròxims.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

D’altra banda, l’organització liderada per Ángel Gurría remarca la necessitat de minimitzar les oportunitats de planificació i elusió fiscal amb un millor disseny de l’impost, així com amb el reforç de les mesures per combatre l’evasió fiscal.

«Els impostos a les herències no són una solució miraculosa», ha reconegut Saint-Amans .