Catalunya sense vent ni sol

Però les alarmes s’han disparat. Com ja va fer recentment el Cercle d’Economia, Pimec i les patronals de l’energia solar fotovoltaica, UnefCat i eòlica, Eoliccat, han manifestat la seva oposició «de manera categòrica» a aquests plans. De fet, Catalunya porta entorn d’una dècada de moratòria de facto. Una comunitat que va ser pionera, quan el 1984 es va instal·lar el primer aerogenerador, es troba avui a la cua. La vicepresidenta quarta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va recordar en una visita al Cercle d’Economia que «a Catalunya aquest tipus d’energies suposen el 16% de la generació elèctrica i el 5% del consum final, davant les mitjanes espanyoles del 30% i més del 20%.

«Irresponsabilitat política»

Pimec i les patronals solar i eòlica entenen que una moratòria suposaria «una irresponsabilitat política» que impossibilitaria que Catalunya assumís els objectius marcats pel Govern, el Parlament i la Unió Europea d’implantació d’energies renovables com a estratègia prioritària en la lluita contra la crisi climàtica i «hipotecaria la sobirania energètica del país».

En tot cas, la incertesa i inseguretat actual ja té efectes. Aquestes organitzacions avisen que les notícies sobre una moratòria han afavorit l’agrupació de projectes per superar els 50 megawatts (MW) de potència i tramitar-los a través del Ministeri de Transició Ecològica. Això suposaria que els grans parcs quedarien al marge de la moratòria.

Impostos i ocupació

Al seu torn calculen que si els 15.000 MW previstos a l’Aragó s’instal·lessin a Catalunya suposarien per a municipis catalans 430,6 milions en llicències de construcció, a més de 57,3 milions anuals durant 25 anys en tributs municipals, com per exemple l’IBI, i més de 46 milions anuals per als propietaris de terrenys en concepte de lloguer. I significarien uns 50.000 llocs de treball anuals en la fase de construcció i 11.500 directes i indirectes derivats del manteniment i funcionament. 

Alhora, les energies renovables seran un factor essencial per a la competitivitat de les empreses i els sectors industrials estratègics, com el químic, l’automoció o el siderúrgic i «les decisions de localització o deslocalització». El decret llei 16/2019 català desenvolupa «la regulació més estricta de l’Estat sobre renovables», afirmen. Entre altres elements aquesta normativa crea un instrument administratiu transversal, la Ponència de les Energies Renovables de Catalunya, que amb caràcter previ a la tramitació avalua cada projecte.

Rebutjos

Fins avui, la Ponència, creada en principi per agilitar tràmits, ha rebutjat el 34% dels projectes eòlics analitzats i el 30% dels fotovoltaics. Entre les dues fonts energètiques s’han sol·licitat més de 10.000 MW. Al seu dia, la reforma normativa que va dur a terme qui llavors era titular d’Empresa, Àngels Chacón, anava dirigida a desencallar l’expansió de les energies renovables a Catalunya.

Segons UnefCat i Eoliccat, d’un total de 123 projectes (3.904,5 MW) amb autorització administrativa prèvia i de construcció a tot Espanya només n’hi ha 6 (168,75 MW) ubicats a Catalunya, el 4,9% dels projectes i el 4,3% de la potència, i cap d’ells encara en construcció. El mateix passa amb l’energia fotovoltaica, que està totalment aturada.

Notícies relacionades

Submer obre la nova era dels centres de dades

La productivitat registra l’alça més gran des del tercer trimestre del 2022

Alhora que recolzen l’avenç de l’autoconsum ciutadà i cooperatiu impulsat per la normativa catalana, Pimec, Eoliccat i Unefcat destaquen que només s’han aconseguit 100,3 MW instal·lats. I recorden que només amb panells a les teulades «no hi ha superfície disponible i s’arribarà, en el millor dels casos, a un 25% de la demanda elèctrica estimada per al 2050».

Els compromisos d’implantació de renovables per a Catalunya el 2030 són 4.090 MW d’eòlica i 6.270 MW de solar. El sector calcula que aquests objectius suposen unes inversions totals de 9.534 milions d’euros, 5.568,5 milions en instal·lacions fotovoltaiques i 3.965,5 milions en eòliques.