Omar Hatamleh: «En aquesta dècada veurem cotxes voladors com a ‘Retorn al Futur’»

Aquesta setmana el científic Omar Hatamleh ha visitat València per presentar el seu llibre ‘Between brains’ (‘Entre cervells’) en què analitza la relació entre les persones i la intel·ligència artificial, i s’ha reunit amb empresaris amb la mediació de Cambra València. Omar Hatamleh va néixer fa 53 anys a Granada, però de petit se’n va anar a viure als Estats Units.

Després d’estudiar quatre carreres científiques va entrar a la NASA, on ara és el gerent d’Integració Tecnològica. Hatamleh, que insisteix que no parla com a portaveu de l’agència espacial dels EUA, adverteix que la intel·ligència artificial impulsarà una revolució laboral i tecnològica. L’expert en innovació assegura que en aquesta dècada veurem cotxes voladors i augura que l’ésser humà viurà com a mínim cent anys gràcies als avenços mèdics.

¿La intel·ligència artificial revolucionarà el mercat laboral?

Des dels anys 50 s’està desenvolupant la intel·ligència artificial, però és ara quan fa un salt qualitatiu. Fins ara, els algoritmes eren molt bàsics i no podien replicar la intel·ligència humana. Per replicar la intel·ligència humana necessites algoritmes molt complicats. Ara també tenim capacitat per computar aquests algoritmes i el ‘big data’ que facilita que aprenguin.

D’aquí cinc anys aquests sistemes tindran molta més capacitat i s’assemblarà al que podem fer els humans. En 20 anys arribarem a la superintel·ligència artificial. Aquell moment serà molt interessant perquè tindrà capacitat per transformar molts sectors de la societat. Fins ara la tecnologia podia suplir tasques manuals i ja ha començat a impactar en tasques intel·lectuals.

¿Això en vint anys?

No, això ja. Les primeres que s’eliminaran són les repetitives, per exemple un comptable que repeteix la mateixa tasca. Aquests sistemes ajudaran metges, enginyers i advocats a fer la seva feina. La segona fase és com les màquines desplaçaran els treballadors

¿Hi haurà treballadors irreemplaçables com un escriptor o un periodista?

No es pensi. Si pensa en les professions més intel·lectuals com un pintor, un músic o un poeta ja hi ha sistemes que poden fer la seva feina.

És clar, però si li traiem el component humà, ¿podem parlar de genialitat?

Ara, no. El que fa la màquina és revisar milions de cançons i compon alguna cosa partint d’aquí. No inventa res nou. Ara el que fa és imitar la innovació de les persones.

Llavors, ¿quin avantatge ofereix?

Hi ha sistemes de màquines que ofereixen un diagnòstic un 10% millor que el que et dona el millor radiòleg. I això que som en un nivell bàsic. Imagini quan arribem una mica més endavant. Apa per ara està ajudant els radiòlegs, però en 20 anys ja ho veurem.

Però en 20 anys, ¿no hi haurà metges als hospitals?

Sempre hi haurà metges, però les coses canviaran i milloraran. El 20% dels diagnòstics dels metges de capçalera és incorrecte perquè no tenen temps per investigar. No poden estudiar cinquanta casos al dia. Aquests sistemes tenen accés a tota la recerca mèdica i a les fitxes de milers de milions de pacients. Arribarem a l’error zero. Jo veig moltes professions que canviaran quan arribem a la superintel·ligència artificial.

¿Quins avenços hi haurà?

La intel·ligència artificial permet accelerar la recerca de medicaments. Cada persona necessita una medicina diferent. Anirem a això. A cada persona se li crearà una medicina personalitzada en funció de la seva genètica. A més, la intel·ligència artificial predirà que tindràs una malaltia abans que aparegui. Això és positiu. També s’imprimiran òrgans partint de la seva genètica per evitar els rebutjos. Amb aquests avenços viurem com a mínim 100 anys.

¿Com pot ajudar la intel·ligència artificial en malalties com l’Alzheimer?

Ens ajudarà a entendre la causa de l’Alzheimer. Podrem predir qui tindrà Alzheimer i quan. I ajudarà a trobar medicines més eficients.

¿Ens acabarà contractant i acomiadant un algoritme?

Ja està passant. A Amazon els algoritmes decideixen a qui es contracta. El problema és que hi ha moltes desviacions que fan que el sistema de selecció no sigui just. L’algoritme aprèn segons les dades que li donem com a persones. L’algoritme va aprendre la tendència de contractar més homes que dones. Donava més oportunitats als homes perquè les dades que utilitzava estaven esbiaixades. Amb els acomiadaments passa el mateix.

¿I no és perillós deixar això en mans d’una màquina?

Sí, per això hem d’anar amb molt de compte.

¿Quines àrees de negoci són les que més es desenvoluparan?

El costat bo de la nova tecnologia és que és transversal. La impressora de 3D ara s’utilitza per imprimir menjar, roba, òrgans o per construir cases. Passa el mateix amb la intel·ligència artificial, que toca totes les indústries.

¿Quina és la pròxima gran innovació que veurem?

N’hi haurà moltes. Per exemple, els cotxes sense conductor. També veurem aviat els cotxes voladors.

¿Com serà aquell futur amb cotxes voladors?

En comptes d’un Uber et recollirà un cotxe volador. Ja hi ha els drons voladors que baixen en vertical. Econòmicament, serà molt viable.

¿En quant temps ho veurem?

En aquesta dècada segur. Serà com en la pel·lícula ‘Retorn al futur’. Aquesta dècada serà de ciència-ficció. De petits parlàvem de veure cotxes sense conductor, vehicles voladors i robots súper complicats. Imaginàvem que passaria l’any 2000. Aquesta és la dècada en què passaran totes aquestes coses.

¿Viurà la humanitat a la Lluna?

Seguríssim, en la pròxima dècada. En cinc anys enviarem gent a la Lluna per quedar-s’hi bastant temps i a principis de la pròxima dècada enviarem gent a Mart. No serà només una visita, sinó que s’establiran allà per investigar. El model serà interessant perquè hi haurà missions dels Estats i de companyies privades.

¿Creu que a mitjà termini trobarem vida allà fora?

És qüestió de temps. Primer trobarem microbis. Crec que serà aviat. Com que l’univers és tan gran, la probabilitat que hi hagi vida és molt alta. Tenim el satèl·lit Kleper, que mira quants planetes hi ha semblants a la Terra. Hi ha milers de planetes similars a la Terra i possiblement estan capacitats per tenir alguna cosa de vida. És complicat descobrir-ho perquè aquest tipus de superfície que pot allotjar vida és molt lluny.

Molts nens somien treballar en una agència espacial. ¿Com acaba un granadí entrant a la NASA?

Vaig estudiar als Estats Units quatre carreres científiques i vaig demanar feina a la NASA. Vaig tenir diverses entrevistes i hi vaig entrar. És qüestió de ser al lloc correcte en el moment precís amb la formació necessària. Si jo ho he fet, qualsevol ho pot fer.

Notícies relacionades

Algoritmes verds: el futur sostenible de la Intel·ligència Artificial

Submer obre la nova era dels centres de dades

¿Quan se’n va anar d’Espanya?

Jo me’n vaig anar d’Espanya als 6 anys. Després venia a veure els avis i oncles. És una qüestió de cada persona. Quan tens un somni hi has de treballar molt, perquè no hi ha límits al que puguis aconseguir. Som nosaltres els que ens posem els límits. Si un treballa i s’esforça pot arribar a qualsevol meta que tingui al cap.