Goirigolzarri justifica l’ero per preservar el «màxim» de llocs de treball en el futur

El nou president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha justificat aquest divendres l’ero que el banc negocia amb els sindicats (8.291 sortides inicialment, tot i que va proposar fa uns dies recol·locar-ne internament 500) com una mesura necessària per mantenir la resta dels llocs de treball. «Una fusió com la que estem portant a terme requereix un redimensionament de les nostres plantilles a curt termini per preservar el màxim nombre de llocs de treball de forma sostenible en el futur», ha defensat.

El banquer basc ha aprofitat la seva primera intervenció davant la junta d’accionistes de l’entitat d’origen català, celebrada a València, on té la seva seu, per assegurar que la direcció de l’entitat té l’«objectiu clar» d’acordar l’ero amb els sindicats («I estic convençut que ho aconseguirem»). Amb tot, també ha advertit els representants dels treballadors que el banc aspira a cenyir-se als terminis legals de negociació o allargar-los el mínim possible: «Soc conscient que són moments delicats i que aquesta situació genera incertesa per a les persones del nostre equip, per això hem d’acotar el temps».

El banc té la intenció d’arribar a un pacte abans del tancament d’aquest trimestre, perquè les sortides es produeixin en els propers sis i dotze mesos. «No tinc dubtes que en un món creixentment tecnologitzat les persones seguiran sent el factor més important per a l’èxit. Les persones, les seves capacitats i el seu compromís són el factor que diferenciarà les entitats excel·lents de les mediocres. I per això ha de ser per a tots nosaltres una absoluta prioritat la gestió del nostre equip, una gestió que ha de tenir sempre una visió d’anticipació per assegurar la sostenibilitat del nostre projecte», ha insistit Goirigolzarri.

«Buscarem activament arribar a un acord raonable que asseguri la competitivitat futura de CaixaBank, eliminant els solapaments derivats de la fusió. Un acord que faciliti també la recol·locació de les persones que surtin de l’entitat, donant-los la formació adequada perquè trobin noves ocupacions», ha insistit el conseller delegat, Gonzalo Gortázar.

Advertència expressa

El Ministeri de Treball, precisament, ha enviat cartes a CaixaBank i BBVA, firmades per la directora general de Treball, Verónica Martínez Barbero, en què els ha fet l’«advertència expressa de l’obligatorietat que en el període de consultes s’han de debatre aquelles mesures dirigides a evitar o reduir els acomiadaments col·lectius i a atenuar les seves conseqüències respecte de les persones afectades, mitjançant el recurs a mesures socials d’acompanyament», en particular, «aquelles mesures destinades a evitar o reduir els acomiadaments plantejats», segons una llei del 2012. 

Es tracta d’uns requisits, adverteixen les cartes avançades per ‘El País’, d’«especial transcendència», ja que «la intenció empresarial comunicada presenta elements d’especial gravetat i transcendència, tant per l’impacte que la intenció empresarial comunicada té sobre l’ocupació, com, en particular, pels seus efectes sobre les persones treballadores, sobre les que eventualment resultin afectades per l’acomiadament comunicat i també sobre les que no ho siguin». L’autoritat laboral, alerten, «ha de vetllar per l’efectivitat del període de consultes».

Grans reptes

Notícies relacionades

Foment avisa que es perdran 75.000 milions en crèdit amb l’opa al Sabadell

Hisenda aprova que les entitats l’informin cada mes de cobraments amb targeta

Goirigolzarri ha dedicat bona part de la seva intervenció a destacar els «enormes reptes» que afronta el banc i el sector financer en el seu conjunt. En particular, ha remarcat que els tipus d’interès estan en negatiu des de fa més de cinc anys i que el mercat no espera que l’euríbor torni a positiu fins a l’octubre del 2024, així com l’entrada de nous competidors digitals i de més pes d’entitats financeres no bancàries (banca a l’ombra o ‘shadow banking’).

«Davant aquest entorn, és indubtable que la nostra fusió, que és possiblement la decisió estratègica més important que pot emprendre una entitat, ens dona un extraordinari punt de partida. Però és això, un gran punt de partida, no d’arribada. Mirant al futur, aquesta situació ens obligarà a prendre decisions estratègiques molt importants, però, sobretot, ens obligarà a ser una organització enormement flexible, capaç de respondre amb una enorme velocitat a un entorn canviant», ha mantingut.